Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Controls d’alcoholèmia

Donar 'positiu' pot implicar multes de fins a 600 euros i penes de presó d'un any
Per miren 10 de febrer de 2005

Sabia que un home d’al voltant de 70 quilos que begui únicament una llauna de cervesa o un got i mig de vi pot donar una taxa d’alcohol en sang de 0,3 g i al voltant de 0,5 g quan és una dona? El reglament actual situa la taxa d’alcoholèmia permesa per sota dels 0,5 g d’alcohol per 1.000 centímetres cúbics de sang i 0,25 mil·ligrams d’alcohol en aire espirat. Aquesta normativa obliga a no beure gens d’alcohol si es planeja agafar el cotxe perquè s’estima que l’alcohol està darrere de, almenys, un de cada tres accidents mortals que succeeixen en la xarxa viària. Per això, la legislació ha endurit les penes per conduir amb taxes superiors a les permeses. Donar ‘positiu’ en un etilómetro pot suposar una multa de fins a 600 euros i pena de presó d’un any.

Nou reglament

‘Estalvia’t un mal glop, si beus no condueixis’. Sota el paraigua d’aquestes paraules, la Direcció General de Trànsit va procedir el mes de desembre passat a realitzar una campanya especial de proves d’alcoholèmia en les carreteres espanyoles, vies en les quals van establir 800 punts de control. En total, els agents policials van realitzar amb motiu d’aquesta particular croada al voltant de 10.000 tests diaris a conductors de vehicles privats i de transport, tant de mercaderies com de passatgers. I tot això amb l’única pretensió d’intentar llimar un dels principals factors de risc que intervenen en els múltiples accidents de trànsit. I és que, pel que sembla, tal com assenyala l’Institut de Toxicologia en el seu estudi ‘Anàlisi toxicològica. Morts en accidents de trànsit en 2003’ l’alcohol està darrere d’entre el 30% i el 50% del total de morts que provoquen els contratemps de circulació.

Les xifres de la referida entitat, elaborades en un estudi realitzat sobre 1.621 morts en carretera, assenyalen que un terç dels sinistrats que conduïen turismes o motocicletes superaven la taxa d’alcoholèmia permesa. A més, un de cada sis conductors d’autobusos o camions implicats en els incidents de trànsit analitzats també superava els límits de consum d’alcohol imposats per l’actual legislació.

El reglament actual situa la taxa d’alcoholèmia permesa en 0,25 mil·ligrams d’alcohol per litre d’aire (bufant) i sota els 0,5 g d’alcohol per 1.000 centímetres cúbics de sang. Aquestes xifres són les establertes per a la generalitat d’automobilistes. No obstant això, els conductors de certa mena de vehicles, com els de transport de mercaderies amb càrrega superior a 3.500 quilos, els de vehicles de transport per a més de 9 passatgers o de servei públic, els de transport escolar, mercaderies perilloses, serveis d’urgència o ports especials, hauran d’evitar taxes de 0,15 mil·ligrams per litre d’aire i 0,3 g per litre de sang. Aquestes últimes taxes també seran aplicables als automobilistes novells, és a dir, aquells amb menys de dos anys de tinença del permís de conduir.

La màxima concentració d’alcohol en sang s’aconsegueix entre els 30 i els 90 minuts després d’haver-se produït la seva ingestió. Ara bé, la taxa d’alcoholèmia dependrà dels paràmetres físics de l’individu analitzat. Així, l’Institut de Toxicologia explica que el consum d’alcohol sol afectar més els menors de 25 anys i als majors de 60. Així mateix, sota les mateixes condicions, les dones tendeixen a reflectir una major taxa. Aquest índex es veurà també influït per la mena de beguda ingerit, pel pes de la persona analitzada o si aquesta ha menjat, entre altres variables.

En aquest sentit, s’estima que la ingesta d’una llauna de cervesa (33 centilitres), o de got i mig de vi (60 cl.) o un got de whisky (45 cl.) bastaria a un home d’al voltant de 70 quilos per a arribar a llançar el resultat de 0,3 g d’alcohol per cada litre de sang. Aquest paràmetre aconseguiria els 0,5 g d’alcohol amb dues llaunes de cervesa, dos gots i mig de vi o dos gots del referit licor. Per part seva, una dona aconseguiria amb menor volum d’alcohol els límits permesos. Així, una dona d’al voltant de 60 quilos aconseguiria els 0,3 g d’alcohol en sang amb la presa d’entre mitjana i una llauna de cervesa, o un got de vi o mitjà de whisky, i els 0,5 gr./l. Amb dos terços de cervesa, 2,5 gots de vi o dos de whisky.

Durant el mes de desembre de 2003 es van comptabilitzar en les carreteres espanyoles un total de 366 morts i més de 1.000 ferits per accidents de circulació. Per aquest motiu des de les institucions s’intenti redoblar esforços per conscienciar a la població de la importància d’evitar la ingesta de begudes esperitoses si és que es posaran davant d’un volant. I és que a penes una cervesa o una copa de vi poden ser suficients per a depassar les taxes d’alcohol permeses als conductors. Aquestes taxes assenyalen la proporció de g d’alcohol que existeix per cada litre de sang i es poden determinar analitzant l’aire espirat o la pròpia sang. Les taxes obtingudes per totes dues vies són equivalents, tan sols existeix diferència en l’obtenció de les mateixes -‘bufant’ a un etilómetro o a través de l’extracció de sang-.

És obligatori acceptar el control

La legislació vigent obliga els conductors de qualsevol vehicle a sotmetre’s als pertinents controls d’alcoholèmia que així disposin les autoritats en les carreteres, obligació que també s’estén als vianants que s’hagin vist involucrats en algun accident de trànsit. En el cas que el resultat del primer test donés positiu, o si encara sense aconseguir-se els referits límits permesos, l’automobilista examinat presentés símptomes evidents de trobar-se sota la influència de begudes alcohòliques, els agents policials li sotmetran a una segona prova en un temps mínim de deu minuts des de la primera. Si el resultat d’ambdues continua detectant taxes d’alcohol superiors a les permeses, la patrulla de trànsit immobilitzarà el vehicle del conductor examinat o donarà ordre per a traslladar aquest a un dipòsit habilitat a aquest efecte si és que impedeix el normal discórrer de la circulació.

Si en el cotxe, al costat del conductor que ha donat positiu, hi ha un acompanyant, aquest es podrà fer càrrec de la conducció si és que disposa de permís de conducció. A més, el conductor sorprès amb més alcohol en el cos del permès podrà sol·licitar que li realitzin una anàlisi de sang addicional, les despeses de la qual correran pel seu compte si es manté el positiu i per la de les autoritats de trànsit, si és que dóna negatiu.

Sobre aquest tema, el conductor analitzat té dret a formular, en el cas que doni positiu en un test d’alcoholèmia, les al·legacions que consideri oportunes, que hauran de quedar reflectides en l’acta de la intervenció policial. Però abans de tot això haurà de justificar estar en disposició del seu permís de conduir, permís de circulació, targeta de la ITV i assegurança obligatòria, a més del DNI.

‘Positiu’: Fins a 600 euros de multa i un any de presó

Està demostrat que el consum d’alcohol, fins i tot en baixes quantitats, redueix la capacitat de conducció amb la deterioració de l’atenció, de les funcions visual i auditiva, i amb l’aparició de pertorbacions en el camp perceptiu, cansament, somnolència i fatiga muscular. En conseqüència augmenta el risc de sofrir un accident. Potser per això, des del Govern es va decidir apostar, a més de per els esforços per la conscienciació dels automobilistes, per la via coercitiva, amb l’increment substancial de les sancions als conductors descoberts amb alcohol de més en el seu organisme.

Així, en l’última reforma del Codi Penal aprovada recentment es va introduir la pena de presó d’entre tres i sis mesos per als acusats de conduir sota els efectes de l’alcohol o altres substàncies, i de fins a dos anys per als qui pilotin amb temeritat manifesta i amb risc per a altres persones. En concret, la norma, en el seu article 379, diu que aquells que siguin sorpresos conduint intoxicats podran ser castigats “amb la pena de presó de tres a sis mesos o amb una multa de sis a 12 mesos i, en el seu cas, per treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies i, en qualsevol cas, amb privació del dret de conduir vehicles a motor i ciclomotors per un temps superior a un any i fins a quatre anys”. A més, qui es negui a sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia serà considerat autor d’un delicte de “desobediència greu”.

A tot això cal afegir que aquesta normativa castigarà amb un període que oscil·la entre els sis mesos i dos anys de presó, i fins amb sis anys de privació de conduir als qui es comportin al volant “amb temeritat manifesta”. Aquest concepte s’aplicarà quan es condueixi “sota els efectes de begudes alcohòliques amb taxes altes d’alcohol en sang i amb un excés desproporcionat de velocitat respecte als límits establerts”.

Però a més del Codi Penal, està la Llei de Seguretat Viària. Aquesta, en el seu article 65 recull que la conducció de vehicles amb taxes d’alcohol superiors a les establertes o negar-se a complir amb l’obligació de sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia són infraccions “molt greus”. Per a això estan estipulades multes que oscil·len entre els 300 i els 600 euros juntament amb la suspensió del permís de conduir per un període de fins a tres mesos.

Queda clar llavors que amb la nova normativa tot aquell conductor que superi el nivell d’alcohol permès en sang podrà ser sancionat tant per la via administrativa -a través de la Llei de Seguretat Viària- com a jutjat per la via penal (Codi Penal). Els agents de circulació decidiran portar-ho davant el jutge o no en funció de la gravetat dels fets. Ara bé, no es podrà sancionar la mateixa infracció per totes dues vies al mateix temps. Com a regla general, es tramitarà primer per la via penal i, si el jutge, després del judici corresponent, dicta una sentència absolutòria, és possible que la Delegació de Trànsit corresponent iniciï els tràmits per a sancionar la infracció administrativament.

A més, es dóna l’afegit que en cas de produir-se un accident per causa d’un conductor embriac, aquest haurà de fer front a les despeses per danys causats a les víctimes, a més d’altres possibles delictes derivats de l’accident, com l’homicidi involuntari o lesions, entre altres.

Les assegurances no cobreixen danys provocats per conductors embriacs

L’organització Automobilistes Europeus Associats (AEA) explica que el 72% dels conductors espanyols desconeix que les assegurances exclouen de cobertura els danys i lesions causats per conductors beguts. En aquest sentit, la legislació que regula l’assegurança de responsabilitat civil de subscripció obligatòria de l’automòbil permet a les asseguradores reclamar els imports de les indemnitzacions que es produeixin pels danys causats per conductors embriacs en els sinistres de trànsit.

Inicialment és l’entitat asseguradora qui paga aquesta indemnització a les víctimes, però posteriorment aquestes quantitats són reclamades al conductor, o en cas de resultar insolvent, al propietari del vehicle o al prenedor de l’assegurança.

Etilómetros

Sobre com sortejar els controls d’alcoholèmia s’ha divagat molt. De fet, el patrimoni popular recull centenars de consells per a evitar que l’etilómetro detecti taxes d’alcohol prohibides en els conductors que han begut, com posar-se un gra de cafè sota la llengua o esbandir-se la boca amb elixirs bucals. Res d’això funciona. Fins i tot, en els últims anys abunden alcoholímetres de butxaca, molt propis a les botigues de gasolineres i estacions de servei, en els estands de signatures especialitzades en els regals d’empresa o en Internet. Aquests artefactes digitals, d’escassa grandària, estan a la venda des de tot just 20 euros.

No obstant això, des de la DGT s’assegura que aquests mesuradors de butxaca són merament consultius per al conductor, ja que els seus mesuraments no són del tot fiables ni es podran utilitzar mai com a recurs contra un test d’alcohol oficial que hagi determinat una taxa ‘positiva’. A més, els registres de dites etilómetros no podran substituir en cap moment als oficials. De fet, tal com expliquen des de la Direcció General de Trànsit, els alcoholímetres que utilitzen els diferents cossos policials encarregats del control del trànsit estan homologats pel Ministeri de l’Interior i pel Centre Espanyol de Metrologia conforme a unes directrius mínimes expressades en un plec de condicions.

A més, els etilómetros ‘oficials’ hauran de satisfer una revisió anual en el Centre de Metrologia. En cas de no estar ben calibrats no podran prestar servei, ja que de poder demostrar que l’aparell està malament, l’Administració incorreria en un defecte de forma, per la qual cosa s’anul·laria tot el procediment obert, per exemple, en cas de ser denunciat amb aquest mesurador.

Un alcoholímetre de mà com els que utilitza la Guàrdia Civil costa al voltant de 2.400 euros, i un dels instal·lats en els furgons d’atestats del citat cos, prop de 12.000. Funcionen mitjançant sensors que detecten les partícules de l’aire insuflat pels conductors a través d’un filtre.