Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un nou mètode avalua el risc ambiental de les basses que contenen líquids contaminants

Aquesta eina podria proporcionar informació pràctica per evitar catàstrofes ecològiques
Per mediatrader 25 de desembre de 2008

Investigadors de la Universitat Jaume I (Castelló) han creat un Índex de Risc Ambiental de les basses de lixiviados, líquids contaminants procedents d’abocadors o plantes de compostatge que estan prop de lleres fluvials, segons el Servei d’Informació i Notícies Científiques (SINC). L’objectiu d’aquesta eina és determinar el perill mediambiental i protegir l’entorn.

A Espanya, el 20% de les basses de terra o formigó que emmagatzemen lixiviados estan prop d’una llera. Això suposa un risc ambiental important si la bassa es trenca, erosiona o el seu contingut desborda. Els principals perills que poden sofrir les 87 basses comptabilitzades en 2006 que existeixen al territori espanyol són les fugides de líquids contaminats per fallades d’impermeabilització i el trencament del dic de la bassa.

“Aquests líquids solen contenir una alta càrrega contaminant (productes químics, metalls pesats, etc.) pel que el seu emmagatzematge sempre comporta riscos ambientals ja que, si una d’aquestes basses es trenca, el lixiviado pot ser abocat al mitjà, pot aconseguir factors ambientals sensibles i provocar un seriós impacte ambiental”, explica Francisco J. Colomer, autor principal de l’estudi i investigador del departament d’Enginyeria Mecànica i Construcció de la citada universitat.

L’Índex de Risc Ambiental valora amb indicadors quantitatius el risc de les basses sobre el medi ambient. Però per quantificar la magnitud del perill, és necessari “conèixer els paràmetres de seguretat de la bassa, les característiques morfològiques i geomètriques i la presència de factors ambientals a la zona inundable”, assenyala Colomer.

Entre aquests paràmetres destaquen la possibilitat d’erosió dels talusos, el tipus d’impermeabilització, el factor de seguretat del talús i la possibilitat de rebosamiento per precipitacions intenses. Un altre aspecte important és “l’efecte del devessall de lixiviados en cas de trencament de la bassa, els paràmetres representatius de la qual serien la forma en què avançaria el flux llera a baix i el poder contaminant dels lixiviados”, destaca l’investigador.

L’eina també permet estimar la superfície afectada per una allau de lixiviados i les seves conseqüències, mentre que les metodologies anteriors només valoraven una part del risc mediambiental dels abocadors. Així, l’índex valorarà el risc sense buscar dades històriques d’accidents ni escenaris, referències necessàries en metodologies tradicionals.

Evitar catàstrofes

Els investigadors van aplicar la nova metodologia a vuit basses de lixiviados (dues plantes de compostatge, dos abocadors de rebutjos, un abocador de residus perillosos, un abocador de residus industrials no perillosos, i dos abocadors de residus sòlids urbans), i van determinar que un valor menor de 0,025 (sobre 1) implica baix risc ambiental. Si la bassa supera aquest valor, no estarà dins dels marges de seguretat, per la qual cosa s’hauria “de modificar el disseny o canviar el seu emplaçament” per evitar una catàstrofe ecològica.

Les basses amb major risc ambiental se situen a menys de 2.000 metres d’alguna llera d’aigua. En aquests casos, de produir-se un trencament del dic, els lixiviados arribarien fins a l’aigua i la contaminarien.