Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Valorització de residus

Converteix les escombraries en matèria primera o energia, però per al seu èxit requereix una adequada gestió i la col·laboració dels consumidors
Per Alex Fernández Muerza 11 de novembre de 2007

La Llei 10/1998 sobre residus defineix la valorització com “tot procediment que permeti l’aprofitament dels recursos continguts en els residus sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que puguin causar perjudicis al medi ambient”. D’aquesta manera, en comptes de considerar-se una molèstia a eliminar, els residus adquireixen un valor, en poder-se aprofitar com a matèria primera o per a generar energia.

Per a què serveix la valorització

Segons dades del Ministeri de Medi Ambient, gairebé el 80% en pes del residu urbà tipus compta amb materials que poden separar-se i valorar-se i/o reciclar-se, la qual cosa permetria reduir en gran manera els residus que tenen com a fi l’eliminació. Així, per exemple, mentre el paper i el cartó poden reciclar-se fins a una desena de vegades, el vidre o l’acer pot reciclar-se infinitament.

Per a què serveix la valoritzacióA Espanya, els denominats Sistemes Integrats de Gestió (SIG) s’encarreguen de valorar els principals residus susceptibles d’això, com el paper/cartó, el vidre, els envasos, i ara també els pneumàtics, els vehicles fora d’ús, els residus de construcció i demolició i els aparells elèctrics i electrònics (RAEE). Quant als residus industrials, a poc a poc es va implantant el costum de valorar-los, encara que molt menys que en altres països de la Unió Europea (UE), segons Leticia Baselga, experta en Residus d’Ecologistes en Acció.

La matèria orgànica es valora mitjançant compostatge o digestió anaeròbia, encara que és freqüent que al no ser recollida la matèria orgànica neta en origen, el producte obtingut no compleixi els requisits per a comercialitzar-lo. Així mateix, el biogàs generat en els residus dels abocadors, un gas nociu per a l’efecte d’hivernacle, pot també valorar-se per a obtenir energia i de pas que no arribi a l’atmosfera.

Gairebé el 80% en pes del residu urbà tipus compta amb materials que poden separar-se i valorar-se i/o reciclar-se

Pel que fa a la gestió dels residus perillosos, Luis Palomino, Secretari General de l’Associació d’Empreses Gestores de Residus i Recursos Especials (ASEGRE) assegura que s’intenta complir amb la jerarquia de gestió: Reduir i reutilitzar, que correspon al productor i al consumidor; i reciclar, recuperar (tant energètica com material) i eliminar, que corresponen al gestor.

D’altra banda, la incineració de residus és un procés que crea opinions oposades. La legislació els considera una forma de valorització energètica, encara que els ecologistes no ho consideren encertat. Per exemple, l’estudi de Greenpeace “La situació de les escombraries a Espanya“, publicat l’any passat, assegura que segons la UE és un tractament d’eliminació, i subratlla que no genera ni la tercera part de l’energia que s’estalviaria si aquests residus es destinessin a reciclatge o compostatge.

L’estat de desenvolupament d’aquests sistemes i els seus resultats també és objecte de controvèrsia. Mentre que els responsables dels SIG afirmen complir els objectius marcats per les directives europees, les organitzacions ecologistes no són tan optimistes, com destaca per exemple l’informe de Greenpeace.

En qualsevol cas, cal recordar que la Llei 10/1998 estableix com a objectiu prevenir la producció de residus, i prioritza, per aquest ordre, la reducció, la reutilització i el reciclatge i altres formes de valorització, que serien per tant l’última de les formes desitjables per a gestionar els residus.

Exemples capdavanters de valorització

El desenvolupament de la tecnologia està propiciant que es puguin valorar cada vegada millor els diferents tipus de residus i en més quantitat, segons els seus defensors. En aquest sentit, instal·lacions industrials com les cementeras poden aprofitar residus de dues maneres. D’una banda, com a font d’energia, substituint així als combustibles fòssils i reduint emissions de CO₂. D’altra banda, com a matèria primera per a produir per exemple ciment, reduint el consum de recursos naturals no renovables.

Gràcies a aquests sistemes, es contribueix a més a una correcta gestió dels residus, garantint la seva total destrucció, i s’ajuda les indústries a complir la legislació sobre gestió de residus, en la qual s’estableix com a prioritat la valorització enfront de l’eliminació. Així mateix, la implantació de les últimes tecnologies de filtrat garanteix un total control de possibles elements nocius per al medi ambient i la salut, segons els seus promotors. Aquest procés porta aplicant-se a Europa des de fa més de dècades, i per exemple, el Govern suís la fomenta a les seves fàbriques de manera que en 2003 més de la meitat dels combustibles utilitzats provenia de residus recuperats.

Els pneumàtics usats són un altre dels residus que acaba d’entrar fa pocs anys en la família de la valorització. Es calcula que a Espanya es produeixen anualment 230.000 tones de residus de pneumàtics, per la qual cosa la seva gestió adequada és important. Segons un informe elaborat pel Cercle d’Innovació en materials, tecnologia aeroespacial i nanotecnologia (CIMTAN), del Parc Científic de la Universitat Carles III, les tecnologies i aplicacions que permeten valorar el cautxú i els pneumàtics usats, tant en el pla material com en l’energètic, són nombroses. Per això, recomana utilitzar diverses d’aquestes tecnologies per a reduir el més possible els residus generats pels pneumàtics, que en aquestes últimes dècades s’han anat acumulant.

Les tecnologies que permeten valorar el cautxú i els pneumàtics usats, tant en el pla material com en l’energètic, són nombroses

Els residus agroalimentaris també poden valorar-se de múltiples maneres. Per exemple, el projecte europeu Awarenet, en el qual participa el centre tecnològic basc Gaiker, estudia les grans possibilitats de valorització dels residus generats en els sectors carni, pesquer, lacti, vitivinícola i de processament de vegetals per a l’obtenció de biocombustibles, fertilitzants i esmenes orgàniques o productes químics i alimentaris d’alt valor, entre altres.

En aquest sentit, la gran varietat de residus produïts en aquests sectors obre un camp de recerca enorme. Per exemple, un grup d’investigadors de l’Institut de Fermentacions Industrials del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) ha desenvolupat un mètode que permet obtenir lactulosa a partir de la pela d’ou. La lactulosa és un sucre sintètic que s’usa com a laxant, com a complement del pinso per a alimentació animal i també com a tractament d’encefalopaties humanes d’origen hepàtic.

Per part seva, els experts del sector fuster recorden els avantatges de valorar els residus forestals. En una conferència organitzada pel Centre Nacional d’Energies Renovables (CENER), s’assegurava que l’ús, a Espanya i altres països del Sud d’Europa, de biocombustibles sòlids obtinguts a partir de residus forestals per a aplicacions de calefacció, aigua calenta i aire condicionat d’ús domèstic reduiria a la meitat la factura dels consumidors per la utilització de gasoil.

Avantatges i inconvenients

Els Sistemes Integrats de Gestió (SIG) afirmen que les xifres de recollida i reciclatge augmenten any rere any, encara que segons la responsable de Residus d’Ecologistes en Acció pot haver-se de perquè també augmenten les quantitats de residus generades, principalment en la fracció envasis i aparells elèctrics i electrònics (RAEE). En qualsevol cas, Leticia Baselga considera positiu valorar els residus “si no es tracta d’incineració, i si es redueix i reutilitza abans de reciclar-valorar.”

Avantatges i inconvenientsLuis Palomino, d’ASEGRE, destaca com a principal avantatge de la valorització la reducció de la demanda de recursos naturals, com a metalls, plàstics, combustibles fòssils, i la minimització de l’impacte ambiental generat per la seva extracció i transformació en matèries primeres.

Quant als inconvenients, el Secretari General d’ASEGRE afirma que la principal pega d’aquests sistemes és que les operacions de recuperació tenen un cost major que les seves alternatives, la qual cosa obliga a finançar-les mitjançant el preu de la matèria resultant o els sistemes integrats de gestió. No obstant això, subratlla que “si tenim en compte l’augment dels preus de determinades matèries, com el ferro, el coure i especialment el petroli, en màxims històrics, pot ser que en un futur no gaire llunyà aquesta situació s’equilibri.”

Segons Greenpeace, a pesar que la fracció orgànica en les escombraries suposa un 48,9%, el seu aprofitament a través del compostatge és del 7,89%

Per part seva, l’informe de Greenpeace és molt més crític i considera que l’actual model de gestió dels residus a Espanya “s’enfonsa” en analitzar la seva eficiència, és a dir, on acaben realment els residus. Els responsables de l’organització ecologista asseguren que el percentatge de residus que es reutilitza o recicla a penes arriba al 10%. Per exemple, a pesar que la fracció orgànica en les escombraries suposa un 48,9%, el seu aprofitament a través del compostatge és del 7,89%. Així mateix, afirmen que les dades ofertes per les fonts oficials que aporten informació sobre els residus no utilitzen els mateixos criteris i són poc fiables.

Com a solució a aquest problema, els ecologistes apunten nous plans de residus que s’imposin com a meta aprofitar tots els residus com a matèria primera, per al que s’haurien d’adoptar mesures de prevenció, reutilització i reciclatge.