Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Motor > Educació i seguretat vial

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ciclista a la vista

En la carretera, la bicicleta és un vehicle més i, com a tal, mereix ser respectada

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 07deAgostde2009
Img ciclista carretera Imatge: Dan Shirley

Sovint són considerades pels automobilistes com un element discordant en la calçada, que molesta i al qual és millor esquivar. No són ni les retencions quilomètriques, ni els embussos. Tampoc unes obres a la meitat de la carretera. Són les bicicletes i els qui les usen: els ciclistes. Esport i manera de transport alhora, caminar amb bici és per a molts una passió que, en massa ocasions, troba infinitat d’obstacles: falta de carrils específics, extensió insuficient dels actuals, mal estat del traçat amb elements de risc com a cristalls i pedres… Però, sens dubte, la major barrera amb la qual topen és la falta de respecte. No cedir el pas quan la bici té preferència i no respectar la distància mínima d’avançament són les incidències més comunes a les quals s’enfronten els ciclistes.

Els més vulnerables de l'asfalt

/imgs/2009/08/ciclista-carretera.art.jpg

El cotxe i la bicicleta estan condemnats a entendre’s, de la mateixa forma que els turismes, els autobusos i els camions conviuen en les carreteres. Però saben els conductors i els ciclistes com actuar quan tots dos comparteixen la calçada? Els ciclistes són, al costat de vianants i motociclistes, els més vulnerables de les vies. Almenys, així els cataloga l’Organització Mundial de la Salut en el seu últim informe. Les xifres de sinistralitat de la bicicleta en les carreteres espanyoles també donen mostra d’això. Pesi al descens generalitzat de víctimes mortals en accidents de trànsit, els ciclistes han augmentat les seves estadístiques en els últims anys: en el període 2003-2007, van morir un 14% més en les carreteres espanyoles, enfront d’un descens del 29% en el còmput general de morts. En total, des de llavors, més de 400 ciclistes han perit i més de 2.300 han resultat ferits greus.

Un estudi recent del RACE sobre la situació dels usuaris de bicicletes a Espanya, destaca que durant l’any 2007 van morir en les nostres carreteres 89 ciclistes, una xifra equivalent a una mort cada quatre dies. Si s’atén el nombre total de víctimes, cada tres hores i mitja un ciclista va resultar ferit.

En 2007 van morir en les carreteres espanyoles 89 ciclistes, la qual cosa va suposar una víctima cada quatre dies

L’estudi també revela el tipus de via en el qual van tenir lloc les defuncions: el 75% es va produir en carretera i la resta, en zona urbana. La raó d’aquesta polarització de les xifres és que la bicicleta a Espanya no s’empra massa com un mitjà de transport amb el qual moure’s per la ciutat, a diferència del que ocorre en altres països europeus com Holanda, Bèlgica o Suïssa. Al nostre país, és més una pràctica esportiva o d’esbarjo que es desenvolupa sobre l’asfalt.

Casc i reflectors, imprescindibles

La convivència entre bicicleta i automòbil és, sovint, tibant. Els bocinazos o l’encreuament de paraules són estampes freqüents. Però la bicicleta és un vehicle més sobre la carretera i mereix tot el respecte de la resta d’usuaris de les vies. Així ho estipulen les normes de circulació, que regeixen el comportament sobre l’asfalt.

La normativa que regula als ciclistes es recull en el Reglament General de Circulació (RD 1428/2003). Segons aquest text, les bicicletes poden usar-se en qualsevol tipus de via, a excepció de les autopistes. L’edat mínima per a sortir en ruta amb ella són els 14 anys i, en tot moment, la bicicleta ha de circular pel voral tret que la senyalització indiqui el contrari i doni als ciclistes un itinerari alternatiu.

Els ciclistes han de portar un abillament que permeti distingir-los a una distància de, almenys, 150 metres

Quant a la seguretat i indumentària, tant conductors com ocupants estan obligats a utilitzar sempre casc. Només s’eximeix de portar-ho en cas que el traçat inclogui rampes prolongades, quan la calor sigui extrema o si el ciclista té una recomanació mèdica que desaconselli el seu ús per malaltia o ferides. A més, cal usar reflectors en vies interurbanes sempre que sigui de nit o es travessin túnels, tal com obliga la llei, i intentar vestir mallots o robes de colors cridaners. L’abillament ha de permetre ser distingit per altres conductors i usuaris a una distància de, almenys, 150 metres.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions