Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Motor > Assegurances, legislació i fiscalitat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Garantia legal i comercial d’un vehicle

S'ha de demanar còpia per escrit de totes dues i deixar clar el que cobreix cadascuna, sense oblidar que les avaries per falta de manteniment o desgast estan excloses

Img coches Imatge: _G2

La garantia legal d’un vehicle és comú a qualsevol compra. La Llei estableix un període de dos anys per als cotxes nous i un altre menor, no inferior a un any, per als de segona mà. Durant aquest temps, el venedor respon de les avaries que no siguin fruit del desgast o falta de manteniment de l’automòbil. No obstant això, a l’hora d’adquirir un vehicle, és possible beneficiar-se també de la garantia comercial, una sèrie de condicions addicionals establertes pel venedor i que amplien, bé en temps o en contingut, la garantia legal. Els problemes sorgeixen a l’hora de determinar el que cobreix cadascuna de les garanties i si l’origen de l’avaria es deu realment al desgast normal dels components, a un defecte de fàbrica o al mal ús de l’automòbil. També cal anar amb compte amb arreglar el cotxe en un taller aliè a la marca, ja que pot ser causa de pèrdua de la garantia.

Diferència entre totes dues

/imgs/2007/04/coches06.jpg

La garantia d’un vehicle es regeix per la Llei 23/2003, de Garanties en la Venda de Béns de Consum. Aquesta norma reconeix un termini de dos anys, a partir del moment de compra, perquè es puguin fer efectius els drets de la garantia. En el cas de béns de segona mà, aquest termini pot ser menor, però mai inferior a un any, mentre que es disposa d’altres 36 mesos, també comptats a partir del moment de la compra, perquè es puguin realitzar les accions legals oportunes si la reclamació del consumidor o consumidora no és atesa convenientment. Aquests terminis delimiten el que es coneix com a garantia legal, però a l’hora de comprar un vehicle pot existir un altre tipus de garantia: la comercial. Es tracta d’un avantatge més, que no és obligatòria, però que ofereix el venedor com una opció extra. El seu compliment depèn dels termes en els quals es pacti i, segons la citada Llei, “ha de posar al consumidor en una posició més avantatjosa en relació amb els drets ja concedits”.

El president de l’Associació Nacional de Venedors de Vehicles a Motor, Reparació i Recanvis (GANVAM), Juan Antonio Sánchez Torres, explica que la garantia legal és “un conjunt de drets irrenunciables que la Llei concedeix al consumidor”, enfront de la garantia comercial, “que és un conjunt de beneficis que el venedor o garant concedeix de manera addicional als drets que la Llei atorga”. Aquesta segona garantia constitueix, per tant, una sèrie de beneficis o condicions addicionals. “Si un vehicle té dos anys de garantia legal i quatre anys de garantia comercial, els dos primers anys es regirà pel que digui la llei i els dos anys restants, per les condicions de l’empresa”, precisa Rocío Algesires, del gabinet jurídic de la Federació de Consumidors en Acció (FACUA).“Si un vehicle té dos anys de garantia legal i quatre anys de garantia comercial, els dos primers anys es regirà pel que digui la llei i els dos anys restants, per les condicions de l’empresa” Segons explica, amb la garantia legal “queden garantits des d’un principi tots els elements d’un vehicle, amb els requisits que estableix la Llei, mentre que la garantia comercial està condicionada al que digui l’empresa”.

Algesires assegura que no és necessari que la garantia legal quedi recollida en un document escrit, “perquè la pròpia Llei la garanteix i n’hi ha prou amb demostrar la data de compra”, però adverteix que la garantia comercial “sí que necessita document, perquè es regirà per les condicions que l’empresa ofereix i aquestes condicions les ha de conèixer el consumidor en comprar el bé”. Per part seva, Sánchez Torres assevera que “ambdues han de constar per escrit, encara que siguin unes condicions comercials ofertes a voluntat del garant, tal com obliga la Llei 23/2003”. En concret, l’article 11.2 d’aquesta norma estableix la formalització de la garantia, “almenys, en castellà, per escrit o en qualsevol altre suport durador”. “En definitiva -conclou Sánchez Torres-, cal informar per escrit tant dels drets que aquesta Llei concedeix al consumidor, com de la garantia comercial que addicionalment pugui oferir-se”.

No obstant això, el president de Ganvam lamenta que la Llei de Garanties no desenvolupi la manera en què s’ha d’informar dels drets que concedeix al consumidor, “amb quina redacció, amb quina extensió”, per la qual cosa, explica, “Ganvam va elaborar un contracte de compravenda de vehicles d’ocasió, consensuat amb l’Institut Nacional de Consum i les 17 comunitats autònomes, que el 17 de Maig de 2005 va ser declarat exempt de clàusules abusives i que dóna compliment a aquesta obligació d’informar per escrit dels drets que es concedeixen al consumidor”. Amb tot, en la seva opinió, la Llei de Garanties “beneficia clarament al consumidor, atès que eleva significativament el nivell de protecció que tenia abans de la seva entrada en vigor”, encara que reconeix que beneficia “indirectament” al venedor perquè “en pujar el llistó dignifica i professionalitza un sector tradicionalment, i en moltes ocasions injustament, injuriat”. “Els empresaris no han de tenir por a aquesta Llei perquè amplia les seves obligacions. Al contrari, han de veure oportunitats de fidelització de clients”, afegeix.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions