Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El climatitzador del cotxe

Un dispositiu electrònic que permet utilitzar el cicle necessari de calor o fred per a estabilitzar unes condicions ambientals preseleccionades
Per EROSKI Consumer 18 de abril de 2006

Els sistemes climatitzadors dels vehicles, tan populars en els últims anys, permeten viatjar amb una millora significativa en el confort i la seguretat en la conducció. La majoria disposen de funcions manuals i els més avançats són capaços de governar automàticament paràmetres com els graus, la potència i el cabal d’aire, així com els llocs de sortida d’aquest. Només els cotxes més petits o de categories inferiors es comercialitzen ja sense aquest accessori, que fonamentalment s’encarrega de mantenir una temperatura prèviament seleccionada a l’interior del vehicle. El seu mecanisme serveix tant si fa fred com si fa calor i pot venir “de sèrie” o presentar-se com un “extra”. No obstant això, cal tenir en compte que el seu cost és 300 euros més car que l’aire condicionat com a opció de fàbrica.

Equipament de sèrie

Pràcticament tots els vehicles dels segments mitjà o alt que es posen a la venda al nostre país porten incorporat un sistema capaç de regular la temperatura de l’interior del cotxe de manera automàtica: el climatitzador. Per part seva, els automòbils destinats a un segment mig-baix munten de sèrie l’aire condicionat manual; per a ells el climatitzador es presenta com a opció de fàbrica.

L’aire condicionat, igual que la direcció assistida, s’ha convertit en els últims anys en un equipament gairebé obligatori. Avui “no es concep” un cotxe sense un sistema de refrigeració, assegura Julio León, responsable del Departament Tècnic del Comissariat Europeu de l’Automòbil(CEA). El mateix opinen des de l’àrea d’Assistència Tècnica d’ASETRA (Associació de Tallers de Madrid).

La comercialització d’automòbils sense aquest mecanisme és per tant “residual”, tal com confirma el secretari general de la Federació d’Associacions de Concessionaris d’Automoció (Faconauto), Blas Vives. Vegem alguns exemples:

  • Models com la versió bàsica del Renault Logan, un dels vehicles més barats del mercat (que en la seva versió “tot manual” costa aproximadament 5.000 euros), són dels pocs que s’anuncien sense aire condicionat. No obstant això, el fabricant ofereix l’opció d’afegir-li altres acabats, entre ells, per descomptat, el climatitzador.
  • El Ford Ca també presenta un model bàsic sense aire condicionat al qual pot incorporar-se en origen sumant al seu preu de venda una mica més de 900 euros. L’opció de compra amb climatitzador encareix l’automòbil bàsic en 1.200 euros, a penes 300 euros més que amb aire condicionat manual.
  • En un Opel Corsa la diferència entre un i un altre sistema seria de 270 euros.
  • Els vehicles de més alta gamma, com l’Opel Vectra, i tots els que es comercialitzen amb canvi de marxes automàtic porten de fàbrica climatitzador.

Confort davant el fred i la calor

L’aire condicionat simplement introdueix aire fred a l’interior, per a això utilitza un refrigerador o evaporador, un compressor i un condensador. Funcionen de manera molt similar als aparells domèstics. Els de gamma alta incorporen un dispositiu de deshumidificación. I la diferència entre l’aire condicionat i el climatitzador consisteix en l’existència en aquest últim d’un mecanisme electrònic governat per un termòstat que, una vegada preseleccionada la temperatura, és capaç d’utilitzar el cicle necessari de calor o fred per a aconseguir aquests graus. És el control sobre el sistema de calefacció i aire condicionat. Existeixen diversos tipus:

  • Hi ha climatitzadors la funció dels quals es limita a mantenir la temperatura a manera de simple termòstat.
  • Hi ha uns altres que, a més, controlen el flux d’aire, però no les sortides que són manuals.
  • També hi ha alguns totalment automàtics que controlen el flux i les sortides en funció de diferències de temperatura: interior, exterior, real i programada.
  • Els més desenvolupats, com el del Mazda Xedos 9, s’acompanyen d’un sensor solar que intensifica la potència de funcionament de l’equip si el cotxe ha estat aparcat molt de temps al sol.
  • En els climatitzadors “bizona” o “multizona”, com el que munta el Mercès Classe S, fins i tot els ocupants de la part posterior disposen de regulador propi. Es poden regular independentment les temperatures de la part posterior i davantera o del costat del conductor i de l’acompanyant. Aquests dispositius solen tenir una forqueta màxima de diferència d’actuació entre els diferents costats de 5 o 6 graus.

Aspectes a tenir en compte

  • “De fàbrica”. En l’actualitat hi ha una gran diversitat d’equips innovadors que permeten usar compressors variables, els mateixos que es desconnecten automàticament en trepitjar l’accelerador a fons. Els mecànics aconsellen comprar el cotxe amb el sistema muntat “de fàbrica” o “en origen”, així opina també el tècnic de de el Comissariat Europeu de l’Automòbil. Per a fer-ho a posteriori cal tenir en compte el disseny i els cada vegada més sofisticats components electrònics del propi vehicle, ja que cal “foradar” diverses parts en el compartiment del motor i unes altres a l’interior de l’habitacle.
  • Si el vehicle no compta amb aire condicionat ni amb climatitzador, bé perquè el seu propietari no el va demandar en el seu moment o perquè es tracta d’un model amb diversos anys, podria instal·lar-lo en un taller especialitzat o recórrer als concessionaris. Actualment, en la pràctica, ja que gairebé el 100% dels vehicles es comercialitzen amb aire condicionat, aquest requeriment és més aviat una raresa. Encara que encara hi ha empreses que es dediquen al mercat postvenda, és a dir al dels muntatges fets en automòbils ja matriculats, com Climauto, situada a Getafe (Madrid), on munten aquests sistemes en automòbils d’importació alemanys i coreans, i en alguns camions, sobretot de la marca Nissan.
  • Tècnicament es pot incorporar un sistema d’aire condicionat o climatitzador en qualsevol vehicle. “Perfectament es pot muntar el kit si el fabricant de l’automòbil el té en el seu catàleg i facilita al taller tots els seus components”, expliquen en ASETRA. Incloure el climatitzador o substituir l’”aire” pel “clima” seria encara més estrany i complex, ja que els “taulers del vehicle no estan adaptats per a inserir els comandaments”.
  • Els dispositius han d’estar homologats i, en aquesta, com en totes les operacions de taller, el més aconsellable és sol·licitar un pressupost previ.

Element de seguretat

Amb el climatitzador en marxa el conductor pot oblidar-se de la temperatura i, en les versions més avançades, del cabal i la potència de l’aire, així com dels punts de sortida d’aquest. A més, per a Blas Vives, enginyer de Faconauto, és evident que podria redundar en una reducció dels índexs d’accidentalitat, encara que no s’han realitzat estudis sobre aquest aspecte concret. El que és indubtable és que aporta confort i comoditat:

  • Els ocupants del vehicle poden triar la temperatura de l’habitacle en encendre el climatitzador. Un ambient adequat a l’interior oscil·la entre els 21 i 26 graus centígrads. Per sota d’aquesta temperatura la majoria de les persones experimenten sensació de fred i per damunt, calor.
  • Amb la seva posada en marxa es deshumidifica l’aire de l’interior del cotxe, la qual cosa impedeix la condensació del vapor en les llunes.
  • Els filtres d’aquest mecanisme retenen gran part de les impureses i el pol·len de l’aire que penetra des de l’exterior, de manera que es converteix en un element imprescindible per als al·lèrgics. La marca japonesa Mazda ha implementat filtres de diverses capes que impedeixen l’entrada també de males olors que podrien arribar a marejar.
  • Facilita la possibilitat de viatjar amb les finestretes tancades, d’aquesta manera es redueix el soroll a l’interior del vehicle i el consum de combustible. La veritat és que el funcionament del climatitzador precisa un plus de carburant que en carretera pot ser d’entre l’1% i el 2% més, depenent dels models, i en el cicle urbà pot superar el 8%.

Com un altre element més de seguretat del vehicle han de seguir-se les instruccions de manteniment i les revisions marcades pel fabricant. Es recomana posar en marxa de tant en tant el compressor per a fer circular el fluid; és imprescindible realitzar les verificacions i càrregues del gas refrigerant -que en els vehicles moderns és el R-134a (tetrafluoroetano)- necessàries (més o menys cada 20.000 quilòmetres) per a mantenir el climatitzador en perfecte estat i no oblidar-se de canviar els filtres.