Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Assegurances de moto

S'ha flexibilitzat la contractació de pòlisses a través del Consorci de Compensació de Segurs
Per miren 24 de juliol de 2003

Fins fa un temps assegurar una moto o ciclomotor era una odissea per la constant negativa de les asseguradores privades a oferir aquest tipus de serveis als vehicles de dues rodes. La política, basada, diuen les empreses, en l’”alta sinistralitat” en el sector de les motos, continua, però després d’una llarga i dura batalla, fabricadores, comerciants i usuaris han arrencat del Govern el compromís de flexibilitzar la contractació de primes a través del Consorci de Compensació d’Assegurances. Un organisme públic dependent del Ministeri d’Economia que s’encarrega d’assegurar a aquells conductors que són constantment rebutjats en l’àmbit privat. Des de l’entrada en vigor de l’acord es contracten en el Consorci una mitjana de 300 pòlisses diàries.

Plataforma de Defensa del Motociclisme

Els elevats preus de les assegurances de motos i ciclomotors, entre altres coses, van desencadenar una profunda crisi en el sector de les motos que es va reflectir en una significativa caiguda de les vendes. En els últims dos anys els empresaris van vendre un 55% menys i les pòlisses van passar a costar, en alguns casos, prop de 900 euros.

Els usuaris, llavors, van decidir prendre cartes en l’assumpte. L’any passat es va crear la Plataforma de Defensa del Motociclista, una associació amb prop de 30.000 membres que agrupa no sols els propietaris d’aquesta mena de vehicles, sinó també als fabricants i comerciants. La principal queixa té a veure amb la percepció “negativa” que, segons la plataforma, es té de la moto. “Som un objectiu fàcil per als buròcrates que perceben el nostre estil de vida i els nostres vehicles com anti socials i perillosos”, deien els responsables de l’associació durant la presentació d’aquesta l’any passat.

Una de les principals reivindicacions, potser la més important, té a veure amb els elevats preus de les assegurances de motos. “Ho sentim. Estem treballant per a assegurar motocicletes esportives en el futur”, o “Ara com ara aquesta companyia no té previst oferir assegurances per a ciclomotors”, són diverses de les respostes amb les quals es topa un usuari quan acudeix a una companyia privada a la recerca d’una pòlissa.

En el cas dels joves la situació es complica. El tram entre els 16 i 25 anys és considerat com un dels de major risc d’accidentalitat, raó per la qual les empreses, en general, refusen vendre assegurances.

Amb aquests antecedents i tenint en compte que d’un parc estimat de 3.000.000 de vehicles entre motos i motocicletes prop d’un 30% manca de segur, la Plataforma de Defensa del Motociclista es va donar a la tasca d’impulsar les seves reivindicacions i aconseguir una millora en les seves circumstàncies actuals.

Acord oficial

Es va desencadenar llavors una llarga i dura batalla que, de moment, ha donat els seus primers fruits. Després d’una sèrie de trobades i desacords amb Unespa, la patronal de les empreses asseguradores, la Plataforma de Defensa del Motociclista va acudir al Govern per a tractar d’arrencar una intervenció que els facilités el camí. Un acord del Consell de Ministres rubricat al desembre del passat any i en vigor des d’abril, permet flexibilitzar la contractació de pòlisses a través del Consorci de Compensació d’Assegurances.

Aquest organisme públic, dependent del Ministeri d’Economia, s’encarrega de cobrir als conductors que no tenen segur. En el cas de les motos i ciclomotors, s’obligava els conductors a presentar, per escrit, dues negatives d’empreses a les quals hagués acudit sense obtenir resposta. Al final, és aquest l’únic mecanisme que tenen els propietaris de vehicles de dues rodes per a no incomplir la llei que els obliga a assegurar-se. El problema que sorgia en aquest cas era, segons Pere Casas, portaveu de la Plataforma de Defensa del Motociclista, que les asseguradores es negaven a expedir els certificats en els quals quedava reflectida la seva negativa. I sense aquests documents, el Consorci tampoc podia assegurar els vehicles.

“El que han fet és augmentar els preus i dissuadir als joves d’entre 17 i 22 anys amb quantitats exorbitants. En una companyia privada et pots trobar amb preus que arriben als 1.000 euros”, assenyala Pere Casas. Ara, amb l’acord del Consell de Ministres, que no modifica la Llei vigent, els usuaris no han d’arrencar de les empreses un certificat on quedi reflectida la impossibilitat d’accedir a una pòlissa. Basta només amb assenyalar, de manera verbal, els noms de dues empreses que no hagin volgut vendre l’assegurança.

300 pòlisses diàries

“En l’àmbit dels vehicles de dues rodes el Consell de Ministres ha constatat una situació generalitzada de dificultat de contractació de pòlisses. Nosaltres hem traduït l’acord en una flexibilització a l’hora d’obtenir la prima”, explica Alejandro Izuzquiza, Director d’Operacions del Consorci de Compensació d’Assegurances. En mitjana, el Consorci embeni entre 150 i 200 pòlisses diàries, però des que va entrar en vigor l’acord, ja són 300 les operacions que es duen a terme diàriament. En part, assegura Izuzquiza, té a veure amb la modificació, però també cal atribuir l’augment de les pòlisses a l’arribada de l’estiu, una època propícia per a la compra de vehicles de dues rodes.

Aquests són, segons Izuzquiza, els requisits per a accedir a una assegurança en el Consorci:

  • Les operacions es fan via telefònica per a evitar el desplaçament dels usuaris. El Consorci atén en el telèfon 902 22 26 65 de dilluns a divendres de 9 a 15 hores.
  • Haurà de dir la persona que estigui en condicions de contractar la pòlissa i que vagi a figurar en ella.
  • Les dades que se subministrin per telèfon seran considerats com una sol·licitud d’assegurança. En conseqüència, la conversa serà gravada, previ advertiment al prenedor de la pòlissa.
  • Si se subministren dades falses dels quals el Consorci pugui arribar a tenir coneixement, aquest podrà exercir les oportunes accions legals.
  • Les dades que ha de subministrar el client són: comunicar de manera verbal els noms de dues assegurances que hagin refusat vendre la pòlissa. En aquest aspecte Izuzquiza aclareix que pot ocórrer que els usuaris ofereixin noms d’asseguradores sense si més no haver establert cap contacte amb elles. És a dir, qualsevol propietari d’una moto pot assenyalar a dues empreses i el Consorci no comprovarà si tal afirmació obeeix a la realitat.
  • Document d’identificació.
  • Permís o llicència de conducció corresponent al vehicle que es pretén assegurar.
  • Permís de circulació del vehicle a assegurar.
  • Certificat de característiques tècniques del vehicle en el qual ha de constar actualitzada la I.T.V.

Una vegada que s’hagin efectuat els tràmits per via telefònica el Consorci enviarà al domicili del prenedor un rebut de prima perquè sigui pagat en qualsevol oficina del SCH o del BBVA en un termini de 15 dies des del moment en què es formalitza el contracte. Assegurar un ciclomotor en el Consorci té un cost de 339,39 euros pel que fa a danys a tercers, els seus béns o a la seva persona. El Consorci, explica Izuzquiza, no estableix diferències per edats ni per zones geogràfiques. Només hi ha alguns recàrrecs en funció de l’activitat del vehicle. La majoria dels assegurats són joves menors de 25 anys, els més assidus a aquest classe de transport. L’assegurança té un límit de cobertura de 350.000 euros. Si la responsabilitat del conductor excedeix aquesta quantitat, haurà de pagar la diferència. A més, existeix una assegurança voluntària que cobreix els danys produïts a tercers en el cas que se sobrepassin els límits de l’assegurança obligatòria. El Consorci, en l’actualitat, té prop de 70.000 assegurats, dels quals el 90% correspon a propietaris de ciclomotors.

Confrontació entre asseguradores

Des de la patronal Unespa, que agrupa les empreses asseguradores, el seu portaveu, Miguel Ángel Vázquez, considera “positiu” l’acord que permet flexibilitzar la contractació d’assegurances a través del Consorci. Vázquez reconeix que existeixen “molt poques” companyies que ofereixen assegurances per a ciclomotors i motocicletes, però argumenta que es deu a la “alta sinistralitat”. “Les companyies no tenen l’obligació d’assegurar-te.

Una empresa d’aquest tipus li posa preu al risc que assumeix, i en el cas de les motos el risc és massa elevat. A més, està comprovat que una moto que comet una imprudència pot arribar a causar els mateixos danys que un camió”, afirma Vázquez.

El portaveu d’Unespa assegura que les companyies, malgrat un intent d’acord, no estan ni ho estaran, en un futur pròxim, disposades a reduir els preus de les assegurances fins que no baixi la “sinistralitat”. La plataforma de Defensa del Motociclista rebutja els arguments d’Unespa i afirma, en canvi, que en dos de cada tres accidents on hi ha una moto involucrada la responsabilitat és del conductor de l’altre vehicle. Les dades de la DGT en matèria de sinistralitat indiquen que 463 persones (entre conductors i passatgers) van morir a Espanya en 2001 per accident de ciclomotor. En 2000 la xifra va ser de 474, i en 1999 de 515. Ferides van resultar 21.732 persones en 2001; 24.277 durant 2000 i 23.451 en 1999. Pel que fa a les motocicletes, l’any 2001 va llançar un saldo de 370 morts; en 2000 van ser 392 les víctimes mortals i en 1999 aquesta xifra va ascendir a 388.

Des de la Direcció General de Trànsit expliquen que els propietaris de motos i ciclomotors que condueixin sense segur s’enfronten a multes que oscil·len entre els 600 i els 3.000 euros. En 2001 es van retirar 2.472 llicències per a conduir ciclomotors, la qual cosa suposa un descens del 6%.

Malgrat que l’enfrontament entre la Plataforma de Defensa del Motociclista i Unespa continua, l’acord del Consell de Ministres ha deixat un bon sabor entre usuaris i fabricants de vehicles de dues rodes. Encara que amb matisos: “Això és un simple massatge cardíac. La situació estava tan complicada que la contractació a través del Consorci almenys permetrà que el cor comenci a bategar una altra vegada”, assenyala Pere Casas. L’associació no vol conformar-se només amb aquesta mesura i demana, a més, l’equiparació del carnet d’automòbil B amb l’A1 corresponent als ciclomotors, així com altres aspectes relacionats amb la seguretat viària.

L’administració, diu Casas, hauria d’educar en comptes de “criminalitzar” als conductors de motos. Els ciclomotors i les motocicletes, insisteix Casas, “són imprescindibles per a assegurar la mobilitat urbana. “La ciutat és pitjor amb el cotxe”.

L’estiu és una època en la qual, en general, s’incrementen els accidents en vehicles de dues rodes, sobretot en les destinacions vacacionals. Segons la Plataforma de Defensa del Motociclista la meitat de les morts amb moto s’evitaria si s’usés el casc. Aquesta és, assenyala Casas, una responsabilitat policial que no es compleix com deuria perquè en llocs com Benidorm, Motril o Vigo es protegeix al turisme fins i tot a costa que es passin per alt certes infraccions com ara l’ús del casc.