Les matances de balenes al llarg de la història han contribuït a l’escalfament global del planeta i a la reducció del gel en els casquets polars, segons un estudi realitzat pel científic d’origen indi Víctor Smetacek. Aquest expert, membre de l’institut alemany de recerca Polar Alfred Wegener, sosté que la dràstica reducció de les poblacions d’aquests grans cetacis va alterar l’ecosistema marí i va disminuir la capacitat de l’oceà per a l’absorció del diòxid de carboni (CO2) de l’atmosfera, la qual cosa va contribuir a l’augment de la temperatura global.
Durant unes jornades sobre l’escalfament global organitzades per la fundació BBVA i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), Smetacek va assenyalar que la situació podria millorar “fertilitzant” l’oceà amb ferro i augmentant la seva capacitat de captura de C02.
El científic va explicar que la disminució de krill -crustaci del que s’alimenten les balenes i altres espècies- en l’Antàrtic es deu tant a l’escalfament global com a la disminució de la població de balenes blaves. Una població que al llarg del segle XX va passar de 300.000 a 700 exemplars, i que, quan estava intacta, suposava una biomassa de 40 milions de tones, la mateixa que mil milions d’éssers humans.
Els grans cetacis consumien 150 milions de tones de krill i reciclaven el ferro, mantenint nivells de producció biològica molt més elevats que els actuals i fertilitzant el mitjà marí. “I un oceà fertilitzat redueix el CO2 en l’atmosfera”, va dir Smetacek.
En desaparèixer les balenes, l’oceà veu reduïda la seva capacitat de segrestar C02 “enllaçant així els efectes de la caça excessiva de balenes amb la progressió de l’escalfament global. Avui el plàncton oceànic és anémico, té falta de ferro”, va precisar l’investigador, que està convençut que “si s’afegís ferro a l’oceà es recuperaria la població de balenes i es contribuiria a reduir l’escalfament”.
