Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Una xarxa de sensors controlarà tot tipus d’indicadors ambientals en el tram final de l’Ebre

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 20 de Gener de 2003

L’esborrany del Pla Integral del Delta de l’Ebre, a l’elaboració del qual s’instava en la llei del Pla Hidrològic Nacional (PHN), ja està acabat, si ben ara queden altres dos mesos perquè torni a ser debatut i sigui aprovat pel Consorci encarregat d’elaborar-ho i d’executar i coordinar les actuacions que d’ell es derivin, para en el mes d’abril presentar-ho al Govern. No obstant això, algunes de les mesures recollides en ell estan ja més que consensuades i aprovades, donada la seva importància. És el cas de l’engegada d’una xarxa de sensors que controlarà tot tipus d’indicadors ambientals en el tram final del ric Ebre, i que ja apareix recollit als pressupostos del Consorci aprovats per 2003.

Concretament, aquests sensors estaran col·locats en els últims 90 quilòmetres del riu i en tot el perímetre del Delta. Segons el director executiu del Consorci, Joaquín Fabra, es tracta de “una xarxa pionera a nivell mundial”, que permetrà que el Delta de l’Ebre es converteixi a “el territori més controlat del món”. “Ja havíem avançat -diu Fabra- que la prioritat del Consorci és donar totes les eines de control, i aquesta és una d’elles”. Joaquín Fabra espera que aquest projecte comenci a materialitzar-se en els últims mesos de l’any, doncs ara comença la fase de licitació i concurs.

Així, aquests sensors transmetran totes les dades que recullin via cable, satèl·lit o ones de radi, depenent de cada cas, i permetran el control “online” de factors com la qualitat de l’aigua, el règim hídric, la salinitat i la regressió. Fabra explica que l’objectiu és saber exactament en quina situació estan les variables de les quals es compon cadascun dels indicadors ambientals i si les actuacions que es realitzen són efectives para en cas contrari corregir-les.

En total, són sis els tipus de xarxes d’indicadors. La xarxa de variables del règim hídric controlarà el cabal d’aigua, la velocitat, els abocaments incontrolats, les batimetrías (quina forma té el jaç del riu), els components orgànics de l’aigua, la quantitat de sediments, i de quin tipus, que baixen pel riu, la presència d’algues i l’estat de les riberes del riu.

La xarxa de variables de regressió i subsidencia (enfonsament del delta) recollirà per mitjà dels sensors a través de satèl·lit l’evolució física del Delta, tant d’altura com de superfície, i avaluarà els efectes que l’agricultura i les propietats presents en el Delta puguin tenir en aquesta evolució. En tercer lloc, la xarxa de variables de millora de l’hàbitat físic dels ecosistemes prendrà dades sobre les característiques de cada espècie que habita en el Delta; realitzarà censos periòdics i controlarà els ritmes biològics, amb la finalitat de comptar amb els paràmetres que influeixen en el comportament d’aquests ecosistemes. Per la seva banda, conèixer què tipus de materials estan presents en l’aigua serà la funció de la xarxa de variables de qualitat de l’aigua que, entre altres coses, permetrà saber com distribuir a una llacuna o badia.

A més d’aquests indicadors que podríem considerar com purament ambientals, existeixen altres dos molt importants, sobretot si es té en compte que en la plana deltaica viuen 15.000 persones. El Delta ja no és avui un espai natural, sinó un mitjà molt intervingut per l’home, on els cultius -principalment arrossars- i les zones urbanes arriben a ocupar el 80% de la seva superfície. Per això, dues xarxes d’indicadors estudiaran les variables de la interrelació de l’home amb els fluxos de l’aigua i les d’un model agronómico sostenible.

La primera analitzarà com afecta al medi ambient qualsevol activitat humana -el delta té usos piscícoles marisqueros, pesquers i agrícoles- i la seva evolució en el temps; mentre que la segona pretén assegurar que l’agricultura no generi salinització dels terrenys, mineralització de les aigües superficials o intrusió del tascó salí (entrada del mar per l’eix del riu), al mateix temps que permetrà inventariar la superfície agrícola.

Etiquetas:

Ebre sensors xarxa

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions