Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Motor > Educació i seguretat vial

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Alfonso Perona, secretari executiu de la Fundació RACC

La mort de joves en la carretera és una epidèmia silenciosa que no hem de tolerar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 31 de Juliol de 2007

La Fundació RACC es va crear en 1994 amb una meta: reduir el nombre d’accidents de trànsit i de vides perdudes en la carretera. Aquesta és, almenys, la filosofia que comparteixen més d’un milió de persones associades i amb la qual treballa cada dia Alfonso Perona (Barcelona, 1956), secretari executiu de l’entitat. Les armes per aconseguir-ho són la defensa dels interessos col·lectius i les estratègies a llarg termini. En opinió de Perona, només d’aquesta manera s’aconseguirà crear una nova cultura de la mobilitat que acabi amb la seva actual visió gremialista. “Si cadascun lluita des de la seva trinxera -adverteix-, no avançarem cap a l’objectiu comú”. Respecte a les xifres, qualifica de “alarmants” les referides a la mortalitat infantil i juvenil. “Una epidèmia silenciosa que no hem de tolerar”. Defensa la prevenció, les campanyes de conscienciació i l’educació des de la infància com a possibles solucions, i, sense restar mèrit al permís per punts, creu que aquest ha de ser només “l’inici d’una reforma en profunditat del sistema sancionador”.

La Fundació RACC es va constituir en 1994 per introduir millores en la mobilitat. Quins assoliments ha aconseguit des de llavors?

La Fundació ha actuat des de la seva creació com a altaveu de les demandes dels socis del RACC, més d’un milió de persones en tota Espanya, en els temes de mobilitat de les persones, sent aquest objectiu nostra guia en el treball. No podem oblidar que tot això afecta a la reducció del nombre d’accidents i de vides perdudes en les nostres carreteres. Dediquem els nostres esforços a millorar aspectes de la seguretat viària que afectin a les infraestructures, a les persones i a l’automòbil. Nosaltres volem ser referent en els nostres estudis i posar-los al servei de les administracions per millorar aspectes de la mobilitat i la seguretat vial, que contribueixin a salvar vides.

Creu que els avanços han afectat per igual a tots els col·lectius que hi ha en la carretera?

Perseguim que totes les nostres actuacions estiguin impregnades de valors com la independència, la defensa dels interessos dels usuaris de la carretera, el rigor i la professionalitat, perquè és l’única manera de tenir credibilitat. Si només es defensen postures individuals i no els interessos col·lectius, no avançarem en una millora de la seguretat vial. En massa ocasions, les mesures es prenen molt a curt termini, obviant que s’ha d’actuar amb estratègies més àmplies i a llarg termini. Nosaltres, el RACC i la seva Fundació, no som una entitat de diversos col·lectius, sinó d’un: l’usuari de la carretera. Com diu el nostre president, Sebastián Salvadó, volem ser “el sindicat dels bons conductors”.

I què tal és la relació entre aquests conductors i conductores? Transportistes, ciclistes, motociclistes, conductors en general i vianants es respecten o fa mancada enteniment?

Hem d’avançar més en el col·lectiu i a crear una nova cultura de la mobilitat. Els temes de seguretat, la congestió de les carreteres o la convivència a les ciutats fan que els paràmetres dels anys 70 i 80 s’hagin de canviar. Abans de res, tots som persones que tenim la necessitat vital i social de moure’ns i hem de tenir la llibertat de poder triar diferents alternatives de desplaçament, però cuidant sempre els aspectes de seguretat i control de contaminació. És necessari invertir en més formació. En els últims anys s’observen avanços molt importants, però segueix existint un concepte molt gremialista de la mobilitat i seguretat vial, que és necessari canviar. Si cadascun lluita des de la seva trinxera, no avançarem cap a l’objectiu comú, que ha de ser més seguretat vial, mobilitat accessible i més sostenible.

Què em diu de la seguretat a les ciutats? Es pot millorar el disseny urbanístic per millorar la protecció dels vianants?

“L’urbanisme ha d’anar absolutament lligat a la mobilitat de les persones i ha de partir de la planificació i no de l’especulació” En mobilitat, s’ha de tenir en compte primer en les persones i després en els altres elements de transport, com a automobilistes, ciclistes o motoristes. Pensar primer en el ben col·lectiu i després en l’individual. Davant els nous dissenys urbans o les modificacions dels ja existents, s’han de prioritzar aspectes de mobilitat i desplaçament, no apostar únicament pel desplaçament amb cotxe privat. Per això, és imprescindible planificar el transport públic des de l’inici i dissenyar pensant en les persones i en la millora de la convivència. En definitiva, l’urbanisme ha d’anar absolutament lligat a la mobilitat de les persones i ha de partir de la planificació i no de l’especulació.

I a l’inrevés, què podem fer els vianants per millorar la nostra pròpia seguretat?

Els vianants i els ciutadans en general hem d’entendre que el nostre entorn canvia i tots ens hem d’adaptar a les modificacions i a les noves estructures vials. Tots en un moment determinat del nostre dia a dia som vianants. El vianant és una persona que es desplaça amb diferents maneres i, generalment, camina, però pot anar amb cotxe, autobús o bicicleta. És la persona que es mou, no es tracta de crear classes de ciutadania. La prudència ha de prevaler sempre.

Es pot aprendre des de la infància a ser prudents? Les xifres revelen que cada tres minuts mor un nen en les carreteres del món, recolza una assignatura de seguretat vial en els col·legis?

És necessari recuperar els valors de civisme i respecte als altres, i conèixer conceptes nous de seguretat en general. Les societats que avancen i se superen tecnològicament han d’aprendre també a conviure amb més riscos. A l’escola, però també en la família, s’ha d’educar en valors sobre la prevenció. Per tant, és vital per a formadors, pares i mares, disposar d’informació dels riscos i de les solucions o prevencions d’aquests riscos.El concepte de risc viari és complex i les persones tenen una tendència a resistir-se a la idea d’estar en perill. Ens creiem infalibles i no tenim en compte que la circulació és alguna cosa quotidià però tots podem sofrir un accident. La nostra societat encara considera l’accident de trànsit com una qüestió de l’atzar, quan en realitat és el fruit d’un conjunt de factors, moltes vegades evitables. Només cal comprovar que, a través del factor humà, es poden explicar la majoria d’accidents de trànsit que es produeixen. Com el tema és complex i d’abast social, no s’ha de traslladar aquesta responsabilitat només als col·legis, sinó que s’ha de partir d’un compromís polític i social. “Ens creiem infalibles i no tenim en compte que la circulació és alguna cosa quotidià i que l’accident ens pot arribar a tots”

Hi ha altres xifres alarmants: quatre joves moren cada dia en accidents de trànsit. Existeixen solucions?

Els accidents de trànsit dels joves suposen un cost agregat de prop de 4.200 milions d’euros a l’any a Espanya, amb aquesta dada crec que podem valorar l’important que és invertir en seguretat vial i especialment en el sector jove, de 15 a 29 anys. Més enllà de les xifres, la pèrdua d’una vida humana comporta un drama familiar incalculable i amb seqüeles per a tota la vida. Per a l’accidentalitat dels joves no hi ha una solució única, s’ha d’actuar en múltiples fronts i, com ben pregunta, les solucions passen per realitzar campanyes de conscienciació dirigides específicament a aquest col·lectiu, educar des de la infància en seguretat i estudiar la possibilitat d’introduir la conducció acompanyada, amb el que s’incrementa l’experiència. S’ha de modificar, i urgentment, el sistema d’examen per obtenir la llicència per conduir ciclomotors. Els requisits han de ser els mateixos que el permís de conduir per així augmentar el sentit de la responsabilitat. També creiem que pot ajudar fixar una taxa d’alcohol zero per als conductors novells i ampliar l’oferta de transport públic, sobretot, en zones d’oci. “Ens creiem infalibles i no tenim en compte que la circulació és alguna cosa quotidià i l’accident ens pot arribar a tots”

Precisament, a iniciativa de la Fundació RACC, en 2006 es va crear la Comissió RACC per a l’Estudi de la Problemàtica dels joves i la seguretat vial; quins són els seus objectius?

La situació és alarmant. Els accidents de trànsit són la primera causa de mort entre els joves a Espanya, per davant de les drogues i la sida. Cada any moren a Espanya prop d’1.400 joves -quatre joves cada dia- i més de 8.000 resulten ferits. La probabilitat que un jove mori a Espanya en accident de trànsit és el doble que a Suècia o a Holanda. Es tracta d’una epidèmia silenciosa que no hem de tolerar. Aquestes dades són suficients per analitzar el problema des d’una visió pluridisciplinar i proposar actuacions. Altres països han aconseguit reduir l’accidentalitat dels joves a nivells més baixos, per què no podem aconseguir-ho nosaltres també?

Ho aconseguirà el carnet per punts?

El carnet o permís de conduir per punts és una iniciativa que afecta a tot el col·lectiu de conductors, no és només un tema dels més joves. Amb el sistema de punts es pretén reforçar la sanció al conductor reincident, que en definitiva és el que ocasiona més accidents i, afortunadament, es tracta d’un grup reduït de persones. Amb el permís per punts es penalitza als infractors reincidents i s’actua contundentment sobre el col·lectiu, minoritari, responsable de la majoria d’accidents, a més té un concepte reeducador que no es tenia fins al moment. Però el permís per punts ha de ser l’inici d’una reforma en profunditat del sistema sancionador i cal adaptar-ho a la realitat social del segle XXI. “El permís per punts ha de ser l’inici d’una reforma en profunditat del sistema sancionador i cal adaptar-ho a la realitat social del segle XXI”

Com valora llavors els resultats del primer any del carnet per punts: gairebé 500 morts menys? És un bon balanç o podia haver estat millor?

Tot en aquesta vida pot ser millor i, sobretot, quan parlem de morts de persones. Però el descens interanual del 14% és una xifra important i bona. Les campanyes de comunicació entorn del permís per punts van ajudar a crear unes bones expectatives i un canvi d’hàbits en molts conductors. S’han de seguir prenent mesures, com millorar l’agilitat del sistema perquè no es perdin els efectes positius del sistema. Sense això, la credibilitat del sistema es pot veure qüestionada.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions