Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El túnel gallec de Pedra do Couto no supera les proves de seguretat de l’estudi EuroTAP

Entre altres fallades, manca de sortides d'emergència addicionals i subministrament d'aigua d'extinció
Per mediatrader 30 de juliol de 2010

El túnel de Pedra do Couto, situat a La Corunya, és l’únic dels quatre túnels espanyols analitzats que no ha superat les proves de seguretat en la XII edició de l’Informe europeu sobre avaluació de la seguretat i el risc de túnels a Europa (EuroTAP) 2010, va informar el Real Automòbil Club d’Espanya (RACE), que va participar en l’estudi juntament amb la Direcció general de trànsit (DGT).

Pedra do Couto va obtenir una qualificació d’Insatisfactori “”, a causa de diferents fallades que van incloure la falta de ràdio tràfic al llarg del túnel i una comunicació permanent per als serveis de rescat, tampoc havia sortides d’emergència addicionals ni subministrament d’aigua d’extinció.

En l’extrem oposat van destacar els túnels de Cantalobos (Almeria) i el de Bracons (Girona), que van rebre la qualificació de “molt satisfactori” i van ocupar llocs alts en el rànquing general. Per la seva banda, el túnel de Valdepastores, en la madrilenya M-50, va aconseguir la nota de “Satisfactori”, encara que l’estudi adverteix que necessita millorar els “dèficits” en la comunicació amb els usuaris i assenyala la falta de simulacres per resoldre emergències, així com la falta d’equips per drenar líquids inflamables. El túnel de Cantalobos va obtenir la millor puntuació a Espanya i la segona a nivell europeu.

En EuroTAP 2010 es van analitzar 26 túnels en 13 països: quatre a Espanya, tres a Alemanya, Itàlia, Àustria i Suïssa, dos a França i Noruega, un a Bèlgica, Croàcia, Països Baixos, Eslovènia, República Txeca i, per vegada primera en la història, també a Islàndia. Els inspectors independents d’EuroTAP van estudiar la infraestructura del túnel, amb especial atenció la il·luminació, el tràfic i el seu control, la comunicació, gestió d’emergències o les vies de fuita, entre altres paràmetres. D’altra banda, es va analitzar el risc del túnel, com la probabilitat que es produeixi un accident i la gravetat del mateix. Es va valorar, a més, la longitud del túnel, el nombre de vehicles pesats, el volum de tràfic, o el transport de matèries perilloses, entre uns altres. Amb aquestes dues anàlisis, infraestructura i risc, s’aconsegueix la valoració final, que ha de superar uns mínims de seguretat per obtenir una bona nota final.

De les infraestructures analitzades, 15 van obtenir l’avaluació de Molt satisfactòries, quatre com a Satisfactòries i dos Acceptables. En l’altra cara de l’informe tres túnels es van classificar només com a Insatisfactoris (un d’ells a Espanya) i a un se li va concedir el Molt insatisfactori. El primer lloc del rànquing va correspondre a un túnel a França: el túnel Duplex, en l’A 86 prop de París, mentre que el pitjor resultat del test ho va merèixer el túnel d’Hvalfjörður, a Islàndia, en l’autopista Nº 1 prop d’Akranes.