Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Motor > Educació i seguretat vial

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Guardarrailes

El 15% dels motoristes ferits o morts en 2005 van impactar contra aquestes barreres, que produeixen un efecte guillotina capaç d'amputar els membres

El 15% dels motoristes que van sofrir ferides o van morir en 2005 van ser víctimes dels guardarrailes. En total, gairebé 5.000 conductors que van col·lidir contra les baranes, dels quals més de 700 van perdre la vida. Són dades recopilades per les associacions de motoristes, que reivindiquen la instal·lació de sistemes de protecció de motoristes (SPM) més segurs i l’eliminació dels guardarrailes amb pals de vores tallants, els mateixos que produeixen un efecte guillotina de fatals conseqüències. Aquesta mesura suposa un desemborsament de 43 milions d’euros, per la qual cosa l’Administració Pública defensa una instal·lació progressiva. Els motoristes, per part seva, creuen que ja no es pot esperar més i reclamen que si existeix un problema i una solució -en l’actualitat hi ha una norma que recull els requisits que han de complir les barreres de protecció i tres sistemes homologats-, “s’inverteixi diners i s’apliqui”.

Riscos de les barreres metàl·liques

/imgs/2006/12/guardarrail01d.jpg

A la fi del passat any els motoristes van reivindicar de nou la instal·lació en les carreteres de sistemes de protecció més segurs. Mitjançant una marxa organitzada simultàniament en diverses capitals espanyoles, els conductors de motocicletes van reclamar més atenció per part de l’Administració i van recordar que, només en 2005, el 15% dels motoristes ferits o morts van impactar contra una barrera de seguretat. Els organitzadors d’aquestes marxes afirmen que les denominades baranes van ser ideats per a retenir als vehicles de quatre rodes, però que poden resultar mortals per als de dos. El secretari de l’Associació Mútua Motera (que va participar en les protestes), Juan Soroa, explica que el principal risc dels guardarrailes és l’efecte guillotina que produeixen en impactar contra ells, encara que destaca la perillositat que existeix també en colar-se per sota de la bionda, en l’espai que queda entre dos pals consecutius. “És igual que caiguis amb moto o amb bicicleta -precisa-. I tampoc fa falta que se circuli a gran velocitat, perquè a partir de 29 quilòmetres per hora aquests sistemes resulten perillosos i, per tant, ja se saben les conseqüències”.

“La perillositat d’aquests elements de protecció radica en el fet que actuen com a guillotina del cos de l’accidentat en cas de caiguda” El director mèdic del Real Automòbil Club de Catalunya (RACC), Francesc Bonet, confirma que la perillositat d’aquests elements de protecció “radica en el fet que actuen com a guillotina del cos de l’accidentat en cas de caiguda”, ja que, segons explica, “les tipologies d’accidents de dues rodes en carretera solen implicar un desplaçament de la víctima per l’asfalt com a conseqüència de la inèrcia del vehicle. En aquestes caigudes, i en el moment d’impactar contra els guardarrailes, aquests actuen com a eina tallant sobre el motorista, a causa de les seves arestes metàl·liques, i és freqüent que es produeixin amputacions de membres quan el conductor es llisca per l’asfalt i impacta contra el suport de la barrera de seguretat”. Per part seva, el president d’Automobilistes Europeus Associats (AEA), Mario Arnaldo, considera que en aquest assumpte es produeix “un problema d’universalitat”, és a dir, “una falta de mesures d’aplicació universal, ja que s’incorporen elements que poden ser bons per a un tipus d’usuaris, però no per a uns altres”.

Davant aquest panorama, les associacions de motoristes reclamen la incorporació de mesures i sistemes que serveixin per a tot tipus d’usuaris i vehicles, “des d’un motorista fins a un camioner o un autobús”, aclareix Soroa. La directora tècnica de l’Associació Espanyola de la Carretera (AEC), Elena de la Penya, reconeix també que el problema de fons és econòmic: “La instal·lació de les barreres és lenta perquè els pressupostos són limitats, però el positiu és que hi ha un pla d’actuació i uns pressupostos per a anar instal·lant sistemes més segurs en els trams més problemàtics”. Per a això, fa alguns mesos es va crear el Comitè d’Experts en Barreres de seguretat, del qual forma part el RACC, la labor del qual és “la introducció en les carreteres espanyoles de barreres de seguretat que responguin a un criteri de seguretat per a tots els usuaris de la via, independentment del vehicle en el qual circulin”, indica Bonet, per a qui l’estat actual de les carreteres “és perillós en cas de caiguda, ja que la major part de quilòmetres de les vies espanyoles compten amb proteccions excessivament lesives per als usuaris de dues rodes”.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions