Comprar un cotxe a l’estranger: els tràmits a seguir

No és una decisió fàcil i totes són bones; depèn de les necessitats personals i/o familiars i del pressupost fixat. El primer que s’ha de fer és triar el model i comparar el preu i el temps estipulat de lliurament. N’hi ha prou amb acudir a diferents concessionaris i apuntar els preus del mateix model nou, de quilòmetre zero, de segona mà, per internet i a l’estranger. Aquesta última opció respecte a la resta exigeix que es matriculi a Espanya, la qual cosa implica una despesa extra.

D’altra banda, una altra decisió important a prendre és si el país en el qual comprarà el cotxe o la furgoneta és europeu o no; en cas que no ho sigui caldria afegir a les despeses els aranzelaris i impostos. Entre tots els països, Alemanya ha estat una de les opcions més recurrents, seguida d’uns altres com Bèlgica, en importar molts cotxes des d’Alemanya, França, coneguda per la seva seguretat en la venda i Itàlia, on també es poden trobar oportunitats. Les pàgines referencia en el mercat en línia alemany són Mobile.de i Autoscout.de ..

Amb independència de si el cotxe és nou o de segona mà és necessari buscar molt bé abans i fer fotos per a després comparar-les amb el cotxe in situ, ja que una vegada allí si el cotxe és diferent, si les prestacions són menors o alguna part del vehicle està en pitjor estat del qual es descriu en la publicitat seria enganyosa i es podria denunciar.

És fonamental que abans que pagar el cotxe, el comprador comprovi l’estat del motor , de la direcció i dels frens. D’igual rellevància és certificar que el número de sèrie encunyat en el bastidor és el mateix que el que figura en la documentació del vehicle, que posteriorment s’ha de sol·licitar al venedor. Si no és un expert en motor, pot acompanyar-li una altra persona del qual es fiï i sí que ho sigui.  També cal examinar els pneumàtics i la suspensió, així com l’interior del cotxe. Si després de la revisió l’utilitari continua interessant al comprador, és el moment de realitzar una prova de carretera en la qual condueixi ell mateix; i si no fos possible, ha d’exercir almenys de copilot.

Aspectes a tenir en compte:

• Si el cotxe se li compra a un particular en un país europeu, és a dir, de particular a particular, no cal pagar l’IVA.
• Si hagués de  pagar l’IVA és important el nombre de quilòmetres del cotxe, ja que s’entén per un cotxe de segona mà aquell que té més de 6.000km o més de 6 mesos des de la seva primera matriculació. Un vehicle nou serà, per tant, el que tingui menys de 6 mesos o menys de 6.000 km.
• Una vegada realitzada la gestió de compra en un país estranger és necessari portar-lo a Espanya, i això requereix una matrícula provisional per a poder viatjar i se sol·licita en la delegació de trànsit d’aquest país. És habitual que aquestes matrícules estiguin associades a una assegurança de viatge per a fer el trajecte fins al país de destinació. Pot donar-se el cas, fins i tot, que hi hagi països en els quals el titular del nou vehicle hagi de responsabilitzar-se de la inspecció tècnica i la revisió de gasos.

La documentació necessària que cal presentar en la prefectura provincial de trànsit és la següent:

• Certificat de conformitat nacional original (COC), que prova l’homologació del vehicle.
• Certificat de declaració tributària.
• Certificat de venda redactat en l’idioma del venedor, especificant les característiques tècniques del vehicle (model, versió, km, preus i forma de pagament).
• La ITV no és l’ordinària, sinó una ITV específica. L’estació d’ITV expedirà la fitxa tècnica del vehicle, un tràmit obligatori encara que ja s’hagi passat la inspecció en un altre país.
• Sol·licitar el model 576 en les oficines d’Hisenda i pagar l’Impost Especial sobre Determinats Mitjans de Transport. És l’impost de matriculació(IEDMT).
• El certificat del pagament dels drets de duanes.
• Una còpia del DNI  del venedor.
• El llibre de servei del vehicle.
• La targeta de la Inspecció Tècnica del vehicle, si aquest té més de 4 anys.

Una de les formes més emprades és la de viatjar amb els diners en metàl·lic, però no està exempta de riscos. Per a evitar-los, es pot utilitzar un procediment denominat “transferència swift”. No és més que un sistema de comunicació interbancària, que atorga molta seguretat al venedor, ja que una vegada que es dona l’ordre d’executar la transferència no es pot anul·lar sota cap supòsit. Està subjecta al cobrament de comissions, despesa que pot ser assumit entre venedor i comprador o íntegrament per aquest últim. Això sí, requereix que abans d’emprendre el viatge el comprador acudeixi a la seva entitat bancària, on té dipositada la quantitat que vagi a transferir, i ferma el model de sol·licitud “swift”. Es rubrica en blanc perquè en aquest moment no es coneix ni el destinatari ni la quantia de la transferència. Una vegada que l’acord es tanqui, el comprador ha de cridar al seu banc a Espanya per a facilitar les dades i sol·licitar que l’operació s’executi. L’entitat manarà per fax al banc receptor la fulla “swift” que certifica que la transferència està produint-se.

Els xecs poden ser un altre instrument de pagament, però solen aixecar uns certs dubtes en el venedor ja triga uns dies a fer-se efectiu. I en aquest període de temps, una vegada de tornada a casa, el comprador podria anul·lar el compte sense que el venedor arribi a rebre els seus diners. Per això, els xecs de viatge o xecs viatger es presenten com una alternativa interessant. Pràcticament és com viatjar amb els diners damunt, amb la seguretat que només el seu titular pot liquidar el seu import en qualsevol entitat bancària estrangera. Són documents nominatius i amb número de sèrie que té un valor facial determinat per endavant en qualsevol divisa estrangera (dòlars, lliures, etc.). En el moment del pagament, el propietari ha de signar-los perquè tinguin valor, amb la mateixa signatura que el banc emissor recollís en el moment de lliurar-li el seu chequera de viatges.