Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Motor > Manteniment de l'automòbil

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El projecte ‘biocard’, una nova alternativa per produir biodiesel

De la gran quantitat de llavor que ofereix el card, una vegada premsada, es pot obtenir un oli que funciona com a base del combustible biològic

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 05deMarçde2007
Img cardod Imatge: Wikipedia

En els diferents menús gastronòmics, el card es presenta com un aliment idoni per disminuir els percentatges de colesterol, a part de que també s’inclou en dietes per perdre quilos, donat la seva baixa aportació calorífica. No obstant això, aquesta hortalissa té un altre ús. A manera experimental, el card està sent emprat a Espanya com un combustible energètic, resultat de recursos biològics, amb la finalitat de reduir la gran dependència del petroli, un recurs cada vegada més escàs i car, a més de contribuir al fre de l’escalfament global i al desenvolupament del camp.

En aquest sentit, el programa de recerca europeu ‘Biocard’ enquadra a 12 institucions d’Europa. Entre elles es troba la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), que tracta de confirmar la viabilitat econòmica de la producció biodiesel per mitjà de l’oli de les llavors del card d’horta.

En l’actualitat, el biodiesel té la seva base de producció en la planta de la colza, encara que, a poc a poc, s’han anat sumant altres espècies com el girasol i la soia, entre moltes altres

No obstant això, com apunta Jesús Fernández, catedràtic de la UPM, els desavantatges de la colza són bastant clares. D’una banda, la seva producció sol estar concentrada en latituds més altes. I a això cal sumar els precedents que es van donar en els anys 80 amb el nefast tema de l’oli de colza, la qual cosa suposa una important trava per als agricultors d’Espanya.

Per contra, el card ofereix una gran quantitat de llavor que, després de passar per un procés de premsatge, genera l’oli que funciona com a base del biodiesel. A més, també cal tenir en compte que la part llenyosa del card, previ temps d’assecat, pot emprar-se com a llenya, la qual cosa contribueix a la producció d’energia. En definitiva, la proposta del card pot convertir-se en una opció molt vàlida, atès que s’aconsegueix un aprofitament integral i no es tracta d’una espècie excessivament cara.

Els problemes que es plantegen

Malgrat tots els avantatges comentats fins al moment, el card també té el seu apartat d’inconvenients. Així, la biomassa es presenta com el principal problema, ja que es requereix el triple de volum de biomassa que d’un derivat del petroli per produir idèntica quantitat de quilocalories. No obstant això, el seu preu seria considerablement menor, situant-se en 35 euros el cost d’una tona de farratge sec.

D’altra banda, la biomassa és un camp de creixent interès tant per a empreses com per a institucions. Així, el Ministeri d’Educació i Ciència, a la fi del mes de juliol de l’any passat, va engegar el denominat Projecte Singular i Estratègic per al desenvolupament dels cultius energètics, consistent a concloure què espècie és la més idònia per a cada regió, a part d’establir les condicions tant tècniques com a mediambientals més adequades per al descens de costos i la seva pròpia implantació comercial de cara al proper any 2012, data en què es donarà per conclòs aquest projecte.

No obstant això, l’alternativa del card té com a gran inconvenient l’escassetat de cultius. Actualment, la Universitat Politècnica de Madrid és l’única que disposa, a manera experimental, certs camps de cultiu del card. És per això que la major part de les empreses es veuen obligades a recórrer a la importació des d’altres països. Tal és el cas de Brasil, que compta amb grans latifundis de la citada hortalissa.

Aprofitament energètic

També cal subratllar que el Pla del Ministeri, en el qual prenen part set comunitats autònomes, té com a objectiu primordial aconseguir les 30.000 hectàrees de cultiu, encara que aquestes no seran íntegrament destinades a la producció del card, sinó que també es tractarà d’implantar el cultiu d’espècies com la colza, crinata o cereals. La missió no és una altra que la d’obtenir farratge amb l’única intenció d’aprofitar-ho per a la calefacció i generació d’electricitat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions