Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Lucre cessant: valorar quant es deixa de guanyar a causa d’un accident

Del mal futur només es pot valorar la seva probabilitat, la qual cosa ha provocat una situació d'arbitrarietat denunciada tant per les víctimes com per les asseguradores
Per Marta Molina 17 de abril de 2009
Img funeral
Imagen: Niels Rameckers

Els accidents de trànsit no sols deixen seqüeles físiques i emocionals, també provoquen pèrdues futures, i no és fàcil mesurar o valorar el mal que una fatalitat en la carretera podria ocasionar en temps esdevenidors. La indemnització dels diners que es deixaria de guanyar porta el nom de lucre cessant, i rescabala el guany patrimonial que deixa d’obtenir-se.

Pèrdua futura

En termes monetaris, lucre cessant és els diners que s’hauria guanyat de no haver succeït un mal. Per exemple, el comerciant la mercaderia del qual ha estat destruïda com a conseqüència de l’accident de trànsit pot reclamar el preu d’aquesta, així com el benefici que hagués obtingut; el futbolista que perd les cames en un sinistre es queda sense la seva principal eina de treball; l’opositor que, a conseqüència d’un xoc en carretera, no arriba a temps a l’examen; l’advocat que es perd la vista d’un judici oral…

Amb realitats valorades en un futur, de manera hipotètica, com es pot estimar de manera exacta què es perd, i en quines quantitats quan es treballa amb possibilitats? Del mal futur només es pot valorar la seva probabilitat, perquè aquest no s’ha materialitzat encara. Això ha creat una situació d’arbitrarietat, denunciada tant per les associacions de víctimes com pels encarregats d’abonar aquestes quanties, les asseguradores, que reclamen una millora d’aquestes indemnitzacions.

Un sistema de valoració obsolet

Un recent estudi de la Universitat de Granada assegura que Espanya és l’únic país de la Unió Europea on no s’indemnitza correctament el lucre cessant de les víctimes d’accidents de trànsit. Els tribunals són generosos a l’hora d’indemnitzar els danys morals, però restrictius amb els patrimonials, segons indica Javier López, autor del citat informe. Quan té lloc un accident de trànsit amb perjudicis personals, la jurisprudència distingeix entre:

  • Danys emergents actuals: despeses d’hospitalització.
  • Lucre cessant: trastorns derivats de la impossibilitat de la víctima per a treballar mentre dura la convalescència.
  • Mal emergent futur: despeses de tractament per seqüeles permanent.
  • Lucre cessant futur: guanys que es deixen de percebre com a conseqüència de la incapacitat.

El model de valoració, a més d’antiquat, resulta deficitari, segons el parer del departament de Dret Mercantil d’aquesta universitat, aspecte que reconeix la Direcció General d’Assegurances del Ministeri d’Economia. Els més de 12 anys d’antiguitat d’aquest patró el converteixen en ineficient, la qual cosa implica situacions injustes, tal com denuncien des de l’Associació Estatal de Víctimes d’Accidents DIA.

Els tribunals són generosos a l’hora d’indemnitzar els danys morals, però restrictius amb els patrimonials

Des de la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores(Unespa) assenyalen que el ‘Sistema espanyol per a la Valoració del Mal Corporal en Accident de trànsit’, més conegut com el Barem, ha quedat obsolet i urgeix actualitzar-lo perquè la realitat siniestral ha canviat de manera substancial.

Ja empresa però encara en bolquers, la reforma legislativa camina a pas lent. La regulació va suposar un clar benefici tant per a qui havia de pagar els danys, particularment per als asseguradors perquè els permetia poder fer els seus càlculs de provisions tècniques de forma més racional i segura, com per a les víctimes, perquè les exonerava dels problemes que planteja la prova del lucre cessant, com reconeixen des de la Direcció General d’Assegurances del Ministeri d’Economia. D’aquesta manera, els demandants ja no estan obligats a acreditar els guanys de les quals s’haurien vist desproveïts, ja que el legislador estableix unes pautes d’enjudiciament que exoneren de la seva prova o la faciliten fixant criteris objectius del perjudici mitjà que suporta una persona en una situació similar. Ara bé, el sistema facilita el rescabalament del lucre cessant però també el limita. Amb l’aprovació de la llei en 1995, es va fixar un topall per a les indemnitzacions. Aquest sostre va ser declarat inconstitucional pel que fa a la incapacitat temporal després de la sentència 181/2000 del Tribunal Constitucional, en la qual va estimar contrària a dret. I aquest límit és el que es pretén esmenar.

Pujada de tarifes

La Direcció General d’Assegurances va iniciar els contactes per a modificar el sistema d’indemnitzacions a les víctimes d’accidents de trànsit al novembre de 2008, perquè tingués en compte de manera definitiva el lucre cessant.

El temps transcorregut des de l’entrada en vigor del Barem, l’evolució del nivell de vida dels ciutadans espanyols, així com el conjunt de reformes que s’han emprès en l’àmbit comunitari en relació amb l’assegurança de l’automòbil en els últims temps (especialment la Cinquena Directiva de l’assegurança d’automòbils), tendents a incrementar la protecció a les víctimes mitjançant la garantia d’una indemnització suficient, justifiquen la conveniència d’analitzar i revisar el sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació a fi d’introduir, en el seu cas, les modificacions necessàries.

El sector aprova la necessitat de reforma i hi ha consens. Administració, asseguradores i víctimes entenen que el sistema actual no empara prou certs supòsits derivats dels canvis en el model de la família tradicional, com per exemple el tenir en consideració a les parelles de fet a l’hora de concedir una indemnització.

Les asseguradores donen suport a la necessitat de l’actualització, però alerten d’una conseqüent pujada de tarifes; des d’Unespa suggereixen fixar un topall màxim. La patronal recolza un mètode més just i equilibrat que l’actual, en el que coincideix amb les associacions de víctimes, però matisa que l’increment repercutirà en el cost de les assegurances dels automòbils perquè les indemnitzacions “les paguem tots”. Amb les seves reserves, les víctimes advoquen per una major protecció econòmica per als lesionats més greus, especialment per a les famílies que perden a un dels seus components que aporten ingressos o treball al nucli familiar.

Legislació restrictiva

Legislació restrictivaA diferència d’Espanya, en gairebé tots els països europeus es busca la reparació completa dels danys personals en casos d’accidents de circulació, segons explica Javier López. Els danys econòmics són reparats sense restriccions a Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia. Els tribunals d’aquests països es mostren oberts a l’hora de fixar indemnitzacions per lucre cessant, mentre que els danys purament morals són valorats de forma més arbitrària i restrictiva en aquests països del que es fa a Espanya, segons les dades de l’informe de la universitat granadina.

El nostre país ha seguit la tradició de la interpretació restrictiva de l’anomenat lucre cessant, provocant un plus en la dificultat que implica la seva íntegra satisfacció, alguna cosa que, segons el parer de l’expert, “no hauria d’ocórrer en els supòsits en els quals la prova de la pèrdua hagi quedat prou acreditada”. I és que el sistema legal valoratiu establert pel Text refós de la Llei d’Ordenació i Supervisió de l’Assegurança Privada no va aclarir si la indemnització pel concepte de lucre cessant en els casos de defunció, lesions permanents o incapacitat temporal de la víctima, s’esgotava amb els factors correctors del Barem.

La prova objectiva

El lucre cessant comporta dificultats de prova: el mal no s’ha materialitzat encara, de manera que només es pot estimar la seva probabilitat. Han de provar-se els guanys que van deixar d’obtenir-se i en quina quantitat. Així, per exemple, el propietari i conductor d’un taxi es veurà privat de guanys durant el temps en què resulti impossibilitat per a conduir-lo. Per consegüent, la prova de l’existència de guanys frustrats en aquests casos és fàcil: n’hi ha prou amb acreditar que el danyat és el titular d’un auto-taxi i que resultarà impedit per a exercir el seu ofici o bé per a utilitzar el vehicle per a tal fi.

Des de la Direcció General d’Assegurances proposen incloure un sistema objectiu de reparació basat en regles concretes de taxació. Si bé i en general la indemnització per lucre cessant s’admet de primeres, la jurisprudència exigeix una càrrega probatòria molt major. Impera la cautela.

El lucre cessant comporta dificultats de prova perquè el mal no s’ha materialitzat encara

En altres ordenaments jurídics s’autoritza expressament el jutge a usar criteris d’equitat per a quantificar el mal si no ha estat possible provar-lo. Els tribunals no han fixat un criteri únic, i depèn en gran manera de les circumstàncies i de les proves de cada cas concret. Si el mal ha estat dins d’una relació contractual, dependrà també dels termes pactats.

Però, per davant fins i tot de la prova, el principal repte de la reforma per a la valoració del lucre cessant són els recursos. Augmentar-los o redistribuir-los? Cal establir un topall? Com pagar el lucre cessant? Hauria de constituir renda per a efectes tributaris com succeeix a Xile i Colòmbia? La Direcció General d’Assegurances ha donat la seva paraula que incorporarà al debat les reclamacions que li han traslladat les víctimes, perquè almenys una part dels pagaments de les indemnitzacions es facin en forma de renda. Amb aquestes interrogants sobre la taula, el sector encara una reforma que es presenta àrdua però necessària.