Diverses iniciatives a tot el món treballen en el desenvolupament de les denominades “xarxes elèctriques intel·ligents” per substituir a les actuals. Entre els seus avantatges es troba una major eficiència, una reducció de la despesa energètica i la generalització de les energies renovables, la qual cosa afavoreix al medi ambient i a l’economia. Així mateix, els consumidors sortirien també beneficiats, ja que podrien generar la seva pròpia energia a casa i ser part activa de la xarxa.
Les xarxes elèctriques actuals no han canviat des que es concebessin a la fi del segle XIX. La idea bàsica consisteix a fer arribar grans quantitats d’energia als usuaris finals a tot moment, tant si ho necessiten com si no. A més, es tracta d’una relació unidireccional: els consumidors són receptors passius i no poden participar com a possibles productors domèstics.
Una altra dels desavantatges d’aquesta configuració és la seva baixa eficiència, amb el consegüent impacte mediambiental que suposa la producció energètica: algunes estimacions parlen de pèrdues de fins al 20% de l’energia que distribueix, sense explicar les fallades en el servei. Aquestes fugides elèctriques poden suposar al cap de l’any milers de milions d’euros malgastats: per exemple, només a Estats Units (EUA) es calculen pèrdues anuals d’uns 140.000 milions d’euros, segons un informe de la consultora Deloitte.
Els ciutadans podrien comptar amb els seus propis sistemes renovables per autoconsumo i retornar a l’estesa elèctrica l’energia sobrant, evitant la seva pèrduaPer això, cada vegada més experts proposen la substitució d’aquesta xarxa per un altre sistema que denominen “intel·ligent”, en virtut de les aplicacions que permet i les noves tecnologies en les quals se sustenta. Els seus defensors asseguren que distribuiria l’energia de forma molt més eficient i reduiria les emissions de diòxid de carboni (CO2) fins a en un 15%. Segons una recerca promoguda pel Govern nord-americà, millorant l’eficiència de la xarxa elèctrica d’aquest país en un 5%, s’evitaria l’equivalent a la despesa en combustible i les emissions de CO2 de 53 milions de cotxes.
Els avantatges d’aquesta xarxa elèctrica intel·ligent serien diverses, i entre els seus màxims beneficiaris es trobarien els consumidors i les energies renovables. Un dels problemes d’aquestes energies, com la solar o l’eòlica, és que es produeixen de manera irregular i en llocs on no hi ha una infraestructura elèctrica capaç d’aprofitar-les al màxim. Les noves xarxes tindrien en compte les peculiaritats de les renovables i permetrien la seva generalització, no només als grans centres de producció, sinó també a escala domèstica.
En aquest sentit, en tractar-se d’una xarxa bidireccional, els ciutadans podrien comptar amb els seus propis sistemes renovables per autoconsumo, i retornar a la xarxa l’energia sobrant, evitant així la seva pèrdua. El nou sistema permetria també la generalització dels cotxes elèctrics, ja que la xarxa estaria preparada per recarregar-los quan ho necessitessin de manera més eficient. Amb una xarxa d’aquest tipus, raonen els seus defensors, la indústria de l’automòbil acceleraria la substitució dels actuals cotxes de motor d’explosió pels elèctrics, una decisió que el medi ambient agrairia.
L’estalvi energètic també s’aconseguiria gràcies a l’aplicació de noves tecnologies que optimitzarien la despesa, apagarien els aparells si no s’estan utilitzant, o informarien a tot moment del consum elèctric. En l’actualitat, diversos grups treballen en el desenvolupament dels dispositius “Grid-friendly” i els denominadors “comptadors intel·ligents” comencen a ser cada vegada més comuns a diversos països. Així mateix, projectes com el PowerMeter de Google, una aplicació on line que mesura l’ús de l’energia a casa, demostren la rellevància creixent d’aquest tipus de sistemes.
Per la seva banda, alguns experts també inclouen la tecnologia de la superconductivitat en aquestes xarxes intel·ligents. Es tracta de materials que aconsegueixen una transmissió elèctrica sense amb prou feines pèrdues a temperatures properes al zero absolut, per la qual cosa encara es troben lluny de ser viables a gran escala. En qualsevol cas, diversos grups de recerca a tot el món estan millorant aquests materials i les possibilitats que, per exemple, ofereix la nanotecnologia podrien apropar-los a l’objectiu de la superconductivitat a temperatura ambienti.
Principals iniciatives
EUA és un dels països més interessats a les xarxes elèctriques intel·ligents: el seu nou Govern ha inclòs entre les seves mesures d’estímul per a l’economia un pressupost d’uns 8.500 milions d’euros per desenvolupar-les. La inversió sembla encertada, si s’ha de jutjar per un estudi del Peterson Institute for International Economics i el World Resources Institute. Aquest informe estima que aquest tipus d’iniciatives reduirien l’ús de combustibles fòssils, estalviarien a l’economia d’EUA una mitjana de 350 milions d’euros a l’any per cada 775 milions invertits, crearien 30.000 llocs de treball a l’any i reduirien les emissions de gasos d’efecte hivernacle en unes 592.600 tones entre 2012 i 2020.
El nou Govern d’EUA ha inclòs entre les seves mesures d’estímul per a l’economia uns 8.500 milions d’euros per desenvolupar aquestes xarxesAlguns Estats ja estan treballant a diverses xarxes pilot. La principal companyia elèctrica de Colorit, Xcel Energy, construeix en Boulder “la primera xarxa elèctrica intel·ligent del món per a una ciutat sencera”, segons els seus responsables. El seu objectiu és connectar a 35.000 llars i empreses amb sistemes automatitzats i de comunicació bidireccional i aprofitar tot tipus d’energies renovables. De moment s’han invertit uns 77 milions d’euros i els seus impulsors no tindran dades sobre el seu cost i el seu funcionament fins a 2010, encara que les estimacions els fan ser optimistes.
Així mateix, els dos proveïdors d’electricitat de Massachusetts treballen a diversos programes pilot en l’altament poblada regió de l’est. L’Estat de Florida també és testimoni de diverses proves: la companyia Progress Energy i la Universitat de Florida Sud col·laboren en un projecte d’uns 12 milions d’euros per equipar a uns 5.000 llars amb diversos sistemes intel·ligents, mentre que la companyia Florida Power també planeja crear una xarxa intel·ligent.
A més d’EUA, altres països també desenvolupen iniciatives d’aquest tipus. En les antípodes, l’empresa EnergyAustralia, amb la col·laboració d’IBM, desplega des de 2006 una xarxa intel·ligent amb una inversió inicial d’uns 130 milions d’euros.
En la Unió Europea (UE) estan en marxa diversos projectes internacionals, com Der-Lab, en el qual participen nou centres tecnològics, entre ells l’espanyol Tecnalia. Per la seva banda, algunes ciutats també compten amb projectes d’implantació d’aquestes xarxes. Per exemple, l’Ajuntament d’Amsterdam, en col·laboració amb diverses empreses, duu a terme un pla de transformació ecològica per als propers anys, en la qual inclou cotxes elèctrics, panells solars o una xarxa elèctrica intel·ligent. En aquest últim cas, ja estan fent proves en l’avinguda comercial Utrecht, i s’espera gastar 100 milions d’euros anuals fins a 2016 per transformar tota la xarxa urbana. I a Espanya, el projecte pilot “Smartcity” instal·larà a Màlaga durant els propers tres anys un sistema intel·ligent energètic. Els seus responsables, la conselleria d’Andalusia i l’empresa Endesa, preveuen invertir 30 milions d’euros.
Els experts recorden que es tracta de projectes pilot que necessitaran un major grau de desenvolupament i optimització. Així mateix, el concepte “intel·ligent” s’està utilitzant de forma molt àmplia, per la qual cosa hi ha grans diferències entre els projectes en marxa. Per exemple, en alguns casos s’autodenominen xarxes intel·ligents només per emplaçar comptadors digitals, mentre que en altres casos s’emprenen transformacions molt més profundes de la xarxa i amb instal·lacions d’energies renovables. Per això, es requereix unificar criteris per evitar falses expectatives.
En qualsevol cas, un dels grans reptes és l’enorme inversió necessària per transformar la xarxa elèctrica. Per exemple, s’estima que solament a EUA serien necessaris uns 125.000 milions d’euros fins a 2025. Alguns experts recorden que les companyies elèctriques perdran el control absolut del negoci, per la qual cosa a priori no les converteix en les principals defensores d’aquest canvi. Per tot això, consideren, l’engegada d’aquestes noves infraestructures necessitarà d’un suport mundial en el qual prenguin parteix institucions, empreses i consumidors.
