Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Una musaraña geganta va viure a Atapuerca fa gairebé un milió d’anys

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 14 de Maig de 2009
la Serra d'Atapuerca (Burgos) va viure una musaraña geganta fa entre 780.000 i 900.000 anys. Així ho revelen uns fòssils oposats en el jaciment de la Gran Dolina. Les anàlisis han posat de manifest que aquestes restes, recollits entre 1991 i 2007, pertanyen a un nou gènere i espècie de musaraña de la família dels sorícidos (petits mamífers insectívors).

"Fins ara, tots els sorícidos fòssils de grandària mitjana-gran recuperats en els jaciments de la Serra d'Atapuerca s'havien atribuït a 'Beremendia fissidens', una espècie de musaraña plio-plistocena de distribució europea", explica al Servei d'Informació i Notícies Científiques (SINC), Juan Rofes, de l'Àrea de Paleontologia de la Universitat de Saragossa i autor principal de la recerca.

Les anàlisis morfométricos i filogenètics de la nova espècie, batejada com "Dolinasorex glyphodon", assenyalen un estret vincle amb espècies d'Àsia oriental, on va poder haver sorgit i evolucionat fins a migrar a la Península Ibèrica.

A més, l'estudi de les mandíbules, maxil·lars i dents soltes ha permès descobrir que aquest animal va viure en una època de clima temperat, humit i relativament estable, i que "l'origen i dispersió inicial d'aquesta musaraña seria en i des del continent asiàtic", afegeix Rofes.

Saliva tòxica

Els responsables de l'estudi expliquen que "Dolinasorex glyphodon" era una musaraña de dents vermelles. Així mateix, han determinat, a partir de càlculs alométricos (relatius als canvis de dimensió de les parts corporals relacionats amb els canvis en la grandària total de l'animal), que era "gegant". Comparada amb un sorícido modern de gran grandària, com el musgaño patiblanco ("Neomys fodiens") que pesa uns 14 grams, la massa corporal de la musaraña extinta arribava a 60 grams.

També han descobert que injectava saliva tòxica, com les serps, per mitjà d'un "estret i conspicu canal" situat en la cara interna dels seus incisius inferiors, segons explica Rofes en aquest video. "Es tracta d'un mecanisme molt similar al dels moderns solenodones o almiquís, parents molt propers de les musarañas, que habiten a Cuba i Haití".

Encara que les restes de musarañas són freqüents en jaciments paleontològics, la seva presència es deu sobretot als costums alimentosos de les aus rapaces, que "s'alimenten de micro-vertebrats, i després regurgitan la pell, el pèl i els ossos/ossos en forma de conglomerats, coneguts com egagrópilas", apunta l'expert.

La comparació amb associacions de fauna de múltiples jaciments europeus permet als seus descobridors considerar que "Dolinasorex glyphodon" era una espècie endèmica de la zona, i el primer sorícido descrit en la Península Ibèrica fins avui.

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografías | Fotografías | Investigaciones

Informació de copyright i avís legal

Visita el nostre canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte