Les mostres de gel més antigues que han estat estudiades fins fa poc pel científics corresponien a fa 390.000 anys. No obstant això, segons recullen dos articles publicats en “Science”, és possible aconseguir que aquest registre aconsegueixi més de 200.000 anys addicionals. Les mostres a les quals es refereixen aquests treballs van ser obtingudes a 3.270 metres de profunditat, la qual cosa farà possible mesurar la composició de l’atmosfera durant els 650.000 anys últims.
Els científics del projecte EPICA, que apliquen aquest mètode en l’Antàrtida des de l’any 1996, han descobert que els nivells atmosfèrics de diòxid de carboni són avui fins a un 27% més elevats que els més alts registrats durant els últims 650.000 anys. Aquesta troballa posa en evidència que la concentració d’aquest i d’altres gasos ha augmentat més ràpidament del previst per influència de l’ésser humà.
El període addicional de 200.000 anys, en la pràctica equivalents a dues eres glacials completes, permetrà als científics calibrar les diferències “naturals” d’aquesta classe de gasos en períodes freds i càlids de la història de la Terra. Això permetrà al seu torn comprendre millor quin és la influència de l’home sobre el medi ambient.
