Vasilis Dakos, autor d’un estudi sobre col·lapse ambiental

Plantes i abelles ensenyen que els ajustos a l'economia espanyola no són una solució

Ecosistemes naturals, crisis financeres, migranyes, embusos de tràfic, etc. Tots ells són sistemes complexos que funcionen de forma interconnectada, i on un petit canvi pot tenir efectes enormes. El científic grec Vasilis Dakos investiga en l’Estació Biològica de Doñana aquest tipus de sistemes i les seves interrelacions en la naturalesa, com les de plantes i abelles. Al costat d’un equip internacional d’investigadors, va aconseguir preveure el col·lapse ambiental d’un llac a Xina abans que es produís, un treball que ha estat publicat en la revista ‘Nature’. Dakos assenyala que l’impacte dels éssers humans estaria causant danys irreparables en determinats ecosistemes. Per això, recomana la teoria de sistemes complexos per evitar un punt en què sigui impossible recuperar-los, i per millorar no solament la naturalesa, sinó també l’economia o la societat.

Construeixo escenaris virtuals semblants als processos de la naturalesa: com les espècies es mengen unes a unes altres, competeixen per l’espai o comparteixen recursos. Vull entendre millor les regles i condicions dels sistemes ecològics. En l’EBD intento esbrinar en quines condicions la peculiar arquitectura de les plantes i els seus pol·linitzadors (abelles o vespes) millora la resiliència de les seves interaccions i com es podria quantificar.

La capacitat d’un ecosistema (o qualsevol altre sistema en general) per aguantar les pertorbacions sense perdre les seves propietats fonamentals.

“És probable que determinats ecosistemes estiguin prop d’un punt de no tornada”Investiguem al costat de científics del Regne Unit, Xina i Holanda, si el recent canvi (una eutrofització) del gran llac xinès Erhai podria haver-se previst. Reconstruïm a partir de registres de sediments la seva història. Després d’un llarg període estable, va ocórrer una transició sobtada a una condició menys favorable. La troballa és que hem quantificat el salt dècades abans que succeís. Això pot servir com una indicació de la disminució de la resiliència en el llac que pot conduir a una potencial transició.

En alguns casos, petits canvis induïts pels éssers humans poden causar canvis irreparables desproporcionadament grans als ecosistemes. Cal tenir això en ment perquè no ens sorprengui en el futur.

“Un planeta de baixa resiliència per canvis antropogénicos pot tenir considerables conseqüències per a la vida”El planeta no deixarà d’existir, però és probable que determinats ecosistemes estiguin prop d’un punt de no tornada. Els esculls de coral en el Carib, per exemple. L’escalfament global, l’eutrofització i la sobreexplotació pesquera els han canviat de forma substancial. La seva restauració és amb probabilitat impossible. La selva amazónica es mor. Pot passar per un punt de no tornada i transformar-se en una sabana. Aquest canvi pot tenir repercussions en el clima global, però no és segur i no significa necessàriament que el planeta està condemnat.

No estic molt al tant dels problemes ambientals a Espanya relacionats amb el meu treball. L’únic sistema obvi és l’economia espanyola.

En el laboratori de Jordi Bascompte estudiem l’estabilitat de les comunitats complexes (com les plantes i els seus pol·linitzadors). En elles hi ha competència, però també mutualisme. Les parts de la comunitat estan en una interacció constant per equilibrar els beneficis i els costos. Així és més o menys com les economies funcionen, tant a petita escala de les empreses o a gran escala dels països.

Descobrim que per mantenir una comunitat estable (on totes les seves parts estan presents i no hi ha abandons), s’ha d’actuar com un grup. Canviar les condicions d’una part (com les polítiques d’ajust) no és una solució, si no es fa a totes les parts de la comunitat. En els sistemes altament connectats i interdependents, l’arquitectura i la força de les interaccions són massa importants com para no ser considerats en la seva gestió.

Els sistemes interactuen, s’influeixen de forma mútua i sofreixen pertorbacions. Comencem a comprendre aquestes connexions i com poden desenvolupar-se. Però la ciència ja ha deixat clar que un planeta de baixa resiliència per canvis antropogénicos (encara que no solament) pot ser més vulnerable, amb considerables conseqüències per a la vida i el funcionament dels sistemes de la Terra.

“Les petites accions dels consumidors poden tenir grans efectes”M’agradaria tenir una recepta per mantenir la vida i els processos de la Terra com els coneixem avui dia. Sabem què es necessita per restaurar un llac o per regenerar un bosc. Una vegada més és una qüestió d’escala. Necessitem entendre millor com les interaccions (xarxes) operen amb tots els sistemes. En l’EBD treballem en això amb les eines i la teoria per obtenir una imatge completa. El repte és la seva posada en pràctica. Es necessita un pla mestre coordinat per donar passos en més d’un nivell o domini: ecològic, social, científic, tecnològic, institucional i individual.

La teoria de sistemes complexos ensenya que petits canvis poden tenir grans efectes: la primavera àrab, la migranya, una crisi financera, un embús de tràfic, etc. Les accions dels consumidors poden tenir efectes similars, així que tots han d’assumir les seves accions en un context més ampli.

Vivim en un període de ràpid canvi, i és un desafiament gestionar-ho, evitar-ho o, de vegades, fins i tot alimentar-ho. Imaginem que podem comptar amb eines per preveure la manera d’eliminar la pobresa, el salt a una nova tecnologia o l’augment de la resiliència de l’economia europea. Es podrien facilitar les coses i “empènyer” en l’adreça correcta.

Treballem a tot moment en aquestes idees. Experimentem en el laboratori per provar els principis bàsics i desenvolupem mètodes i tècniques obertes. També recopilem un altre tipus de dades, ja que, com deia, són aplicables a qualsevol sistema.

Les ciències ambientals són cada vegada més rellevants en aquests dies. Proliferen noves eines, tecnologies i recerques inter i multidisciplinàries molt prometedores. Hem de ser creatius, combinar el coneixement de tots els camps. El que la física ha aconseguit amb les matemàtiques al segle anterior, la biologia ha començat a fer-ho i l’ecologia serà la següent. L’única diferència amb la física és que l’ecologia és molt més complexa!

Etiquetas:

biodiversitat corals ecosistemes