Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Vessi tòxic a Hongria, podria passar a Espanya?

Tots dos països tenen encara basses de residus miners perillosos que podrien escapar a qualsevol moment

Img balsa toxica Imatge: Ian Brown

Hongria i Espanya s’assemblen ara per un motiu més que ser europeus: no és la primera vegada que sofreixen un gran abocament tòxic d’una bassa de residus miners, ni pot ser que sigui l’última. Així ho recorden diversos científics i responsables d’organitzacions ecologistes, que expliquen les similituds i diferències entre la recent catàstrofe d’Ajka, a 165 quilòmetres a l’oest de Budapest, i l’ocorreguda en 1998 en Aznalcóllar (Sevilla). Segons aquests experts, tots dos països mantenen encara basses sense les adequades mesures de control. Quant a l’abocament hongarès, les conseqüències per a la salut i el medi ambient poden ser pitjors si no es posen els mitjans adequats, com els utilitzats al seu moment en la mina sevillana.

A Espanya i Hongria ja va ocórrer i podria passar de nou

Img contaminacionImagen: iLoveMountains

Espanya sap què és sofrir un abocament tòxic miner de gran magnitud. El 25 d’abril de 1998, la mina de pirita d’Aznalcóllar, explotada per l’empresa suec-canadenca Boliden Apirsa, ocasionava una de les pitjors catàstrofes ambientals de la seva història. El mur de contenció de la bassa d’emmagatzematge de residus perillosos es trencava i causava una riuada de sis milions de metres cúbics d’aigües àcides i llots tòxics amb metalls pesats concentrats. L’abocament va afectar al riu Guadiamar i va arribar fins als limítrofs de l’Espai Natural de Doñana. Diverses tones de peixos van morir i la zona afectada va quedar contaminada durant anys.

A Hongria tampoc és la primera vegada que ocorre, com recorda Miguel Ferrer, professor de Recerca del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i director de l’Estació Biològica de Doñana quan va ocórrer el desastre d’Aznalcóllar. Segons aquest expert, el Danubio ja va sofrir un abocament de metalls pesats i cianur les conseqüències del qual no es van avaluar bé. L’organització conservacionista WWF afegeix que en aquest país hi ha altres dues instal·lacions que acumulen uns 50 milions de metres cúbics de residus de similars característiques.

WWF ha recordat que després de l’abocament d’Aznalcóllar van localitzar 743 basses de residusEspanya podria tornar a sofrir un d’aquests abocaments tòxics. WWF ha recordat que després de l’abocament d’Aznalcóllar van localitzar 743 basses de residus. En l’actualitat, amb prou feines han detectat millores en aquest tipus d’instal·lacions i queden encara moltes basses abandonades sense restaurar.

Ferrer també assenyala que encara hi ha basses de residus perillosos a Espanya, una “bomba de rellotgeria” prop de pobles que a qualsevol moment podrien donar un esglai. L’investigador del CSIC explica que les activitats mineres han de comptar amb un pla d’emergència per limitar danys en cas d’abocament accidental, però les basses antigues sense activitat no tenen aquests plans. I tampoc s’ha avançat en els nous procediments per inertizar (tornar no perillosos) els residus.

Img derrame
Ecologistes en Acció ha advertit del perill concret de la bassa de residus tòxics de Mina de les Creus (Sevilla). Segons els responsables d’aquesta organització, la inestabilitat del material amb que està construïda i les condicions de sol i humitat de la zona podrien afavorir un abocament a qualsevol moment.

Greenpeace és de la mateixa opinió. A més de la Mina de les Creus, apunta com a explotacions en greu risc a Cerro Colorit i Aguzaderas, a la comarca de Riu Negre, Aigües Blanques a Badajoz o algunes de les basses d’estèrils de la indústria minera de l’or a Astúries. Els responsables d’aquesta ONG asseguren que a Espanya més d’una desena de basses mineres superen el milió de metres cúbics, la quantitat que s’estima abocada a Hongria.

El Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí (MARM) ha reconegut que a Espanya hi ha algunes basses “similars” a l’hongaresa, però ha assegurat que no són iguals ni en grandària, ni tenen els mateixos materials o les característiques de l’hongaresa.

Conseqüències per a la salut i el medi ambient

Les autoritats ambientals d’Hongria ja la consideren la catàstrofe química més greu de la seva història. L’abocament de la refineria Hungarian Aluminium Production and Trade Company (MAL) en Ajka, a l’oest del país, ha deixat durant els primers dies un balanç de diversos morts i centenars de ferits. Els experts assenyalen que les seves conseqüències tòxiques podrien augmentar aquestes xifres en els propers dies i mesos. Per sort, la fuita d’Aznalcóllar va ocórrer de matinada i no va causar víctimes.

L’abocament d’Ajka provocarà l’esterilització de la zona afectadaLa bassa de la refineria d’Ajka contenia les impureses eliminades de la bauxita per extreure alumini, uns llots vermells amb diversos minerals tòxics, incloses traces de materials radioactius. No obstant això, el major perill d’aquesta fuita prové de la seva alcalinitat. L’alumini s’elabora amb insulsa càustica per obtenir un compost soluble i separar-ho dels altres components. El seu índex d’acidesa (pH) és de 14, el més corrosiu. En Aznalcóllar, el pH de l’abocament era de 5. Ara bé, en la mina sevillana es van escapar sis vegades més quantitat d’abocaments que en l’hongaresa.

La insulsa càustica és corrosiva ja només per inhalació i, per descomptat, en contacte amb ulls i pell. Els efectes nocius són diversos: dificultat respiratòria, cremades greus, vòmits, diarrees i, en funció de la zona afectada, pot provocar la mort.

Img aguaImagen: Nate Brelsford
Les conseqüències de l’abocament hongarès són evidents. Ajka, una població d’uns 30.000 habitants, es troba a 165 quilòmetres a l’oest de la capital, Budapest, i prop d’un llac, el Balatón. L’abocament ha afectat a diversos comtats limítrofs i ha provocat, a més dels morts i ferits, l’evacuació de centenars de persones.

El torrent de fang vermell ha arrossegat cotxes, destruït carreteres i ponts i ha arribat a diversos rius, entre ells el famós Danubio, de les aigües del qual depenen uns 20 milions de persones. Segons Ferrer, si no se segellen els pous fins a determinar el nivell de perill, l’aigua de consum humà podria contaminar-se.

Quant al seu impacte ambiental, l’abocament provocarà l’esterilització de la zona afectada. Molts dels components podrien dipositar-se en el fons de les lleres contaminades, que tard o d’hora generaran el seu nociu efecte malgrat no estar a la vista. En funció del tipus de residus que quedin, es registraran diverses conseqüències de tipus tòxic, mutagénico i cancerígeno. Les terres de cultiu no es podran utilitzar fins que es retiri l’abocament i el sòl afectat. En cas contrari, trigaran diverses desenes d’anys a recuperar-se.

Com combatre i evitar vessis de basses tòxiques

La neteja d’Aznalcóllar va costar 200 milions, que han hagut de pagar els ciutadansMalgrat les diferències entre els accidents d’Aznalcóllar i Ajka, Miguel Ferrer considera que s’assemblen en molts aspectes. Als deu anys de l’accident de la mina sevillana, el CSIC va publicar un informe que confirmava l’èxit de les labors de neteja: amb prou feines quedaven restes del desastre i els peixos i aus havien tornat a la zona, si ben no hi havia la mateixa biodiversitat que abans.

Per això, la labor realitzada en la mina sevillana podria servir de model per reduir els efectes del problema a Hongria. En primer lloc, per evitar mals majors a la població, s’haurien de tancar els pous d’aigua, eliminar els aliments contaminats i desallotjar la zona afectada. A més de neutralitzar l’acidesa de l’abocament amb guix, s’haurien de construir dics per contenir l’abocament. Les autoritats haurien d’oferir a la població afectada informació basada en dades científiques independents. També s’haurien d’utilitzar sistemes per inertizar els residus, però segons Ferrer no s’empren en l’actualitat perquè són molt cars.

A partir del desastre d’Aznalcóllar, Espanya va assumir tres normatives concretes: la Llei de Responsabilitat Ambiental, el Reial decret en matèria de residus d’indústries mineres extractives i la Llei de prevenció i control integrat de la contaminació. Per la seva banda, la Unió Europea va revisar l’any 2000 la seva legislació en matèria de gestió de residus de mines.

No obstant això, l’expert del CSIC creu que no és suficient. Els costos de recuperació d’Aznalcóllar s’han estimat en uns 200 milions. L’empresa responsable de la mina no ha pagat un sol euro, així que els diners ha sortit de la butxaca dels ciutadans. Per això, segons Ferrer, s’hauria d’obligar per llei al fet que aquestes empreses es facin càrrec i financin tècniques innovadores.

En qualsevol cas, la prevenció és sempre molt més barata i efectiva que els intents de recuperació després d’una catàstrofe ambiental com la d’aquests abocaments químics. Una bassa plena de grans residus tòxics sempre tendeix a escapar i, per això, la vigilància i els plans d’emergència són essencials.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions