408 motoristes, 351 vianants i 78 ciclistes , amén de les víctimes d’accidents de cotxe, camions i autobusos, sumen 1.830 persones mortes en les carreteres espanyoles en 2017 . Nens, ancians, joves, adults… No importa edat ni condició; la carretera es porta cada any a milers de persones en un degoteig dramàtic i, sembla, imparable. Perquè la sinistralitat viària, estancada durant uns anys, ha sofert un repunt i en 2017 assistim a la quarta pujada consecutiva. I les previsions per 2018 no són millors. Quines mesures podem prendre? Segons les associacions d’experts i víctimes d’accidents, i com recollim en aquest reportatge, són precises bones carreteres, però també conscienciació, cotxes cada vegada més segurs i una formació de qualitat adaptada a la mobilitat que està per venir.
Són segures les carreteres espanyoles?
Espanya ocupa el novè lloc de les carreteres més segures del món, segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Tanmateix, el seu manteniment (molt relacionat amb la seguretat) no sembla obtenir tan bona nota. L’informe ‘Necessitats d’inversió en conservació viària 2017-2018’, elaborat per la. Associació Espanyola de la Carretera (AEC) , assenyala que un de cada 13 quilòmetres de la xarxa de carreteres espanyoles presenta deterioracions rellevants en més del 50% de la superfície del paviment . “Acumula sots, roderes i esquerdes longitudinals i transversals”…. i la necessitat urgent de remodelar algunes vies!
Imatge: ANEU 44833
Les millores de les carreteres “són imprescindibles”, en opinió de Francisco Canes Doménech, president de. Associació DIA de Víctimes d’Accidents (telèfon gratuït 900 90 77 11) i Fundtrafic . Les seves propostes de millora concretes, “el cost de la qual creiem que pot permetre un país desenvolupat com Espanya”, són les següents:
1. Actualitzar el llistat de Trams de Concentració d’Accidents (TCA) . Per què és important? Senyalitzar-los garanteix la informació sobre el perill. “És una mesura que ha funcionat i els accidents són menors quan s’alerta sobre el risc en determinats trams”, explica Cans. L’Administració deu revisar l’estat de cadascun, si existeixen nous punts negres o si altres s’han esmenat.
2. Bandes rugoses, un eficaç salvavides . Gairebé quatre de cada deu víctimes mortals per accident de trànsit ho van ser per sortides de via, per que si es generalitzen les bandes rugoses, s’evitaria gran part d’ells, ja que moltes vegades són sortides per distraccions. En trepitjar-ne, “la reacció és d’alerta, ens fa reaccionar i reconduir la trajectòria del vehicle”, indica. Això funciona en el cas de distraccions o de. somnolència i pot evitar molts accidents per sortida de via i xocs frontals i frontolaterales. Resulten molt útils en vies convencionals on el voral és escàs, hi ha corbes, canvis de rasant… però també en autovies o autopistes
3. Més salvacunetas . Aquestes construccions senzilles, destinades a l’eliminació de riscos limítrofs en les cunetes de les carreteres, són molt eficaces per evitar i minimitzar les conseqüències (greus lesions i defunció) de xocar contra elements col·locats en les cunetes, com les arquetes de formigó.
4. Crear zones de refugi . Són espais annexos a les carreteres, especialment en autopistes i autovies, on els qui han sofert un accident poden refugiar fins que arribin els serveis d’emergències o la grua. No és estrany trobar vies en les que no hi ha possibilitat de sortir i allunyar de la calçada, doncs trobem barreres de seguretat durant quilòmetres que, si es té un accident, obliguen a quedar en el voral. En aquests casos, “els qui viatgen amb nens o les persones amb mobilitat reduïda s’exposen al risc de ser atropellats per un altre vehicle”, assenyala el president de les citades associacions. A més, les zones de refugi poden servir per fer parades d’emergència puntuals.
Conscienciar i formar a conductors i vianants
Aproximadament un de cada tres accidents és conseqüència de distraccions , malgrat les campanyes que bombardegen sobre les conseqüències fatals de distreure al volant. Per què no semblen tan efectives les mesures de conscienciació sobre el tema? El president d’Associació DIA i Fundtrafic estima que sí ho són i que hi ha dos pilars: “Formació i conscienciació, que poden contribuir a reduir de manera notable les xifres d’accidents”.
Imatge: BraunGC
La. conscienciació passa per “saber que conduïm una màquina letal, que ens fa la vida més senzilla, però que genera uns riscos” que no podem eliminar per complet. A més, davant l’augment de vehicles circulant en les nostres carreteres devem extremar les precaucions i tenir clar que “els perills ens afecten a tots, independentment que conduïm o no”. La conscienciació funciona, però sobretot rere viure aquesta situació o en estar en contacte amb víctimes, com confessa Cans Doménech: “Estar permanentment coneixent casos d’accidents i com canvia la vida de les persones després és una cosa que se’t queda gravat. No tornes a agafar el cotxe amb la mateixa actitud, mires a banda i banda en creuar la carretera, etc.”. Per això, la manera de conscienciar al conjunt de la població des d’aquestes associacions és “incloent a les pròpies víctimes” en les formacions que fan.
En la formació que brinden també es faciliten eines molt útils, com tècniques de conducció per fer frenades d’emergència o com enfrontar una tempesta en carretera , essencial per salvar situacions difícils en la carretera.
