No són clàssics solament les actuacions, sinó també les motos, camions i tractors. Els qui condueixen aquests clàssics els adoren, per això les pòlisses d’assegurances d’aquest tipus de vehicles són més barates, gràcies a la mínima sinistralitat que presenten.
Es considera clàssic a tot vehicle que té més de 25 anys, encara que alguns models es converteixen en actuacions de col·lecció molt temps abans per la seva excentricitat o difusió molt limitada. No són clàssics solament els cotxes, sinó també les motos, camions i tractors. Per posar un exemple, la Fira d’Actuacions i Motos Clàssics i Antics que se celebra en Rute (Còrdova) en el mes de juliol té una secció especial per a tractors denominat Agroantic. La maquinària agrícola o els vehicles industrials parlen sobre el nostre passat tant o més que les actuacions. Tampoc és rar trobar cotxes de bombers o ambulàncies antigues entre les col·leccions dels museus.
Circular en un d’ells té certes particularitats que es concreten en les matriculacions, l’obligatorietat de passar la ITV i la contractació d’un segur. Ángel Vila és especialista en aquest últim aspecte. Exerceix de gerent en Classic Covers, una corredoria de Mataró especialitzada en pòlisses per a vehicles clàssics.
Més barats
Vila explica que la menor sinistralitat dels automòbils clàssics (un 20%, quan la mitjana dels automòbils “normals” està entre un 50% i 70%) permet oferir unes tarifes molt més econòmiques. La raó d’aquesta gran diferència és l’ús de l’automòbil. L’afeccionat a l’acte clàssic adora el seu vehicle i circula sempre amb tota la precaució possible per no danyar-ho. El seu ús és merament recreatiu i es redueix a viatges de finalització de setmana, habitualment per carreteres menys transitades i gairebé sempre de dia. També resulten molt més cautelosos al moment d’aparcar-los ja que aquests cotxes tan cridaners no poden deixar-se en qualsevol lloc.
La companyia que signa una pòlissa sobre un vehicle clàssic vol assegurar-se que el seu client ho utilitza d’acord a aquestes característiques. Per això, explica el gerent de Classic Covers, té unes limitacions:
- El nombre de quilòmetres recorreguts cada any no ha de superar els 5.000 quilòmetres.
- L’ús no ha de ser diari.
- L’ús no ha de ser professional. S’exclouen les actuacions clàssiques que es lloguen per a noces, representació o festes.
- Habitualment, s’exigeix que el titular sigui soci d’algun club de clàssics.
- L’edat del vehicle ha de ser superior a 20 o 25 anys, segons la companyia.
En cas de sinistre tampoc és necessari comptar amb un perit especialitzat per valorar els danys. Això sí, haurà de buscar en Internet o a través de fabricants o tallers el preu de les peces necessàries per a la reparació, ja que no estan incloses en les bases de dades que utilitzen habitualment aquests professionals amb els automòbils de sèrie.
Exhibicions
Les garanties no varien respecte a les assegurances tradicionals. Ángel Vila explica que la majoria d’assegurances sobre clàssics se signen a tercers, ja que els accidents són molt escassos i els possibles danys en circumstàncies alienes a la circulació se solen cobrir mitjançant altres pòlisses temporals. En general els danys s’originen pel transport o exhibició de la peça durant les fires. En aquests casos se signen pòlisses específiques per als dies que sigui necessari. A més, els cotxes de major valor solen cobrir els supòsits de vandalisme, robatori o sinistre.
Les garanties no varien respecte a les assegurances tradicionals
Respecte als rallyes i carreres, en el primer cas no és necessari cap segur especial, ja que es tracta de rallyes de regularitat, on l’important és la fiabilitat de l’acte i la perícia del conductor per mantenir una regularitat. Per la seva banda, les competicions en circuit tenen les seves pròpies pòlisses tramitades a través de la federació. En aquest sentit cal recordar que per circular en circuit tancat un automòbil no necessita estar matriculat.
El Reglament de Vehicles Històrics
El Reial decret 1247/1995 de 14 de juliol defineix com a vehicle històric a tot aquell que tingui una antiguitat mínima de 25 anys explicats a partir de la data de la seva fabricació. Si aquesta no es conegués, es prendria la data de la seva primera matriculació o en defecte d’això, la data en què aquest model concret es va deixar de fabricar.
El reglament també inclou com a “Històrics” als vehicles de col·lecció, aquells que “per les seves característiques, singularitat, escassetat manifesta o una altra circumstància especial i molt excel·lent, mereixin acollir-se al règim dels vehicles històrics”.
El reglament també inclou com a “Històrics” als vehicles de col·lecció
Així mateix, les seves peces constitutives hauran de ser originals i els seus recanvis, en cas de no trobar-se els originals, hauran de ser reproduccions o peces equivalents, havent d’estar degudament identificades.
Acreditar i matricular
Si un particular restaura un acte antic, haurà de reunir tota la documentació possible sobre aquest tema com el seu historial de matriculacions, documentació tècnica, certificat del fabricador, certificat d’un club d’actuacions clàssiques, o qualsevol altre document que demostri l’autenticitat del vehicle. El següent pas és acudir a un laboratori oficial per acreditar la condició d’històric.
La competència està transferida a les comunitats autònomes i són els laboratoris oficials d’aquestes els que determinen, mitjançant un informe oficial, la condició històrica d’un vehicle. Una vegada obtingut l’informe, cal acudir a l’òrgan competent de la comunitat autònoma per obtenir la resolució que acredita la seva condició.
Posteriorment, el vehicle ha de passar la Inspecció Tècnica de Vehicles a la província corresponent al domicili del seu titular. El vehicle sense matrícula deu ser transportat en un camió, remolc o grua, ja que no està autoritzat a circular per vies públiques. Amb l’informe del laboratori i el vistiplau de la ITV, l’últim pas es dona en la Prefectura provincial de trànsit on es matricula el vehicle com a històric.
Obtenir el permís de circulació també té les seves característiques específiques. El titular ha d’acreditar fefaentment la propietat i adjuntar a la sol·licitud quatre fotografies a color preses des del frontal, la posterior i tots dos laterals en les quals es distingeixi amb claredat el vehicle.
Haurà d’acompanyar-la amb tota la documentació necessària:
- Certificat corresponent de la matrícula si s’ha comprat a l’estranger.
- Si està actualment en circulació, es requereix una fotocòpia acarada del permís de circulació i la targeta d’inspecció tècnica.
- Si no estigués en circulació, és necessari el duplicat de la resolució de l’òrgan competent de la comunitat autònoma que declara el vehicle com a històric.
- Si es desitja mantenir la matrícula original, és important el certificat de la Prefectura provincial de trànsit en la qual va ser matriculat, expressant data de matriculació, nombre de matrícula assignat, data de baixa i causa de la mateixa.
- Justificant del pagament o exempció dels impostos que procedeixin.
El permís de circulació per a actuacions històriques es distingeix de l’ordinari per una franja de color groc. En ell figuren la matrícula històrica assignada, l’original en aquells casos en què el titular hagi volgut conservar-la i les restriccions de circulació que pogués tenir per les seves característiques tècniques.
Durant la circulació en carretera haurà de portar el nombre de matrícula ordinari provincial assignat o, si escau, la matrícula de vehicle històric que li correspongui.
En vehicles anteriors a 1970 les plaques amb la matrícula podran respectar les dimensions, forma, caràcters i col·locació exigits en l’època en la qual van ser posats en circulació.
En carretera
Com la resta de vehicles, per circular per vies públiques ha d’estar dotat de permís de circulació, targeta d’inspecció tècnica, plaques de matrícula, segur obligatori i, si escau, el distintiu que li acrediti com a vehicle històric.
Segons les característiques tècniques del cotxe, la targeta de la inspecció tècnica pot presentar limitacions. Per exemple, en models molt antics amb un sistema d’il·luminació molt deficient, podria prohibir-li la circulació nocturna o en condicions climàtiques adverses on la visibilitat sigui molt reduïda.
Els cotxes que no aconsegueixin els 40 km/h circularan pel voral si aquest fos practicable i suficient o, en defecte d’això, el més proper possible a la vora exterior dret de la calçada, excepte quan vagin a efectuar un avançament o un gir a l’esquerra. Els que no aconsegueixin una velocitat mínima de 60 km/h no podran circular per autopista ni autovia. Així mateix, en determinades dates i vies es podrà prohibir la circulació d’aquells vehicles que no siguin capaços de superar els 80 km/h.
En cas d’exhibicions organitzades en les quals participin deu o més automòbils, hauran de comptar amb autorització administrativa i si circulen en grup, han de comptar amb dos vehicles pilot, un precedint i un altre tancant la comitiva. Per rallyes de regularitat, els organitzadors han de sol·licitar una autorització especial.
