Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ecodriving

Unes senzilles normes de conducció eficient ajuden a estalviar fins a un 10% de combustible i a millorar la seguretat en la carretera
Per miren 27 de juliol de 2006

Plenament acceptada en països com Alemanya o Suïssa, l”ecoconducción’ o ‘ecodriving’ és encara una fórmula poc coneguda a Espanya. Es tracta d’una combinació de tècniques de conducció, unides a un canvi d’actitud de qui se senti al volant i als avanços tecnològics dels vehicles. Tres elements imprescindibles que aconsegueixen reduir el consum de combustible fins a un 10% respecte a la conducció tradicional, la qual cosa es tradueix en una millora de la qualitat de l’aire. A més, la conducció ecològica augmenta la seguretat en la carretera, ja que el conductor aprèn tècniques d’anticipació davant qualsevol imprevist, i disminueix la despesa del manteniment del vehicle, que queda sotmès a un esforç inferior.

Objectiu: estalviar combustible

L”ecodriving’ o conducció eficient és un estil de conducció que aprofita els avanços tecnològics dels vehicles i l’aprenentatge d’unes senzilles normes al volant per a aconseguir un estalvi de combustible de fins a un 10%, segons dades de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE). Aquesta circumstància es tradueix al seu torn en una reducció de l’emissió al medi ambient de CO₂, causant del denominat efecte d’hivernacle. Per a aconseguir aquests objectius, el Pla d’Acció 2005-2007 de l’Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica per a Espanya, impulsat pel Ministeri d’Indústria i l’IDAE, contempla diferents mesures per al sector del transport en carretera, com la publicació d’un manual de conducció eficient i una guia per a la gestió del combustible. A més, les associacions dedicades al món de l’automòbil, com el Real Automòbil Club Basc Navarrès (RACVN), organitzen cursos per a ensenyar als usuaris una manera eficient de conduir. “L’automòbil és el responsable del 15% de l’energia consumida, per això cal racionalitzar el seu ús i aplicar un nou estil de conducció, basat en una sèrie de tècniques i un canvi d’actitud”, explica la responsable de l’Àrea de Mobilitat del RACVN, Amparo López.

Entre els aspectes més importants per a aconseguir aquest canvi en l’estil de conducció, destaquen aquells que ajuden precisament a reduir el consum de carburant i estalviar diners. En aquest sentit, l’IDAE recomana planificar la ruta abans de posar-se en carretera i triar el camí menys congestionat. També aconsella evitar la sobrecàrrega del vehicle degut a l’excés de pes, ja que, “per cada 100 quilograms de pes addicional s’incrementa el consum de combustible un 5%”. Només l’ús de la baca, buida o no, augmenta el consum del carburant entre un 2% i un 35%, per la qual cosa convé retirar-la si no s’utilitzarà. En el cas de l’aire condicionat, l’ideal és mantenir una temperatura interior entre 23 i 24 graus centígrads, ja que el seu ús incrementa el consum fins a un 20%, i no portar les finestretes totalment obertes perquè es gasta fins a un 5% més de combustible. “També és important consumir gasolina de l’octanaje establert pel fabricant del vehicle, revisar el consum de carburant periòdicament perquè pot haver-hi alguna fallada en l’automòbil i no utilitzar el cotxe per a trajectes molt curts”, adverteixen des de l’IDAE, ja que en petits recorreguts urbans es pot arribar a consumir fins a 20 litres per cada 100 quilòmetres, més del doble que en carretera.

D’altra banda, és necessari un manteniment regular del vehicle, amb la posada a punt del cotxe de manera periòdica. La revisió ha de fixar-se, sobretot, a mantenir la pressió i l’alineat correctes dels pneumàtics, canviar els filtres, l’oli i les bugies en el moment indicat, i reglar bé el motor. No tenir en compte aquests aspectes incrementa entre un 3% i un 9% la despesa de carburant. “A més -afegeix Amparo López-, a l’hora d’adquirir un vehicle nou és important decantar-se per un que s’adapti a les necessitats reals del seu propietari i, per descomptat, tenir en compte el seu consum de combustible”.

Regles de conducció eficient

A més dels consells anteriors, en els cursos organitzats per a conductors s’inculquen una sèrie d’hàbits que ajuden a fer factible la reducció del consum de carburant. Es tracta d’una espècie de decàleg centrat en l’arrencada del vehicle, l’ús de l’accelerador i de les marxes, la desacceleració i l’anticipació enfront de situacions imprevistes del trànsit. La primera premissa passa per arrencar el motor sense trepitjar l’accelerador. Els experts aconsellen que en el cas dels cotxes de gasolina s’iniciï la marxa immediatament després de l’arrencada, ja que esperar alenteix l’escalfament del motor, mentre que en els cotxes dièsel és convenient esperar uns segons abans de començar la marxa per a assegurar que arribi l’oli a les zones de lubricació. Les normes de l’IDAE recomanen que, una vegada encès el motor, es canviï a la segona marxa als dos segons o als sis metres, aproximadament, i que es canviï progressivament les marxes:

  • Segons les revolucions:
    • En els motors de gasolina: entre 2.000 i 2.500 revolucions per minut.
    • En els motors dièsel: entre 1.500 i 2.000 revolucions per minut.
  • Segons la velocitat:
    • A 2a marxa: als 2 segons o 6 metres.
    • A 3a marxa: a partir d’uns 30 quilòmetres per hora.
    • A 4a marxa: a partir d’uns 40 quilòmetres per hora.
    • A 5a marxa: per sobre d’uns 50 quilòmetres per hora.

Cada vegada que es vulgui canviar de marxa, és important tenir en compte les revolucions per minut a les quals circula el vehicle: els canvis han de fer-se, com s’especifica més amunt, quan l’automòbil registra entre 2.000 i 2.500 revolucions per minut en els motors de gasolina i entre 1.500 i 2.000 revolucions per minut en els motors dièsel. “Si canviem de marxa quan circulem a 2.000 revolucions per minut, no tindrem cap problema. Ni tan sols per circular a 50 quilòmetres per hora i en cinquena marxa”, afirma Amparo López.

Després de cada canvi, és necessari accelerar i circular el major temps possible amb marxes més llargues i a baixes revolucions. “És preferible circular en marxes llargues amb l’accelerador trepitjat, que en marxes curtes amb l’accelerador menys trepitjat. A més, en ciutat, sempre que sigui possible, cal utilitzar la 4a i 5a marxa”, recomanen des de l’IDAE. Per exemple, un vehicle de petita cilindrada (1,2 litres) que circuli a 60 quilòmetres per hora consumeix 7,1 litres de gasolina quan circula en tercera marxa, 6,3 litres (un 11% menys) en quarta marxa i sis litres (un 15% menys) en cinquena marxa.

Quant a la velocitat de circulació, ha de ser, segons Amparo López, “el més uniforme possible, de manera que busqui la fluïdesa evitant realitzar frenades i accelerades innecessàries que suposen un augment de consum i de l’estrès”, i moderada en la cinquena marxa, “ja que a major velocitat el consum creix al quadrat degut al factor de resistència aerodinàmic”. Per contra, en les deceleraciones s’ha d’aixecar el peu de l’accelerador i deixar rodar el vehicle per inèrcia amb la marxa engranada en aquest instant, frenar de manera suau amb el pedal de fre i reduir de marxa a més tardar possible i per sota d’unes 1.500 revolucions. “Circular a més de 20 quilòmetres per hora amb una marxa engranada i sense trepitjar el pedal accelerador suposa un consum de carburant nul”, explica López.

Finalment, sempre que sigui possible cal detenir el cotxe sense reduir prèviament de marxa, apagar el motor en les parades prolongades (superiors a 60 segons) i tenir una ‘actitud anticipativa’, que implica:

  • Aixecar el peu del pedal accelerador i deixar rodar per inèrcia amb marxa engranada davant qualsevol obstacle en la circulació.
  • Preveure el comportament del vehicle i dels conductors circumdants.
  • Mantenir una folgada distància de seguretat.
  • Conservar un ampli camp de visió (tres cotxes per davant).
  • Buscar carrils adequats per a mantenir la fluïdesa en la circulació.

Efectes del ‘ecodriving’

En l’actualitat, l”ecodriving’ està plenament introduït en països com Alemanya o Suïssa, on diversos estudis han confirmat els seus avantatges. Tal com recorden des del RACC, segons un estudi realitzat a Suïssa entre 350 conductors, l”ecoconducción’ va aconseguir una reducció del 35% de la sinistralitat, mentre que una altra recerca duta a terme a Alemanya en 2004, entre els 95 conductors d’una empresa de transports, “es va obtenir una reducció de les despeses relacionades amb accidents del 35%-40%”. “De fet, a Alemanya, els principals patrocinadors dels cursos són mútues de treball”, agreguen des del RACC. Els avantatges són tant per al propi conductor, com per al parc mòbil i, en general, per a tota la ciutadania, a causa dels efectes positius que aquest tipus de conducció té en el medi ambient.

Per al conductor. La primera dels avantatges per a qui se senti al volant és “la millora del confort de conducció i la disminució de la tensió”, reconeix l’IDAE. En evitar accelerades i frenades brusques, s’eliminen els sorolls procedents del motor i s’ajuda a mantenir una velocitat constant, “que evita l’estrès produït pel trànsit”. Així mateix, es redueix el risc i la gravetat dels accidents, ja que als elements de seguretat aportats per les noves tecnologies se sumen les precaucions del conductor, que aprèn a mantenir una distància de seguretat superior a l’habitual, per a tenir major temps de reacció en cas d’incidències en el trànsit; a mantenir una velocitat mitja constant, per a reduir la velocitat punta que s’aconsegueix en un determinat recorregut; i a conduir amb anticipació i previsió, amb un adequat camp visual que permet observar el que ocorre per davant, almenys, a uns 200 metres, i el que ocorre per darrere, gràcies als miralls retrovisors.

Parc mòbil. El principal aspecte destacable en aquest cas és l’estalvi de combustible, que implica al seu torn un estalvi econòmic. També s’aconsegueix un menor cost en el manteniment del vehicle, ja que es redueix el desgast dels frens, embragatge, caixa del canvi, pneumàtics i motor, en estar sotmesos a un esforç inferior al que suportarien en el cas de la conducció tradicional. “Per exemple, la relació de marxes adequada evita sotmetre a la caixa del canvi a esforços innecessaris, i l’anticipació i l’ús del fre motor minimitzen el desgast del sistema de frenat”, assenyala l’IDAE.

En general, la conducció eficient es tradueix en una reducció de la contaminació urbana i una millora de la qualitat de l’aire. Amb ella, es disminueix l’emissió d’agents contaminants com a òxids de carboni, nitrogen o hidrocarburs, que s’associen a malalties respiratòries, problemes oculars, malalties cardiovasculars i, fins i tot, jaquecas. Els avantatges també són visibles en la vegetació, que no és atacada per la pol·lució, i en la disminució de l’escalfament de l’atmosfera (amb la reducció d’emissions de CO2) i de la contaminació acústica. “Segons un estudi realitzat a Suïssa en 1999, un vehicle a 4.000 revolucions per minut fa el mateix soroll que 32 cotxes a 2.000 revolucions per minut”, aclareix Amparo López. A més, a nivell nacional, s’aconsegueix un estalvi d’energia que, conclou l’IDAE, “incideix en la balança de pagaments i redueix la dependència energètica exterior”.