Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Convalidar un permís de conduir estranger

Les autoescoles alerten del perill de canviar un permís que no compleix la normativa viària europea
Per miren 21 de gener de 2004

Malgrat que l’obtenció del permís de conduir i el propi model de conducció presenten diferències rellevants entre uns països i uns altres, Espanya compta en l’actualitat amb un sistema de convalidació de llicències que permet als estrangers que el sol·licitin manejar els seus vehicles per les carreteres nacionals. En el cas dels permisos expedits a la Unió Europea, el bescanvi resulta automàtic per a aquells conductors que tinguin l’edat requerida. Des de les autoescoles s’adverteix, no obstant això, de la importància de comprovar la perícia al volant dels sol·licitants i s’alerta del risc de canviar un carnet obtingut en condicions inferiors a la normativa viària europea.

Bescanvi de les llicències

Quan es decideix acudir a un país de visita per uns dies, resulta molt temptador llogar un automòbil per a gaudir dels racons més allunyats. Una opció per a la qual prou disposar d’un permís vigent i dels diners suficients per a abonar el propi lloguer. Les coses canvien quan s’opta per fixar la residència en un país diferent al que va concedir la llicència i resulta necessari posar-se al volant d’un vehicle.Per a aquestes situacions, la Direcció General de Trànsit (DGT) va posar en marxa un sistema de convalidació que distingia entre els permisos expedits en estats membres de la Unió Europea i en països no comunitaris, les condicions dels quals per al bescanvi són més restrictives i obliguen, en alguns casos, a complir amb el que s’estableix en convenis internacionals dels quals també formi part Espanya.

  • Bescanvi dels permisos expedits a la UE. Aquells carnets concedits d’acord amb la normativa comunitària mantenen la seva validesa, sempre que el conductor compti amb l’edat requerida per a obtenir el permís espanyol equivalent.

    En aquests casos, el titular podrà sol·licitar en qualsevol moment el bescanvi del seu permís de conducció, si bé disposa d’un termini de sis mesos -des de la data en la qual obté la formalització de la seva residència- per a sol·licitar en la Prefectura provincial de trànsit la introducció de les dades en el Registre Central de Conductors i Infractors.A partir de llavors, el titular quedarà sotmès al reconeixement de les seves aptituds psicofísiques en els mateixos períodes previstos per als qui optin a un permís de conduir espanyol.

  • Bescanvi dels permisos expedits en països no comunitaris. Els estrangers que vulguin conduir en el territori nacional hauran d’estar en possessió d’un carnet expedit de conformitat amb l’Annex 9 de la Convenció de Ginebra o l’Annex 6 de la Convenció de Viena -que estipulen la necessitat que els permisos continguin les dades personals del conductor, així com els de l’autoritat que l’expedeix i la validesa del document-, o bé que difereixi d’aquests models en l’addició o supressió de rúbriques no essencials.

    A més, podran optar al canvi els permisos nacionals redactats en castellà o acompanyats d’una traducció oficial, o els internacionals que hagin estat expedits a l’estranger d’acord amb l’Annex 10 de la Convenció de Ginebra o a l’Annex E de la Convenció Internacional de París. També es poden adherir al bescanvi les llicències reconegudes en els convenis internacionals signats per Espanya. Per a tots ells, la validesa estarà condicionada a la vigència del permís i al fet que el seu titular tingui l’edat requerida per a l’obtenció del permís espanyol equivalent. Així mateix, el bescanvi només serà possible en un termini màxim de sis mesos -des que el titular adquireixi la seva residència normal a Espanya- ja que, transcorregut aquest termini, el permís obtingut a l’estranger mancarà de validesa i serà necessari obtenir un permís nacional.

  • Bescanvi dels permisos dels diplomàtics. Els membres de les Missions Diplomàtiques, de les Oficines Consulars i de les organitzacions internacionals de països no comunitaris amb seu a Espanya -així com els ascendents, descendents i cònjuge que siguin titulars d’un permís de conducció equivalent-, obtindran qualsevol dels permisos autoritzats sense necessitat que abonin cap taxa ni realitzin les corresponents proves d’aptitud teòriques i pràctiques, quan existeixi un acord de reciprocitat.

    La sol·licitud per a tramitar el nou permís haurà de dirigir-se al Ministeri d’Afers exteriors que, una vegada comprovat que es compleixen els requisits exigits, la remetrà juntament amb la documentació requerida a la Prefectura provincial de trànsit de Madrid per a la seva tramitació.

Permís internacional i acords bilaterals

Els automobilistes que optin per conduir temporalment en països que no siguin membres de la Unió Europea, hauran de sol·licitar el denominat permís internacional (International Driving License), una llicència que obliga a posseir el permís espanyol d’igual classe que la de l’internacional la convalidació del qual es demani.Aquest permís es compon d’una coberta o cartolina en forma de tríptic i un total de setze pàgines en les quals apareixen les dades personals del titular i els permisos que posseeix. Té una validesa anual i la informació està escrita en castellà, alemany, anglès, francès, italià, portuguès, àrab i rus.

El seu origen se situa al setembre de 1949, quan Nacions Unides va aprovar el Document Internacional de Conducció per a facilitar la mobilitat dels motoristes en països estrangers i evitar els problemes generats per la diferència idiomàtica. En l’actualitat, és vàlid en més de 160 països.

Els interessats han d’acudir a les Prefectures Provincials i Locals de Trànsit per a sol·licitar-ho i han de saber, a més, que aquest permís no resulta vàlid per a conduir al país que l’expedeix i que tampoc és necessari en els estats membres de la Unió Europea, en aquells que van adoptar el model de permís previst en els Convenis de Ginebra o Viena, ni a Suïssa, amb qui Espanya té subscrit un acord bilateral.

Acords bilaterals

Els residents estrangers que sol·licitin la convalidació del permís de conduir hauran de complir les condicions esmentades anteriorment excepte quan, per existir un conveni amb el país que va expedir el permís, sigui possible canviar-lo per un espanyol. En l’actualitat, existeixen convenis internacionals amb Andorra, l’Argentina, Bulgària, Colòmbia, Corea del Sud, l’Equador, el Japó, Suïssa i l’Uruguai. Una situació que, no obstant això, sembla no convèncer als professionals de l’ensenyament viari.”La nostra postura és molt clara: si el permís s’ha obtingut en diferents condicions a les recollides per la normativa europea, que estableix uns mínims imprescindibles d’avaluació i examen, no ha de ser acceptat per a la seva convalidació, ja que es posa en perill la seguretat viària i personal”, sentència el president de la Confederació Nacional d’Autoescoles d’Espanya, José Miguel Báez. “Ni es condueix igual, ni existeix la mateixa senyalització o formació. Fins i tot en alguns països hi ha fins més de dos-cents permisos diferents”, precisa.

L’associació va fer públic fa alguns mesos el seu “malestar i preocupació” per l’actual sistema de convalidació ja que, segons entén, “aquest sistema permet en la pràctica una convalidació indiscriminada, amb el consegüent perjudici per als conductors, i resulta molt nociu des del punt de vista de la Seguretat Viària”.Al seu judici, el nivell d’exigència dels qui obtenen un permís de conduir espanyol no és comparable, per la seva dificultat, al d’alguns països estrangers, els ciutadans dels quals que no poden accedir a un bescanvi directe es beneficien, no obstant això, de taxes de trànsit més barates per a realitzar els mateixos exàmens que els espanyols.”Per si no fos prou, floreix una picardia que està donant lloc a casos veritablement sagnants. I és que alguns estrangers residents a Espanya i que mai s’havien tret el permís de conduir, posats en contacte amb xarxes de falsificadors dels seus països, ho aconsegueixen sense més esforç que pagar una quantitat en metàl·lic i després ho canvien com si tal cosa”, es queixa Báez.

La Confederació assegura a més que, en alguns països, fins i tot s’arriba a expedir carnets autèntics sense que mediï cap examen, al mateix temps que es realitzen un altre tipus de “pràctiques il·lícites i il·legals que comporten per al trànsit un perill tan enorme com inassumible”. Des del Real Automòbil Club d’Espanya asseguren que dels avantatges de la convalidació s’aprofita, sobretot, el propietari del permís, ja que per a la resta pot ser que no existeixin tals avantatges. “Ens fiem bastant de la preparació del sol·licitant, que el té molt més fàcil a l’hora d’intentar conduir en qualsevol dels països afectats”, aclareixen.

Pràctiques estrangeres

Fa diversos anys, resultava molt habitual per a centenars de joves aprofitar la seva estada, per motiu d’estudis o uns altres, en països com els Estats Units o Anglaterra per a treure’s el permís de conduir i, posteriorment, convalidar-lo de retorn a Espanya. Avui dia, no obstant això, aquest costum no resulta tan habitual a causa de l’eliminació de l’acord signat amb els EUA i a la implantació d’una prova teòrica a Regne Unit. “De fet, existeix una tendència molt restrictiva a la convalidació”, confirma un portaveu del RACE.

En aquest sentit, els qui desitgin obtenir un permís en un país estranger han de tenir en compte els costums que se segueixen en cadascun d’ells:

  • els Estats Units. Basat en un programa de formació progressiva, el model estatunidenc aposta per un “carnet per etapes”, que posa límits als conductors novells perquè, en alguns casos, no puguin circular en horari nocturn.

    Els alumnes, que en diversos estats poden tenir un mínim de setze anys si van acompanyats d’un adult, hauran de realitzar un examen teòric i un altre pràctic per a obtenir la llicència i, malgrat que cadascun dels 50 estats té les seves pròpies lleis i reglaments de trànsit, la velocitat màxima sol estar fixada en 110 quilòmetres/hora.

  • França. L’edat mínima per a obtenir el carnet són divuit anys, encara que els vehicles de dues rodes es poden conduir amb setze. També es compta amb un carnet per punts, que penalitza als infractors reincidents, fins i tot, amb la pèrdua de la llicència.
  • Àustria. Permet als joves de disset anys obtenir la llicència, encara que aquests poden conduir des dels setze quan els acompanyi un adult. Si durant la primera fase d’instrucció comet alguna infracció greu, l’alumne perdrà el carnet i haurà de repetir el curs de formació per a recuperar-lo.
  • Regne Unit. Fa diversos anys, allí es va implantar també un model de permís per punts, en el qual els infractors afegeixen un o més segons cometin faltes del tipus A (delictes molt greus que suposen la retirada immediata del permís, com conduir begut), B (mancades com sobrepassar el límit de velocitat) o C (faltes que no es puntuen, com un mal estacionament). Quan s’aconsegueixen els dotze punts, el carnet és retirat.
  • Alemanya. Recorre a un sistema preventiu en el qual els conductors han de superar cursos de reciclatge i psicològics per a disminuir els punts obtinguts per la comissió d’infraccions. En les autopistes, no existeix límit de velocitat, encara que es recomana no excedir els 130 quilòmetres/hora.
  • el Japó. Els punts -amb conseqüències negatives per a l’automobilista- s’aconsegueixen quan es comet un accident, s’estaciona malament o s’excedeix el límit de velocitat. La més penada de les infraccions és la de conduir embriac, la qual cosa comporta la pèrdua immediata del permís.
  • l’Argentina. Els alumnes han de superar un examen psicofísic, teòric i pràctic. En alguns casos, s’ofereixen cursos teòrics gratuïts, mentre que per a la prova pràctica és necessari acudir amb una persona que posseeixi llicència de conducció.
  • Colòmbia. Els requisits que han de complir els sol·licitants són: saber llegir i escriure, tenir setze anys, presentar un certificat d’aptitud física i mental i aprovar els exàmens teòric i pràctic. Conduir en estat d’embriaguesa o utilitzar el vehicle particular com a transport públic suposen la pèrdua immediata del permís.