Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Valorització de residus

Converteix les escombraries en matèria primera o energia, però per al seu èxit requereix una adequada gestió i la col·laboració dels consumidors

La Llei 10/1998 sobre residus defineix la valorització com “tot procediment que permeti l’aprofitament dels recursos continguts en els residus sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que puguin causar perjudicis al medi ambient”. D’aquesta manera, en comptes de considerar-se una molèstia a eliminar, els residus adquireixen un valor, en poder-se aprofitar com a matèria primera o per a generar energia.

Per a què serveix la valorització

Segons dades del Ministeri de Medi Ambient, gairebé el 80% en pes del residu urbà tipus compta amb materials que poden separar-se i valorar-se i/o reciclar-se, la qual cosa permetria reduir en gran manera els residus que tenen com a fi l’eliminació. Així, per exemple, mentre el paper i el cartó poden reciclar-se fins a una desena de vegades, el vidre o l’acer pot reciclar-se infinitament.

/imgs/2007/11/latas2.jpgA Espanya, els denominats Sistemes Integrats de Gestió (SIG) s’encarreguen de valorar els principals residus susceptibles d’això, com el paper/cartó, el vidre, els envasos, i ara també els pneumàtics, els vehicles fora d’ús, els residus de construcció i demolició i els aparells elèctrics i electrònics (RAEE). Quant als residus industrials, a poc a poc es va implantant el costum de valorar-los, encara que molt menys que en altres països de la Unió Europea (UE), segons Leticia Baselga, experta en Residus d’Ecologistes en Acció.

La matèria orgànica es valora mitjançant compostatge o digestió anaeròbia, encara que és freqüent que al no ser recollida la matèria orgànica neta en origen, el producte obtingut no compleixi els requisits per a comercialitzar-lo. Així mateix, el biogàs generat en els residus dels abocadors, un gas nociu per a l’efecte d’hivernacle, pot també valorar-se per a obtenir energia i de pas que no arribi a l’atmosfera.

Gairebé el 80% en pes del residu urbà tipus compta amb materials que poden separar-se i valorar-se i/o reciclar-sePel que fa a la gestió dels residus perillosos, Luis Palomino, Secretari General de l’Associació d’Empreses Gestores de Residus i Recursos Especials (ASEGRE) assegura que s’intenta complir amb la jerarquia de gestió: Reduir i reutilitzar, que correspon al productor i al consumidor; i reciclar, recuperar (tant energètica com material) i eliminar, que corresponen al gestor.

D’altra banda, la incineració de residus és un procés que crea opinions oposades. La legislació els considera una forma de valorització energètica, encara que els ecologistes no ho consideren encertat. Per exemple, l’estudi de Greenpeace “La situació de les escombraries a Espanya“, publicat l’any passat, assegura que segons la UE és un tractament d’eliminació, i subratlla que no genera ni la tercera part de l’energia que s’estalviaria si aquests residus es destinessin a reciclatge o compostatge.

L’estat de desenvolupament d’aquests sistemes i els seus resultats també és objecte de controvèrsia. Mentre que els responsables dels SIG afirmen complir els objectius marcats per les directives europees, les organitzacions ecologistes no són tan optimistes, com destaca per exemple l’informe de Greenpeace.

En qualsevol cas, cal recordar que la Llei 10/1998 estableix com a objectiu prevenir la producció de residus, i prioritza, per aquest ordre, la reducció, la reutilització i el reciclatge i altres formes de valorització, que serien per tant l’última de les formes desitjables per a gestionar els residus.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions