Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Víctor Javier i José María Sepúlveda, SOS Oceans

Solament l'1,3% dels oceans estan protegits malgrat la seva gran deterioració

Imatge: SOS Océanos

Img sos oceanos
Imatge: SOS Oceans

Sobreexplotació que podria deixar-nos sense pesca en les properes dècades, contaminació, illes flotants de residus plàstics… Són algunes de les creixents amenaces que pateixen els oceans i mars de tot el món. Els germans Víctor Javier i José María Sepúlveda López tracten de contribuir des del seu ONG SOS Oceans a lluitar contra elles. Per a això, participen en diverses campanyes d’educació ambiental i projectes de recerca, alguns d’ells curiosos, com la transformació de les escombraries plàstiques dels oceans en combustible diésel.

Quin és la situació dels mars i oceans del món?

“Es coneixen cinc grans zones oceàniques en les quals s’acumula escombraries plàstiques”Solament l’1,3% dels oceans estan protegits, malgrat sofrir una gran deterioració, sobretot en els últims anys, a causa de l’acció de l’ésser humà: sobrepesca, canvi climàtic per emissions de diòxid de carboni (CO2), contaminació, espècies invasores, destrucció d’hàbitats, etc.

Algun problema que els cridi l’atenció especialment?

Un dels exemples d’aquesta terrible situació és la presència confirmada i descontrolada de grans “illes de residus plàstics“. Es coneixen cinc grans zones en les quals, a causa del dinamisme dels corrents, vents i rotació de la Terra, es creen grans remolins en els quals s’acumula escombraries plàstiques.

On estan aquestes zones?

“Les illes flotants de plàstic constitueixen una greu amenaça per a les formes de vida marines”En el Pacífic Nord i Sud, en l’Atlántico Nord i Sud i en l’Índic. Els residus plàstics s’obren pas a través d’embornals, rierols, rius o des de la costa. Part s’enfonsa i contamina el fons del mar. La resta sura, viatja milers de milles escombrat pel mar fins a quedar atrapat en aquests girs oceànics. Allí quedarà durant anys abans que els corrents ho retornin a les platges.

Quins efectes té sobre la vida marina?

Les micropartículas de plàstic es barregen amb el plàncton, que ingereixen peixos petits, que al seu torn són preses de depredadors de major grandària. Al final afecta a tot l’ecosistema. Constitueix una greu amenaça biològica per a les formes de vida marines.

Diversos estudis prediuen que a l’actual ritme d’explotació dels mars, en les properes dècades podríem quedar-nos sense pesca.

“Per 2040 les captures de pesca es podrien reduir en un 80%”Sí. Importants estudis assenyalen que per 2040 les captures es podrien reduir en un 80%. Això afectaria principalment als habitants de molts països l’alimentació dels quals depèn dels seus escassos recursos pesquers.

Quin és la situació del litoral espanyol?

Es troba en una situació molt delicada pel desenvolupament de l’activitat humana: excessiva pressió urbanística, construcció i ampliació de ports, esculleres, espigons, platges artificials, alta contaminació per residus orgànics, falta de depuradores, col·lectors en mal estat, abocaments tòxics que ocasionen proliferació d’algues no autòctones que impedeixen la correcta oxigenación de les aigües costaneres i afavoreixen a espècies invasores com les meduses, residus plàstics sobretot a la zona del Mediterrani, etc. Factors que representen una forta amenaça per a l’ecosistema marí i les costes en particular.

Quines mesures haurien de prendre’s per combatre aquesta situació?

“El litoral espanyol es troba en una situació molt delicada”És obligació de les autoritats i organismes competents preservar el mitjà marí. El Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí (MARM) ha de fer complir les lleis a centenars d’empreses contaminants que aboquen impunement els seus abocaments al mar. Per sort, Espanya compta amb Àrees Marines Protegides, però és necessari crear moltes més, encara que no sempre siguin compatibles amb interessos econòmics.

I els ciutadans?

Podem i hem de pressionar perquè s’evitin situacions desfavorables, i exigir l’estricte compliment de normes que impedeixin danys irreversibles al mitjà costaner i marí. Hem de denunciar accions que atemptin contra la preservació dels oceans.

Vostès han col·laborat en el “Projecte Cicles Lunars i Fertilització per Ferro”. És similar al projecte Lohafex, que no va tenir bons resultats?

“Els ciutadans podem i hem de pressionar perquè s’evitin situacions desfavorables”El projecte Lohafex va fertilitzar amb sulfat de ferro un àrea d’oceà per estudiar com afectava al desenvolupament del fitoplàncton marí. El projecte Llucifer ha consistit en l’observació i estudi, sense intervenció alguna ni risc per al mitjà marí, dels efectes de l’aportació natural de ferro pels núvols de pols saharianes en aigües atlàntiques, incloses zones de Canàries, en concret sobre la quantitat de fitoplàncton que aflora a diferents profunditats oceàniques coincidint amb les fases lunars. Els resultats, encara en estudi, serviran per conèixer si aquesta aportació de ferro té efectes significatius sobre el fitoplàncton i l’augment de l’absorció de CO2.

Un altre projecte en el qual el seu ONG col·labora, Enerware, pretén aconseguir energia a partir de residus de plàstics reciclats. En què consisteix?

El projecte Enerware (Fuel Energy From Plastic Waste Recycling) consistirà a recollir residus plàstics, classificar-los, triturarlos i transformar-los fins a aconseguir un carburant, fonamentalment diésel, sense generar contaminació durant el procés. És pioner a nivell mundial, però encara manca del suficient finançament per al seu desenvolupament. Comptarà amb el buc de recerca “Atlantic Explorer” i diverses institucions públiques. Els ciutadans poden col·laborar a través d’una plataforma de finançament col·lectiu.

Què poden fer els consumidors per ajudar a frenar la deterioració dels oceans?

“Qualsevol material rebutjat que contamini el sòl repercutirà també en els mars i oceans”És responsabilitat de tots prendre consciència de la delicada situació dels nostres mars i oceans. Tots hem d’assumir hàbits que no siguin nocius per a ells: no abocar els olis domèstics pels desguassos, utilitzar borses biodegradables, recordar que qualsevol material rebutjat que contamini el sòl repercutirà també en els mars i oceans, ser respectuosos amb el medi ambient marí quan gaudim d’ell, evitar burilles, llaunes o desaprofitaments que moltes vegades considerem aliments pels “pececitos” i, en realitat, fan proliferar espècies que alteren l’equilibri de l’ecosistema marí, participar en campanyes d’ONG mediambientals marines, etc. En resum, evitar les accions irrespectuoses amb el medi ambient en general i amb el mar en particular. Per col·laborar amb SOS Oceans, es pot visitar nostra web. Com va dir l’ecologista senegalès Bava Diom, “solament preservem el que estimem, solament estimem el que entenem i solament entenem el que ens han ensenyat.”

Qui és qui en SOS Oceans

SOS Oceans és una ONG dedicada a la protecció i recuperació dels mars i oceans. La van fundar en 2009 José María Sepulveda Illescas, Ascensión López Cobos i els seus dos fills, José María i Víctor Javier, una família que entre 1989 i 1997 va navegar en el seu propi veler al voltant del món.

Amb seu en els Palmells de Gran Canària, compta amb prop de 5.000 “simpatitzants seguidors”. Disposa de la col·laboració d’altres ONG en zones sensibles per a la defensa dels oceans, com Brasil, i el suport del buc oceanogràfic Atlantic Explorer per realitzar estudis dels ecosistemes marins, en col·laboració amb diverses universitats.

En aquests moments duen a terme diverses campanyes d’educació mediambiental marina, especialment per a joves, i diversos projectes de recerca i conservació del mitjà marí. Recentment s’ha adherit al projecte CEI Canvi, que el seu objectiu és la generació, difusió i transferència sobre Medi ambient, Biodiversitat i Canvi Global. En ell participen diverses universitats andaluses i manté una aliança estratègica amb el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions