Les bugies produeixen l’espurna que dona lloc a l’explosió de la barreja d’aire i combustible en el motor. Aquestes peces consisteix en un parell d’elèctrodes recoberts d’aïllament ceràmic per resistir les temperatures de fins a mil graus que han de suportar al moment de l’explosió dins del cilindre.
Els extrems dels seus elèctrodes estan lleugerament separats. Així, la gran càrrega de voltatge que procedeix de la bobina de l’automòbil es veu obligada a “saltar” d’un a un altre, produint l’espurna.
Les restes carbonizados d’aire i gasolina procedents de les explosions es van dipositant en aquests elèctrodes. L’espurna va perdent intensitat i temperatura progressivament donant lloc a una mala combustió, menor rendiment de la gasolina i major contaminació.
Quan la brutícia acumulada és tal que impedeix la formació de l’espurna el carburant que entra en aquest cilindre es malgasta, al no produir-se explosió ni per tant, força motriu. L’increment de consum, en els motors de gasolina de quatre cilindres, pot arribar al 20%. El vehicle presentarà una marxa vacilante, a estirades.
D’altra banda, la separació entre els elèctrodes pot variar amb les tensions que suporten després de milers i milers d’explosions: si se separen, el voltatge no serà suficient perquè salti l’espurna; si s’ajunten, l’espurna no serà el bastant intensa com per inflamar adequadament la barreja.
Per aquestes raons cal estar atent a l’interval de canvis que dependrà del material dels seus elèctrodes: coure, níquel, plata o platí. La seva durada varia molt depenent del tipus.Les bugies amb un sol elèctrode de coure poden durar entre 15.000 i 20.000 quilòmetres. Si tenen dos o quatre elèctrodes, la seva durada s’allarga fins als 40.000 o 80.000 quilòmetres. Les millors compten amb elèctrodes de platí que duren, regularment, el doble que les de coure. Una bugia de quatre elèctrodes de platí pot funcionar correctament durant 150.000 quilòmetres.
