Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Motor > Educació i seguretat vial

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Deficiències en la senyalització d’obres

Els punts febles es resumeixen en la falta d'indicació de la reducció del nombre de carrils i la falta de guiat en les entrades i sortides de les zones afectades

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 03deOctubrede2005

Segons l’estudi d’Euro Test, en el qual ha participat el Real Automòbil Club de Catalunya (RACC) i en el qual es van analitzar 50 obres en onze països europeus, una obra en la M-30 de Madrid és la pitjor senyalitzada d’Europa.

Els tècnics van detectar en les obres espanyoles la falta de zones de parada d’emergència, l’absència de cartells d’informació general sobre l’obra, l’escassa antelació de la senyalització i zones de desviament de traçat molt pronunciades que obliguen a límits de velocitat molt baixos (de fins a 20km/h).

Com a aspecte positiu de les quatre obres analitzades a Espanya destaca l’abundant informació en els mitjans de comunicació sobre els treballs més importants en les carreteres i les restriccions de trànsit que generen.

La millor nota va ser per a una obra en la carretera de Traun, a Àustria on els tècnics van destacar l’existència de cartells indicatius amb flaixos d’avís amb antelació, la reducció gradual fins al límit de velocitat en l’obra, bon guiat visual, suficient espai per a camions, barreres de protecció amb el tràfic contrari, zona de parada d’emergències, calçada neta, senyals comprensibles i traçat clar per a conducció nocturna amb bon material reflector.

Els punts febles es resumeixen en la reducció del nombre de carrils original i la falta de guiat de carrils en les entrades i sortides de la zona d’obres.

La pitjor, a Madrid

L’obra de Madrid en la M-30, entre Vinaters i Vallecas, es va valorar al març de 2005. Van destacar cinc aspectes positius: llums intermitents de preavís, suficient espai per a camions, bona visibilitat nocturna, mur de protecció per al tràfic en sentit contrari i calçada neta, amb suficient separació per a la zona de treball.

Les onze manques trobades es resumeixen en la falta de cartells sobre el tipus, longitud i durada de les obres, la falta d’indicació sobre les obres en el sentit contrari, l’excessiva reducció de velocitat a distàncies massa curtes, la dificultat d’incorporés el carril en haver tancat el carril lent de la dreta, escassetat de senyals, el límit de 40km/h que dificultava la fluïdesa del tràfic i absència de zones de parada d’emergència, entre unes altres.

Les altres tres obres analitzades a Espanya van obtenir la qualificació de satisfactòries (València, encreuament d’AP7 i A3 a Torrent) i acceptable (Barcelona, C31 entre Hospitalet i la capital i Astúries A64 entre Lieres i Villaviciosa).

L’estudi es va realitzar durant la primavera de 2005, quan tècnics de la Facultat de Ciència de Tràfic de la Universitat Tècnica de Dresden van inspeccionar in situ i en tots dos sentits 30.000 quilòmetres d’obres de llarga durada en onze països europeus.

En l’avaluació es van atendre els criteris del programa Arrows, de la Comissió Europea, dividits en cinc paràmetres: senyalització, conducció del tràfic, calçada, orientació a la nit i informació.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions