Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un investigador canari descobreix el primer embrió de dinosaure a Espanya

La Universitat de Cambridge li ha convidat perquè exposi els resultats en un simposi sobre vertebrats extingits i tècniques de recerca

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 30deJunyde2002

L’investigador canari Roberto Quevedo ha protagonitzat el primer descobriment d’un embrió de dinosaure a Espanya, en detectar ossos/ossos compatibles amb una nova espècie carnívora a l’interior d’un ou procedent de Mongòlia, sense que per a això hagués de trencar-ho.

L’herpetólogo Jim Pether, britànic establert en Gran Canària i amic de Quevedo, va comprar fa vuit anys, en una tenda londinenca de minerals i fòssils, dos ous de dinosaures que van ser sotmesos a un escàner a l’Hospital Insular de Gran Canària per la curiositat de comprovar si guardaven algun contingut, va relatar el científic espanyol.

Després de diversos anys de treballs i l’aplicació de tècniques tan diverses com les usades per tractar imatges en medicina i en astronomia, empleades sobre les obtingudes per rajos X tractades digitalment, Quevedo va obtenir fa sis mesos la certesa que un embrió no va poder néixer fa 70 milions d’anys a causa de «un drama» que espera desentranyar amb l’estudi d’aquest fòssil.

El descobriment ha suposat diverses troballes en un, la qual cosa li ha valgut la invitació de la Universitat de Cambridge perquè l’investigador canari exposi els resultats obtinguts en el prestigiós simposi que celebra cada any aquesta institució sobre vertebrats extingits i tècniques de recerca (SVPCA).

És estrany trobar un embrió fossilitzat -va explicar-, perquè està format per teixits tous; de fet, excepte els de saurópodos oposats a Argentina, amb prou feines es coneix una desena al món, però més rar encara és que sigui un embrió poc desenvolupat com a est, tant per la dificultat que existeixi com per la de descobrir-ho.

Amb la combinació de diverses tècniques, algunes d’elles rebutjades pels paleontòlegs, Quevedo ha demostrat que és possible conèixer amb bastant exactitud el contingut d’un ou fossilitzat sense necessitat de trencar-ho i sense arriscar-se a destruir parts valuoses de l’embrió. Aquesta nova metodologia és adequada també per trobar embrions poc desenvolupats que passaven desapercebuts en ous en els quals fins ara es creia que no hi havia res, va agregar.

Roberto Quevedo ha pogut identificar, en imatges similars a les d’una ecografia, el crani -que mesura dos centímetres-, el tórax, la columna i vèrtebres de quatre mil·límetres, així com multitud de petits ossos/ossos encara sense qualificar que conformen una criatura d’uns deu centímetres, sense explicar la cua, continguda en un ou de 12,5 centímetres de diàmetre.

L’investigador podrà conèixer com es desenvolupen els embrions, perquè, a través dels procediments pels quals s’analitza la descalcificació d’ossos/ossos, es podrà saber què parts eren més dures i quins més toves, i conèixer quins es van desenvolupar primer, amb el que es podrà establir el seu ordre genètic.

Com els embrions fossilitzats són escassos, és difícil conèixer a quina espècie pertanyen, així que es comparen amb els fòssils d’adults que es troben al voltant i es consideren de la mateixa espècie, però en aquest cas no es van trobar referències del desert de Mongòlia quan aquest era un vergel, segons es desprèn dels porus de la pela.

Un altre de les troballes en aquest ou és una petjada d’uns dotze centímetres d’un tridáctilo, és a dir, d’un animal amb potes de tres dits, que va poder haver estat una trepitjada accidental o fins i tot la d’un depredador, i que, en qualsevol cas, podrà oferir informació per esbrinar què dinosaures van envoltar a l’ou.

Entre les possibilitats que van impedir que el petit dinosaure naixés, Quevedo va destacar l’asfíxia, el trencament de la pela i la intervenció d’un depredador que va poder menjar-se part de l’embrió, la qual cosa sabrà amb major exactitud quan obri l’ou.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions