Indemnitzacions per accident de trànsit

Després d’un accident, un dels punts que més dubtes suscita és conèixer qui tenen dret a sol·licitar una indemnització. En primer lloc, ho té el conductor que no ha estat culpable del contratemps. Fins i tot si manca de segur de vehicle, no desapareix la potestat de reclamar.

La resta d’ocupants també tenen dret a sol·licitar una indemnització, tant si viatjaven en el turisme culpable de l’incident com en l’utilitari víctima del xoc. Convé recordar que les indemnitzacions no sols s’atorguen als cotxes, sinó també als furgons, camions, motocicletes i ciclomotors. En un atropellament, el vianant afectat rep una indemnització, tret que l’accident ses culpa exclusiva de la víctima.

En cas que l’accident se saldi amb víctimes mortals, l’acció compensatòria s’estén a determinats familiars de la persona morta. Aquesta qüestió es fixa en relació al grau de parentiu entre ells, l’absència o no de determinats parents, i el nivell de dependència econòmica amb la víctima, entre altres paràmetres. Els responsables d’abonar les indemnitzacions són les companyies d’assegurances del vehicle culpable de causar el contratemps. No obstant això, quan aquest manca de pòlissa o es dóna a la fugida després de l’accident, la responsabilitat de córrer amb la indemnització recau en el Consorci de Compensació d’Assegurances, entitat pública adscrita al Ministeri d’Economia.

Una vegada que es coneix el dret a demanar una suma de diners compensatòria, hi ha dues vies per a sol·licitar el seu abonament. Una d’elles és l’extrajudicial. A través d’aquest procediment no cal acudir a judici. Després de l’aprovació de la Llei 21/2007, que canvia el text refós sobre Responsabilitat Civil i Segur en la Circulació de Vehicles a Motor, la companyia d’assegurances està obligada a dissenyar una oferta d’indemnització per a la part reclamant. Per a això, i només si la responsabilitat de l’assegurat està acreditada i el mal quantificat, disposa d’un termini de tres mesos des de la recepció de la reclamació.

Per imperatiu legal, la proposta ha de contenir, de forma desglossada, els documents, informes o qualsevol altra informació de la qual es disposi per a la valoració dels danys. D’aquesta forma, el reclamant té els elements necessaris per a decidir si està conforme o no amb l’oferta i, per tant, si l’accepta o la rebutja. Per contra, quan la companyia asseguradora desoeix aquesta obligació, comet una infracció administrativa lleu o greu, segons el cas, i és possible que se li imposi una sanció.

Si no s’arriba a un acord amistós amb l’entitat del segur, s’ha de recórrer a la via judicial. En aquest cas, per a reclamar la quantitat que es consideri apropiada cal interposar una denúncia per a iniciar el procediment penal, o bé una demanda davant els jutjats civils. El procediment penal és apropiat si a conseqüència de l’accident es pateixen lesions el període de curació de les quals és llarg. La denúncia té gran valor perquè la seva tramitació suposa l’avaluació d’un mèdic forense del Jutjat. És un informe independent molt útil per a negociar amb la companyia asseguradora. En canvi, només és possible acudir a la via civil si els danys han estat materials o si s’ha esgotat el termini de sis mesos per a iniciar el procés penal.

Els danys que s’indemnitzen són de diferent naturalesa. D’una banda, destaquen els personals. En aquesta categoria, s’enquadren els físics i psíquics que pateixen les persones implicades en l’accident.

La quantia de la indemnització es fixa segons el barem que estableix la Llei de Responsabilitat Civil i Segur en la Circulació de Vehicles a Motor, que es revisa cada any. Aquest índex distingeix, al seu torn, si l’accident causa la mort de la víctima, seqüeles permanents i incapacitat o baixa temporal. La indemnització és diferent en cada cas i la seva manera de calcular-la, també.

• En el cas de les lesions irreversibles, el barem estableix una classificació d’1 a 100 punts que valoren la gravetat del mal.
• Per a les incapacitats temporals, la suma de diners compensatòria es calcula en multiplicar el nombre de dies d’incapacitat per la indemnització que correspongui segons l’edat.
• Si hi ha víctimes mortals, la compensació varia en funció de les circumstàncies personals del mort i del grau de parentiu amb els familiars que tenen dret a rebre-la.

En qualsevol cas, les xifres poden créixer o disminuir ja que el barem estableix uns coeficients reductors o aumentadores. Aquests percentatges varien les sumes de diners en funció de la situació personal de cada individu. El primer d’ells té en compte les rendes de la víctima. La indemnització depèn de la seva capacitat per a generar ingressos. Altres factors correctors analitzen si la víctima és un cònjuge separat amb dret a pensió, la defunció dels pares en l’accident o si tant receptor com víctima tenen alguna discapacitat. La concurrència de la pròpia víctima en el sinistre, que hi hagi fills de cònjuge separat, que la víctima anés fill únic o una embarassada que perdés el fetus són també coeficients reductors o aumentadores en cada cas. Fins i tot l’edat o la professió d’una persona són arguments que determinen la indemnització.

D’acord amb aquestes circumstàncies, no s’indemnitza amb la mateixa quantitat la mort d’un nen que la d’un ancià octogenari, o la cicatriu en un actor i la d’un operari de fàbrica. Les despeses d’assistència mèdica, farmacèutica i hospitalària fins a la cura o la consolidació de les seqüeles són també indemnitzables. Sempre que estiguin justificats i relacionats amb l’assistència prestada.