Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Motor > Assegurances, legislació i fiscalitat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Llei de Contracte d’Aparcament de Vehicles

Determina les responsabilitats dels propietaris dels aparcaments i els usuaris

La Llei de Contracte d’Aparcament de Vehicles ve a cobrir el buit legal que existia en aquest àmbit, delimitant les obligacions i drets del titular de l’aparcament, així com les de l’usuari. Convé conèixer l’àmbit d’aplicació i la cobertura d’aquesta normativa per a saber què succeeix, per exemple, si ens roben alguna pertinença de l’interior del nostre cotxe o si perdem el tiquet del pàrquing. Encara que la Llei suposa una regulació específica en aquest terreny, la posterior suspensió d’algun aspecte i la redacció d’uns altres generen descontentament entre els usuaris, els qui consideren que només beneficia al sector dels propietaris d’aparcaments i exigeixen introduir algunes millores.

Àmbit d'aplicació de la nova Llei

Davant l’absència d’una normativa específica que regulés el contracte que es genera cada vegada que un usuari estaciona el seu vehicle en un aparcament i davant la massificació d’aquest fenomen, al novembre de 2002 va entrar en vigor la Llei 40/2002, reguladora del Contracte d’Aparcament de Vehicles. En aquesta nova norma s’estableix l’àmbit d’aplicació i es delimiten les responsabilitats i drets tant de l’usuari com del titular de l’aparcament.

Segons el text, la Llei 40/2002 és aplicable en els aparcaments en els quals una persona cedeix, com a activitat mercantil, un espai en un local o recinte del qual és titular, per a l’estacionament de vehicles de motor, amb els deures de vigilància i custòdia durant el temps d’ocupació, a canvi d’un preu determinat en funció del temps d’estacionament.

No obstant això, aquesta norma no regula la totalitat de locals o recintes destinats a l’estacionament de vehicles, sinó que queden exclosos del seu àmbit d’aplicació: els estacionaments gratuïts, els que depenen d’altres instal·lacions (aparcaments d’hipermercats, centres comercials o d’oci, aeroports, restaurants i similars) i les zones d’estacionament regulat en la via pública (zones ORA).

El president d’Automobilistes Europeus Associats (AEA), Mario Arnaldo, considera que aquesta exclusió perjudica els consumidors, ja que amb això s’exonera de responsabilitat a les grans superfícies comercials, hotels, etc., de l’obligació de dotar de vigilància les seves zones d’aparcament: “Fins a l’entrada en vigor de la llei, els tribunals venien reconeixent als usuaris el dret a ser indemnitzats pels danys i robatoris produïts en els seus vehicles que estaven estacionats en aquests llocs, fins i tot encara que l’aparcament fos gratuït.”

El que sens dubte aconsegueix la Llei de Contracte d’Aparcament és delimitar de manera clara els drets i obligacions tant de l’usuari com del titular de l’aparcament o garatge, un pas endavant segons Jaime Azcoiti, vicepresident de l’Associació Espanyola d’Aparcaments i Garatges (AEGA), ja que “abans es produïen situacions molt heterogènies, depenent de qui hagués d’interpretar les obligacions i drets de tots dos, generant-se així una important inseguretat jurídica.”

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions