“Una veritat incòmoda”, el documental protagonitzat per Al Gore que alerta sobre les conseqüències del canvi climàtic, conté nou errors científics, segons ha dit un jutge de la Cort Suprema del Regne Unit. Aquest magistrat ha desaconsellat la seva projecció en totes les aules de Secundària, com preveu el Govern britànic, si els professors no matisen alguns punts.
El jutge Michael Burton estima que el documental és “correcte en termes generals”, però entre les moltes afirmacions que realitza hi ha algunes que no se sustenten sobre veritats científiques i contribueixen a “un context d’alarmisme i exageració”. La intervenció de Burton s’ha produït per les queixes de Stewart Dimmock, director d’un col·legi de Kent i membre d’un grup anomenat “El Nou Partit”, que relativiza el catastrofisme sobre el canvi climàtic.
Després de consultar amb diversos científics, el jutge objecta en primer lloc l’afirmació que el nivell del mar augmentarà set metres “en un proper futur”, quan aquest nivell en realitat es trigarà a aconseguir “un mil·lenni”.
Així mateix, rebutja l’afirmació que alguns atolones del Pacífic ja han estat evacuats, alguna cosa que no s’ha demostrat, i qüestiona dos gràfics que mostren els nivells de diòxid de carboni i les temperatures en els últims 650.000 anys, xifres que no es poden determinar objectivament.
Burton diu també que el suggeriment d’Al Gore que l’escalfament global anul·larà el corrent oceànic la contradiu el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), que ho considera “bastant improbable”.
Ossos/Ossos ofegats
Igualment, posa en dubte que s’atribueixi a l’escalfament global la pèrdua de neu del Kilimanjaro, la generació de l’huracà “Katrina” i la sequera del llac Txad, doncs els científics no han trobat una relació directa de causa-efecte. En el cas del llac, “més probable és que es degui a altres factors, tals com l’increment de la població i la variabilitat del clima regional”.
Tampoc dona validesa científica a l’intent de presentar el canvi climàtic com a responsable del descoloramiento dels corals marins i de l’ahogamiento dels ossos/ossos polars que fugen a la recerca de territoris on el gel no s’estigui fonent.
Malgrat totes aquestes objeccions, el jutge Burton reconeix que les quatre hipòtesis del documental sí que estan recolzades per les recerques publicades en respectades revistes i d’acord amb les últimes conclusions de l’IPCC: el canvi climàtic és atribuïble a les emissions contaminants realitzades per l’home; les temperatures estan augmentant i és probable que ho continuïn fent; el canvi climàtic causarà greus danys si no s’intervé, i és possible reduir l’impacte de l’activitat humana.
