Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Motor > Manteniment de l'automòbil

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Materials i formes de fabricació de les llandes

Poden ser d'acer, alumini o magnesi i fabricar-se en una sola peça o en tres peces per motlle, injecció o forjat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 10deAbrilde2006

No és el mateix fabricar una llanda per a un utilitari, un tot terrè, un esportiu, un camió o un cotxe de competició. Cada ús exigeix una resistència i característiques que fan recomanable la utilització d’un material i un procés de fabricació específic.

Els materials amb els quals es fabrica una llanda poden ser:

Aliatge d’acer (també conegudes com a “llandes de xapa”): aquestes són les llandes més utilitzades, especialment en vehicles de gamma baixa i mitjana gràcies a les seves bones qualitats mecàniques i el seu baix cost. Són molt massisses, ja que la resistència del material no permet un disseny amb ràdios. D’aquí deriva el seu principal inconvenient: el seu elevat pes.

Alumini: cada vegada més freqüents, permeten dissenys molt variats ja que el material és més resistent. Per tant, són més aptes per a vehicles esportius. El seu pes és més lleuger, encara que el preu és més elevat.

Magnesi: s’utilitzen en la competició (Fórmula 1, Nascar, rallyes…), encara que ja hi ha llandes de magnesi disponibles per al mercat de consum. El material, així com el seu costós i exigent procés de fabricació converteixen a aquestes llandes en un capritx a l’abast de les butxaques més esplaiades. Els seus grans avantatges: resistència i lleugeresa extremes: el magnesi és el més lleuger de tots els materials estructurals.

Aliatges: són combinacions diverses entre aquests metalls.

Els múltiples processos de fabricació es poden resumir, principalment, en quatre:

Fabricació en motlle per gravetat: s’introdueix el metall fos en un motlle i es deixa refredar.

Per injecció: en un motlle completament tancat al buit s’injecta el metall fos a pressió. Així s’aconsegueix un millor compactat del material i, per tant, una llanda més rígida i resistent.

Tractaments tèrmics: la fabricació en motlle o per injecció es pot combinar amb tractaments tèrmics com el recocido a 260 graus o el bonificat, que pot ser per tremp (mantenir el material 18 hores a 415 graus) o maduració (15 hores a 170 graus). Milloren la resistència i la duresa del material.

Forjades: fabricades i acabades a mà. Es fan per encàrrec de clients que volen decorar el seu automòbil amb unes llandes úniques i exclusives, sense importar l’elevat preu, que pot aconseguir els 1.000 euros.

Totes les llandes es poden fabricar en un sol bloc o en dos, tres i fins a quatre peces separades. Les diferents peces s’uneixen mitjançant multitud de petits cargols de titani.

Dues peces: nucli (l’estel “” que es cargola al xassís) i llanda (el cilindre de metall sobre el qual es munta el pneumàtic).

Tres peces: nucli, semillanta interior (la part de la llanda que s’introdueix sobre l’eix de la suspensió) i cèrcol exterior (la part de la llanda que sobresurt des del nucli).

Quatre peces: doble nucli que permet diverses combinacions de posició relativa d’un respecte a un altre, semillanta interior i cèrcol exterior.

Depenent de totes aquestes característiques, el preu de les llandes pot oscil·lar entre 100 i 1.000 euros per unitat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions