Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Motor > Comprar i lloguer

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Blas Vives, secretari general de la Federació d’Associacions de Concessionaris de l’Automoció (FACONAUTO)

En 2008 una part important dels tràmits de compra es realitzarà on line des del concessionari

Les vendes de vehicles han baixat en els últims mesos i no s’espera que la situació millori per a finals d’any. L’economia familiar es ressent, carregada per les hipoteques, i el sector de distribució automobilística cerca una solució. Des de fa alguns mesos, els concessionaris s’han convertit en molt més que mers espais d’exposició i venda. Així ho reivindica el secretari general de la Federació d’Associacions de Concessionaris de l’Automoció (FACONAUTO), Blas Vives. Aquests establiments -afegeix- són ja “petites i mitges” empreses que fins i tot arriben a posar en risc el patrimoni familiar. Vives explica que la competència per captar clients ha portat a ampliar la cartera de serveis afegits dels concessionaris, fins a apropar la possibilitat de comprar i portar-se el vehicle a casa en el dia. En 2008, si es compleixen les seves previsions, es podran realitzar en el concessionari tots els tràmits necessaris per adquirir un cotxe: tant el pagament dels impostos, com el de la taxa de matriculació. “Farem tot en una sola sessió perquè el client es porti el vehicle ‘posat'”, confirma.

Creu que la visió que es té dels concessionaris com un comerç on es venen automòbils no s’ajusta a la realitat?

Per descomptat, la labor dels concessionaris va molt més allà i aquesta visió es queda curta. Els concessionaris, per sobre de tot, són empresaris petits i mitjans que, amb el risc del patrimoni familiar, afronten inversions d’alt valor. Parlem d’instal·lacions importants, amb uns 800 o 900 metres quadrats, amb exposicions per a vehicles entorn dels 350 metres quadrats o més, i una superfície per a taller de 600 a 900 metres quadrats. A més, també han de disposar de campas per poder dipositar els vehicles nous que estan en procés de venda. Per tant, parlem d’organitzacions que requereixen una gran inversió de capital i que, a més, han d’invertir en la formació i qualificació tècnica dels professionals. En els últims anys, el parc automobilístic espanyol ha crescut, s’han anat consolidant xifres de venda molt importants i necessitem cada dia més personal en diferents especialitats, des de venedors de vehicles a personal de taller. En aquest aspecte som deficitaris, necessitem una mà d’obra especialitzada que, lamentablement, l’actual sistema de formació no ens proporciona. Els professionals arriben en un estat molt incipient i cal formar-los completament dins de la concessió. “Necessitem una mà d’obra especialitzada que, lamentablement, l’actual sistema de formació no ens proporciona”

Per si no fos poc, en els últims anys han ampliat la seva cartera de serveis afegits i, fins i tot, és possible contractar el segur en el propi concessionari…

El punt de partida és que la gran competència que hi ha en aquest sector, entre els operadors de diferents xarxes i entre les pròpies marques, fa que els marges siguin molt estrets i, per això, cal tractar de comercialitzar una altra sèrie de serveis en la venda de vehicle. Aquests són, sobretot, la van finançar i les assegurances. Quant a assegurances, els concessionaris disposen d’un sistema informàtic que permet oferir, a través d’un multitarificador, diferents ofertes d’assegurances als clients. Així el client decideix què model de segur vol contractar i nosaltres, en connexió automàtica via web amb les diferents companyies de segur que participen en aquest sistema, li oferim una oferta múltiple de diferents figures de segur. D’aquesta manera, el concessionari actua com a intermediari i com a assessor, i el client tria l’opció que cobreix totes les seves necessitats.

Respecte al finançament, és freqüent finançar la compra d’un vehicle amb el concessionari o el client prefereix recórrer a una entitat bancària?

Cada vegada s’accepta més l’oferta del concessionari. Abans, el concessionari guanyava suficient amb la venda del vehicle i no es preocupava de desenvolupar àrees de serveis associats a la venda, però ara la situació de competència “ajusta” molt els marges de beneficis i cal buscar altres formes de rendibilitzar la seva inversió. Una d’aquestes modalitats és actuar com a intermediari financer. El concessionari disposa, d’una banda, de l’oferta de la financera de la marca i, d’altra banda, de l’oferta de financeres independents, com la banca. Fins i tot hi ha concessionaris que tenen un especialista dedicat exclusivament al finançament, perquè fa mancada explicar-li bé al client les possibilitats que té per arribar a una fórmula que li resulti el més assumible possible. Això exigeix la presència d’un professional que conegui els diferents productes financers que competeixen al mercat. Si es busca sempre la millor opció per al client, aquest acaba acceptant el que se li proposa. Es tracta d’ampliar la relació amb el client i no només vendre-li el vehicle. “La situació de competència actual fa que calgui buscar altres formes de rendibilitzar la inversió en un cotxe”

Ha canviat, per tant, la relació amb el client en els últims anys?

Sens dubte. És una relació molt més professional perquè, a més, el client té una gran quantitat d’informació que obté a través d’Internet o revistes. Quan arriba al concessionari té una decisió configurada perquè disposa de molta informació. Això exigeix major professionalitat als venedors i millora la qualitat de l’organització.

Hi ha un compromís de la DGT amb alguns concessionaris de Barcelona per realitzar una experiència pilot i que es pugui pagar la taxa de matriculació al moment de la compra, creu que això ajudarà també a millorar el tracte amb el client?

Sí. Es va a desenvolupar un programa pilot i creiem que, en l’últim trimestre de l’any, a Barcelona es podrà començar a matricular on line, és a dir, a pagar les taxes i a realitzar tot el tràmit de matriculació a través de l’ordinador. Es tracta de portar l’administració electrònica al sector de la distribució d’automòbils. La primera fita en aquest llarg camí va ser la implantació del pagament telemàtic de l’impost de matriculació, obligatori des de l’1 de gener de 2006. El segon pas va ser el pagament on line dels impostos municipals de circulació, que es realitza en col·laboració amb més de 200 ajuntaments de tota Espanya. I quedava, com a última fita, el pagament on line de la taxa de matriculació, que es va a poder realitzar a final d’any, igual que una altra sèrie de tràmits, com la transferència dels vehicles. En concret, ja existeix una experiència pilot amb la Junta d’Andalusia, mitjançant la qual es pot pagar l’import corresponent a la taxa de canvi de titularitat on line. En definitiva, la qual cosa creiem és que ja en 2008 una part important dels tràmits que actualment cal realitzar de forma física, es podran realitzar on line des del propi concessionari.

Què suposarà aquesta mesura?

Suposarà que el concessionari donarà un servei complet al client. Li farem tot en una sola sessió i es portarà el vehicle ‘posat’. Evidentment, es portaria el vehicle amb una espècie de localitzador, similar al dels bitllets d’avió, que actuaria de permís de circulació provisional fins que, en quinze dies, la prefectura de Tràfic corresponent li enviés el document original.

A més d’aquest tracte personalitzat, què és el que més es valora a l’hora de comprar un cotxe?

El tracte és important, però també la qualitat i la professionalitat de l’organització, saber que el concessionari li va a poder mantenir el vehicle en condicions òptimes i, per descomptat, el preu. Els sistemes de seguretat activa i passiva, el consum i el nivell d’emissions també influeixen. La compra del vehicle encara és més racional, encara que hi ha molts compradors en els quals té un factor emocional. I la veritat és que quan comprem un cotxe cal mantenir aquesta capacitat d’emoció, perquè si la matem, tots els cotxes serien pràcticament iguals en el seu disseny i acabaríem matant a l’automòbil. “El tracte és important, però també la qualitat i la professionalitat de l’organització”

Parlant de preus, per què és possible que un mateix vehicle pugui costar fins a 6.000 euros menys en un concessionari que en un altre?

Perquè estem en un mercat lliure i hi ha una gran competència i concurrència. I és bé que la hi hagi. Fa quaranta anys calia pagar un senyal molt important, pagar per endavant el vehicle i estar esperant fins a deu mesos perquè arribés. Hi havia una oferta molt limitada. Ara, afortunadament, hi ha una gran oferta, una gran competència i això propicia que es faci un preu molt raonable.

Seguim parlant de diners. Veiem l’anunci d’un cotxe en premsa, amb un preu i un descompte concret, però quan sortim del concessionari amb ell, ens ha costat més car, per què ocorre això?

Si es mira la lletra petita dels anuncis, es pot llegir clarament com posa ‘a partir de’ o ‘des de’. Aquest és el cost del cotxe sense cap opció, però si el client ho vol personalitzar, el valor del vehicle s’incrementa. El preu del cotxe que s’anuncia és la versió bàsica, quan un vol més, ha de pagar més.

I si vol pagar menys, pot optar per un vehicle quilòmetre zero, però per què costa tant trobar aquest tipus de cotxes en els concessionaris?

Perquè és impossible estar automatriculando vehicles tots els dies. En aquest cas, directament, el concessionari hauria de tancar. Si un comerç autovende els productes que té en una prestatgeria i els ven després com usats, més barats, acabaria ràpidament amb el negoci i tancaria. L’automatriculación dels vehicles és un error, és una mesura bastant errònia perquè reposiciona el preu dels vehicles que no tenen sortida i, si hem de tenir un estoc de vehicles quilòmetre zero, el millor és tancar perquè no hi ha indústria ni sector que ho suporti. Es pot disposar de vehicles quilòmetre zero quan estan en el cicle final de la seva vida comercial, però no podem anar més lluny. “Es pot disposar de vehicles quilòmetre zero quan estan en el cicle final de la seva vida comercial, però no podem anar més lluny”

No obstant això, el mercat necessita un impuls. Al maig, les vendes de vehicles nous van caure un 1,4% pel que fa al mateix mes de 2006 creu que es mantindrà aquesta tendència? S’atreveix a pronosticar un tancament per 2007?

Estem en un canvi de cicle, que va a suposar una lleugera reducció en el nombre de matriculacions. No obstant això, ens anem a mantenir en xifres molt importants. És lògic que no es pugui mantenir de forma indefinida el creixement de la demanda perquè estem en nivells de venda entorn d’1,5 milions d’unitats d’automòbils de turisme i 130.000 vehicles tot terrenys. Són xifres molt importants i, evidentment, entenem que aquest any es van a reduir lleugerament els registres de matriculació entre un 1,5% i un 2% a final d’any, que podria anar fins i tot a més, però volem ser optimistes.

Com podria afectar a aquest pronòstic la penalització fiscal als vehicles que més contaminen?

“Hauríem d’arribar a un acord sobre la imposició sobre els impostos de circulació municipals i sobre els carburants”

Sempre hem defensat que els sistemes fiscals han de ser neutrals. Si tenim en compte al principi bàsic pel qual es regeix el dret mediambiental, de ‘qui contamina paga’, hem d’arribar a un sistema neutral, en el qual ‘el que contamina més i consumeix més, ha de pagar més’. I això s’aconsegueix a través dels impostos dels carburants. Hauríem d’arribar a un acord sobre la imposició sobre l’ús, això és, sobre els impostos de circulació municipals i sobre els carburants. D’aquesta forma, el que més repostés, més pagaria. Aquest seria un impost neutral, però també es podria incentivar, a través dels impostos municipals, la compra d’aquells vehicles que siguin més eficients des del punt de vista energètic i no l’opció que es proposa, que és discriminar i gravar més als vehicles d’alta gamma, els tot terreny i els diésel, perquè això al final produiria una distorsió en la demanda amb nefastes conseqüències en el sector. Si la indústria es veu castigada, seguirà deslocalizándose i s’anirà a altres mercats més interessants, on els castiguin menys.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions