Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El túnel de la Lloma de Bas, a Múrcia, el més segur d’Espanya

Gairebé un de cada tres túnels analitzats pel programa EuroTAP suspèn
Per mediatrader 23 de abril de 2008

El millor i més segur túnel d’Espanya és el de la Lloma de Bas, a Múrcia, seguit molt de prop pel nou tub del túnel madrileny Guadarrama III. A Europa, el títol de millor túnel se l’emporta el de Pont Pla, a Andorra, mentre que el pitjor es troba a Itàlia, en Cernobbio.

Aquests són alguns dels resultats de l’últim informe de Seguretat en Túnels EuroTAP (European Tunnel Assessment Programme), presentat ahir pel Real Automòbil Club d’Espanya (RACE). En aquesta ocasió s’han analitzat 31 túnels en 11 països europeus. Gairebé un de cada tres túnels suspèn, amb dos considerats “insatisfactoris” i set “molt insatisfactoris”. En el costat oposat, deu aconsegueixen una nota “molt satisfactòria” i cinc “satisfactòria”.

La meitat dels túnels analitzats presenta puntuacions negatives en el capítol de vies de fuita i salvament, sobretot per la falta de sortides d’emergència, seguit dels sistemes de comunicació, amb un 45% que no supera aquest apartat, la qual cosa impediria alertar al conductor en cas d’un incident a l’interior del túnel. Altres deficiències són la insuficient protecció respiratòria del cos de bombers, la manca de panells informatius o barreres davant de les boques, i l’absència de ràdio-trànsit a l’interior de les infraestructures.

Lloma de Bas, al capdavant

A Espanya, el túnel més valorat és el de la Lloma de Bas, en l’AP-7 entre Cartagena i Vera. Aquest túnel, inaugurat en 2007, té 1,8 quilòmetres de longitud, compta amb dos tubs i està equipat amb semàfors i barreres davant de les boques d’entrada, telèfons d’emergència ben identificats, extintors, així com vies de fuita i salvament addicionals. Està controlat les 24 hores mitjançant vídeo des d’un lloc de comandament centralitzat, que compta amb personal qualificat. Disposa d’un sistema de detecció automàtica d’incidències de trànsit. En cas d’incendi, existeix un pla d’emergències, però encara necessita millorar amb entrenaments regulars d’emergència. La seva baixa densitat de trànsit redueix el risc, la qual cosa li ha posicionat en el més alt de la llista.

A molt poca distància li segueix el túnel de Guadarrama III. Compta amb equip propi de primera intervenció, realitza exercicis amb regularitat, i disposa de ràdio-trànsit en tot el túnel. El seu nivell de risc, mitjà, es deu a una intensitat de vehicles de 22.000 diaris.

En la part baixa de la taula es troba el túnel de Pando, a Astúries, situat en l’AP-66 entre Oviedo i Lleó. No disposa de ràdio-trànsit, ni de sistema de detecció automàtica d’incidències. La il·luminació es considera “feble” i no té vies addicionals de fuita ni de salvament. No hi ha boques d’incendi, ni subministrament elèctric en cas d’emergència.

Per part seva, el túnel de Cernobbio, perdedor de la present edició, comparteix la qualificació de molt “insatisfactori” amb altres sis túnels: el de Waasland, a la ciutat belga d’Anvers; el de Bacora, a Itàlia; el de Marinasco, també a Itàlia, i els noruecs d’Eikefet, Jernfjell i Matreberg.