El ciclista és l’agent més feble de la carretera. L’increment d’accidents i morts, especialment alguns assenyalats per ser de corredors professionals molt coneguts, van portar a un canvi en la normativa de trànsit que alguns conductors no coneixen bé. Aquests són els drets dels ciclistes en carretera:
–Poden circular pel voral de la dreta quan no hi hagi una part de la via especialment destinada a ells. També podran fer-ho els vehicles de seguiment, encara que circulin per sota dels límits mínims de velocitat.
–Els ciclistes poden superar la velocitat màxima permesa per a ells, 40 km/h. en aquells trams en els quals les circumstàncies de la via ho aconsellin, podent ocupar si fos necessari fins i tot la part dreta de la calçada. Aquesta norma s’aplica especialment en els descensos prolongats amb corbes.
–Poden circular pels vorals de les autovies, excepte en els específicament prohibits per raons de seguretat.
–Quan circulen en grup, seran considerats com una única unitat mòbil a l’efecte de prioritat.
–Per a avançar a un ciclista o escamot, s’ocuparà part o la totalitat del carril contrari, fins i tot en trams on estigui prohibit l’avançament, sempre que es pugui efectuar la maniobra sense perill.
A més, cal tenir en compte els trams especialment condicionats per a les bicicletes de les vies públiques, que les administracions públiques estan realitzant en un important esforç perquè pugui practicar-se l’esport de les dues rodes amb seguretat. Existeixen diversos tipus, segons la reforma de la Llei de Trànsit de novembre de 2001, els més habituals són:
–Via ciclista: calçada especialment condicionada per a aquests vehicles.
–Carril bici: espai que discorre adossat a la calçada.
–Vorera bici: amb un traçat independent de la calçada.
–Senda ciclable: via per a vianants i bicicletes habilitada en espais naturals o boscos.
