Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El navegador del cotxe ajuda o distreu?

S'aconsella programar aquest dispositiu que, ben utilitzat, pot estalviar combustible i temps
Per miren 5 de febrer de 2007
Img navegadorcoched
Imagen: Tom Gilbert

Una de les innovacions tecnològiques que més s’ha generalitzat i afectat a la conducció dels vehicles d’avui dia és la que es refereix a la utilització dels sistemes de navegació a bord. La seva florent indústria assegura que aquests dispositius són capaços d’estalviar a l’usuari més de la desena part del combustible necessari per a omplir el seu dipòsit i un 13% del temps que inverteix en els seus trajectes. No obstant això, els accidents per distracció han crescut de manera desproporcionada en els últims anys i hi ha estudis que culpen a aquests aparells de desviar part de l’atenció dels automobilistes, la qual cosa es converteix en una conducta d’alt risc. La recomanació bàsica és que mai s’ha de manejar el navegador durant la conducció. Manipular-ho quan s’està al volant és una distracció evident, fins al punt que des de la DGT s’apunta la possibilitat de prohibir-lo.

Un ús cada vegada més estès

La inclusió d’un navegador en el cotxe cada vegada és més comú. L’ús d’aquests dispositius s’està estenent; bona prova d’això és que l’any passat es van vendre al nostre país prop d’un milió de sistemes portàtils i 200.000 vehicles amb aquest assistent instal·lat de fàbrica. Els navegadors mostren destinacions prefixades, memoritzen qualsevol trajecte realitzat i poden emmagatzemar informació sobre punts d’interès, com a àrees de descans, allotjaments o estacions de servei.

Richard Gravenhorst, director general per a Espanya i Portugal de la signatura Harman Becker, assegura que les previsions per a 2007 apunten a un creixement de les vendes de navegadors, sobretot dels portàtils, fins a aconseguir els 1,5 milions d’unitats, un 10% de la quota de mercat a Europa. “Inicialment eren demandats per professionals com a taxistes o comercials, que necessitaven conèixer direccions noves cada dia. A mitjana que els preus han descendit, aquests aparells s’han generalitzat a causa de la seva gran utilitat”, comenta Gravenhorst, mentre explica que hi ha quatre tipus de navegadors:

  • Els que tenen una pantalla integrada de sèrie dins dels vehicles de gamma alta i mitjana-alta. El preu d’aquest dispositiu encareix el cotxe almenys en 1.000 euros.
  • Els “after market” o de reposició, és a dir els que s’instal·len en el quadre de comandament en un taller. El seu preu, inclòs el muntatge, part de 600 euros.
  • Els sistemes mòbils o portàtils, que poden trobar-se des de 300 euros.
  • Les agendes PDA que inclouen sistemes de telefonia i navegació. El seu preu és major com més noves són la seva tecnologia i prestacions, com a reproductors de formats MP3, WMA i altres entreteniments multimèdia, per exemple.

Els últims models compten, a més de guia per veu, amb una pantalla de navegació tàctil TFT, rutes en 2 i 3D i tecnologia Bluetooth, així com amb la recepció de codis TMC (Traffic Message Channel), una nova tecnologia per a la difusió d’informació de trànsit, basada en la RDS (Ràdio Data System), que permet rebre a bord del vehicle i en ruta informació actualitzada sobre l’estat del trànsit. A Espanya l’emet Ràdio Nacional d’Espanya.

Com funciona? Utilitats

Els navegadors calculen la millor ruta per a arribar a una destinació sense cap problema. Es tracta de dispositius via satèl·lit que mitjançant mapes i icones ajuden en l’orientació del conductor. Els últims models ofereixen funcions multimèdia, MP3, telèfon, Internet…Compten amb pantalla tàctil i visor de fotografia. Però, com funcionen exactament?

  • El receptor GPS (Global Positioning System, Sistema de Posicionament Global) en pocs segons i amb summa precisió, determina la posició exacta de l’usuari. L’antena del sistema capta els senyals dels satèl·lits constantment. Els seus moviments es registren en temps real.
  • El sistema de navegació accedeix a les dades cartogràfiques de manera instantània, mostra la posició exacta del receptor GPS en un entorn real i calcula l’itinerari. Quan entri en servei el sistema Galileu els dispositius actuals de navegació a bord i portàtils funcionarà juntament amb la xarxa estatunidenca existent i seran totalment compatibles.
  • L’assistent ofereix una guia detallada fins a la destinació, utilitzant les dades cartogràfiques per a calcular el millor trajecte i facilita al conductor instruccions giro a gir.

Segons dades de Tele Atles, una vegada en marxa, els actuals sistemes de navegació permeten al conductor reduir en un 5% la distància dels seus trajectes i en un 13% la durada total dels seus viatges, ja siguin per ciutat o per carretera. Així mateix, gràcies a aquesta conducció guiada gir a gir, els automobilistes poden disminuir, de mitjana, un 37% els girs equivocats i un 33% el nombre de parades per a reconduir un vehicle després de prendre direccions incorrectes.

Un millor càlcul i elecció del trajecte comporta un important estalvi de combustible per als usuaris, que pot arribar a disminuir fins al 12,5% del consum, i per consegüent una reducció de l’emissió de substàncies.

Seguretat

Seguretat

Malgrat les innombrables prestacions que ofereixen aquests navegadors, són molts els que denuncien que la seva programació durant la conducció suposa un greu risc. Tant és així que la Direcció General de Trànsit (DGT) podria arribar a plantejar-se prohibir la manipulació d’aquest assistent amb el motor en marxa, tal com acaba d’anunciar el director de l’organisme, Pere Navarro.

De fet, les distraccions són una de les principals causes dels accidents en carretera. Segons la Fundació Mapfre, van estar presents, com a factor concurrent, en prop del 40% dels sinistres ocorreguts en 2005. A més, els accidents per distracció del conductor van créixer un 75% en la dècada 1993-2003.

Aquesta realitat resulta preocupant i algunes veus apunten que podria explicar-se per l’augment dels accessoris que s’incorporen a l’automòbil, entre ells el navegador i el mòbil. Però el navegador “té una utilitat excepcional”, sobretot en llocs que no es coneixen -reconeix el responsable de Trànsit- sense deixar d’insistir que la seva reprogramació mentre es condueix “també és una distracció”. El seu primer consell és que la manipulació d’aquest dispositiu s’efectuï “amb l’automòbil parat”, perquè en “marxa és perillós”.

L’Institut de Seguretat Viària de Mapfre acaba de fer públic el seu estudi “Navegadors”. En ell destaca que la utilitat d’aquesta tecnologia és evident i que aporta un important avantatge en matèria de seguretat, “ja que un conductor perdut és un conductor perillós i impredictible”. No obstant això, conclou que usar amb les mans aquest aparell estant al volant distreu tant com els telèfons mòbils.

Rafael Gil-Casares, director general de Tele Atles Ibèria, empresa dedicada a la cartografia que proporciona dades i mapes als fabricants del programari que compilen solucions de navegació i localització, va més enllà: “No sols és important utilitzar bé el navegador sinó actualitzar-lo, perquè la realitat canvia; el que abans era un encreuament ara és una rotonda, un carrer de doble sentit que s’ha convertit en una altra de sentit únic… Difícilment algú podrà circular per la M-30 si el seu navegador no la inclou”.

Per contraposició a les veus alarmistes en contra de l’ús del navegador, des de Tele Atles s’assegura que “la precisió de la ruta i sentits del trànsit dels mapes digitals, així com l’exactitud de les diferents senyalitzacions (passos a nivell, ponts, carreteres tallades, etc.) ajuden a reduir en un 2,5% qualsevol possible risc de xoc o accident, contribuint així a millorar la seguretat viària i evitar la sinistralitat”.

La xarxa de carreteres i carrers d’Espanya canvia cada any entorn d’un 20%, a causa de les variacions que experimenta el trànsit per a adaptar-se a les exigències de planificació urbanística i de circulació, segons revela un estudi presentat el mes de gener per Tele Atles. Aquest proveïdor mundial de mapes digitals i continguts dinàmics disposa d’una base de dades de 280.000 quilòmetres a Espanya. Les seves dades en CD, DVD o targetes es troben en els concessionaris d’automòbils i poden comprar-se en www.navshop.com per a marques tan conegudes com TomTom.