No és el mateix fabricar una llanda per a un utilitari, un tot terrè, un esportiu, un camió o un cotxe de competició. Cada ús exigeix una resistència i característiques que fan recomanable la utilització d’un material i un procés de fabricació específic.
Els materials amb els quals es fabrica una llanda poden ser:
– Aliatge d’acer (també conegudes com a “llandes de xapa”): aquestes són les llandes més utilitzades, especialment en vehicles de gamma baixa i mitjana gràcies a les seves bones qualitats mecàniques i el seu baix cost. Són molt massisses, ja que la resistència del material no permet un disseny amb ràdios. D’aquí deriva el seu principal inconvenient: el seu elevat pes.
– Alumini: cada vegada més freqüents, permeten dissenys molt variats ja que el material és més resistent. Per tant, són més aptes per a vehicles esportius. El seu pes és més lleuger, encara que el preu és més elevat.
– Magnesi: s’utilitzen en la competició (Fórmula 1, Nascar, rallyes…), encara que ja hi ha llandes de magnesi disponibles per al mercat de consum. El material, així com el seu costós i exigent procés de fabricació converteixen a aquestes llandes en un capritx a l’abast de les butxaques més esplaiades. Els seus grans avantatges: resistència i lleugeresa extremes: el magnesi és el més lleuger de tots els materials estructurals.
– Aliatges: són combinacions diverses entre aquests metalls.
Els múltiples processos de fabricació es poden resumir, principalment, en quatre:
– Fabricació en motlle per gravetat: s’introdueix el metall fos en un motlle i es deixa refredar.
– Per injecció: en un motlle completament tancat al buit s’injecta el metall fos a pressió. Així s’aconsegueix un millor compactat del material i, per tant, una llanda més rígida i resistent.
– Tractaments tèrmics: la fabricació en motlle o per injecció es pot combinar amb tractaments tèrmics com el recocido a 260 graus o el bonificat, que pot ser per tremp (mantenir el material 18 hores a 415 graus) o maduració (15 hores a 170 graus). Milloren la resistència i la duresa del material.
– Forjades: fabricades i acabades a mà. Es fan per encàrrec de clients que volen decorar el seu automòbil amb unes llandes úniques i exclusives, sense importar l’elevat preu, que pot aconseguir els 1.000 euros.
Totes les llandes es poden fabricar en un sol bloc o en dos, tres i fins a quatre peces separades. Les diferents peces s’uneixen mitjançant multitud de petits cargols de titani.
– Dues peces: nucli (l’estel “” que es cargola al xassís) i llanda (el cilindre de metall sobre el qual es munta el pneumàtic).
– Tres peces: nucli, semillanta interior (la part de la llanda que s’introdueix sobre l’eix de la suspensió) i cèrcol exterior (la part de la llanda que sobresurt des del nucli).
– Quatre peces: doble nucli que permet diverses combinacions de posició relativa d’un respecte a un altre, semillanta interior i cèrcol exterior.
Depenent de totes aquestes característiques, el preu de les llandes pot oscil·lar entre 100 i 1.000 euros per unitat.
