Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Microsueño: un perill al volant

Els microsueños que sofreixen molts conductors causen un de cada quatre accidents mortals en autopista
Per Javier Sanz 5 de juny de 2007
Img conducir
Imagen: Danny Williams

Més de mig milió d’espanyols condueixen amb somnolència crònica, un trastorn ignorat en molts casos. Segons un estudi de les asseguradores alemanyes, els microsueños causen el 24% dels accidents mortals en autopista. Diverses signatures han desenvolupat sistemes d’alerta per avisar al conductor. Els fabricants asseguren que amb ells a Espanya es podrien salvar unes 150 vides cada any.

Es calcula que 600.000 espanyols condueixen amb somnolència crònica, en molts casos sense saber si més no que pateixen aquest perillós trastorn. Es denominen microsueños els períodes molt curts de somni a causa d’un extrem cansament. Alertats per les possibles conseqüències de conduir amb somni, la Direcció general de trànsit ha realitzat un estudi en col·laboració amb l’hospital cacereño de Sant Pere d’Alcántara en el qual ha determinat que entre un 3% i un 4% dels conductors sofreixen somnolència crònica al volant.

Les malalties respiratòries durant el somni són un factor independent que explica la major accidentalitat dels conductors habitualment somnolientos

Els afectats són principalment homes i d’edat mitjana, amb sobrepès, major freqüència de ronquido, cansament matutino i hipertensió arterial. Aquests conductors somnolientos tenen 11 vegades més possibilitats de tenir un accident de trànsit; el 54% sofreix trastorns respiratoris del somni; els conductors somnolientos amb malalties respiratòries durant el somni tenen sis vegades més probabilitat de tenir un accident de trànsit. Cal tenir en compte que les malalties respiratòries durant el somni són un factor independent que explica la major accidentalitat dels conductors habitualment somnolientos.Les hores del dia amb major risc de somnolència són entre les 13:00h i les 16:00 hores.

Solució: dormir

És freqüent llegir en diverses publicacions alguns consells per evitar el somni al volant, com escoltar la ràdio, menjar un caramel, mastegar xiclet o obrir la finestra perquè entre aire fresc. Sense embrago, els especialistes recorden que aquests remeis tenen una eficàcia mínima.

Aquest comportament automàtic que desenvolupen algunes persones causa el 24% dels accidents mortals en autopista

“La somnolència és pertinaça i tard o d’hora acabarà per vèncer-nos”, resa l’estudi. L’únic remei eficient és detenir el vehicle en un lloc segur i ‘tirar una becaina’, dormir durant uns vint minuts sol ser suficient. Si la somnolència és lleugera, un petit passeig a peu reactivarà la circulació sanguínia i exercitarà músculs.

Aquest comportament automàtic que desenvolupen algunes persones causa el 24% dels accidents mortals en autopista, segons un estudi de les asseguradores alemanyes. Davant aquest problema, els fabricants d’automòbils han desenvolupat sistemes d’alerta per avisar al conductor.

Dispositius contra el somni

L’electrònica està arribant a llocs que fins a fa pocs anys eren vedat exclusiu de la ciència ficció. El seu ús en l’àmbit de l’automoció ha passat de la gestió de la injecció del motor o de l’ABS dels frens a la prestació directa d’ajuda al conductor.

Així, els principals fabricants investiguen dispositius que impedeixen l’enlluernament enfosquint el mirall interior, alerten de la presència d’un vehicle a l’espai mort del retrovisor o fan vibrar el seient si el vehicle se surt del carril pel qual circula, tenint en compte un possible adormecimiento.Aquesta última és una de les solucions plantejades contra el microsueño. Desenvolupada per la casa Citröen es va incorporar a la producció en sèrie com a element estavella del model C5.

L’electrònica es posa al servei del conductor, mitjançant sensors d’infrarojos o xiuletades, per avisar-li que ha de descansar i detenir l’automòbil

El sistema detecta, en autopista o via ràpida (a partir de 80 km/h), el trepitjat d’una línia de la carretera, ja sigui contínua o discontínua, sempre que l’intermitent no hagi estat accionat. El conductor és alertat per la vibració de la banqueta del seient, en el costat corresponent al lloc en el qual s’ha trepitjat la línia, permetent-li reaccionar a temps. Sis parells de sensors infrarojos, situats sota el paragolpes davanter, detecten la superació d’una línia. Cadascun d’ells agrupa un díode emissor i una cèl·lula de recepció. Les variacions de reflexió del feix infraroig emès pel díode sobre la calçada són les que asseguren la detecció.

Un calculador rep la informació i engega un vibrador en la banqueta del seient del conductor que, alertat per la vibració del costat dret o esquerre, té temps per corregir la seva trajectòria. Aquest sistema, conectable o desconectable mitjançant un comandament situat en el quadre de comandament, funciona sense molestar als passatgers i deixa al conductor el control de totes les seves maniobres.

Solucions alemanyes

BMW és pionera en el desenvolupament d’un sistema per detectar els símptomes de microsueño en el propi conductor. El sistema es basa en una càmera que llegeix la freqüència de parpelleig del conductor, alguna cosa que ja va investigar la japonesa Nissan en 1996 encara que va abandonar després el seu desenvolupament.

La casa bavaresa desenvolupa la seva avisador de somnolència des de l’any 2002 dins del seu programa DriveConnect i ja està disponible en els seus models de la gamma més alta. El doctor Raymond Freymann, director del BMW Group Vehicle Research, destaca que aquest sistema d’alerta no eximeix de responsabilitats al conductor però li prestarà assistència en el cas que disminueixi el seu nivell d’atenció. A fi d’evitar el risc de presència de microsueño, el conductor pot interrompre el viatge al moment apropiat per prendre’s un descans.

Quan es col·loca després del volant i mira a través del parabrisa, una càmera integrada en el vehicle enfoca els ulls. La càmera segueix automàticament els moviments del cap del conductor i torna a registrar els seus ulls si, per exemple, gira el cap lleugerament en realitzar una maniobra.

Es tracta d’un sistema que reconeix el grau d’atenció o de cansament del conductor a través de la freqüència i velocitat del seu parpelleig i de l’obertura de les seves parpelles; una persona desperta parpelleja amb menys freqüència però molt ràpidament. Com més gran sigui el cansament, més freqüent i lent serà el parpelleig. Al mateix temps, els ulls es van tancant gradualment. L’algorisme de càlcul del sistema dedueix el grau real d’atenció o cansament del conductor a partir d’aquestes dades.

Quatre fases

BMW Group diferencia quatre fases d’atenció o cansament:

  • 1ª fase de vigília
  • 2ª fase de reducció de l’atenció
  • 3ª fase de cansament
  • 4ª fase d’estat de sopor. Els conductors que aconsegueixen aquest últim estat corren el risc de sofrir microsueño o de quedar-se completament dormits.

Si el sistema reconeix que el conductor està despert (1ª fase), s’il·luminaran dos díodes verds; si la seva atenció s’ha reduït (2ª fase) o està cansant (3ª fase), s’il·luminaran un o dos díodes grocs, respectivament. Si el conductor, finalment, entra en estat de sopor (4ª fase), dos indicadors de color vermell li advertiran del possible risc de presència de microsueño a qualsevol moment. També és possible integrar un senyal acústic en aquest últim cas. Est ha de ser, no obstant això, l’últim moment en el qual el conductor es detingui per descansar.

L’altra gran signatura alemanya d’automòbils de luxe, Mercedes Benz, també pretén detectar el microsueño abans que aquest faci la seva aparició. De fet, moltes persones poden quedar-se dormides amb els ulls oberts, alguna cosa que invalida la resta de sistemes contra el microsueño. La signatura de Stuggart està investigant les reaccions humanes davant la somnolència a través de 150 voluntaris que han conduït totalment monitorats durant 250.000 quilòmetres.

Detectar la conducta

La signatura de l’estel de tres puntes planteja dues possibles solucions: basar-se en els moviments del volant i l’accelerador, aquestes petites i freqüents correccions que realitza el conductor i que redueixen la seva freqüència amb la somnolència o crear un sistema intel·ligent que aprengui la forma de conduir del propietari detectant anomalies en el seu comportament. Aquestes recerques són molt recents i encara no han arribat als seus vehicles de sèrie, ni tan sols com a opció.

A Espanya es podrien salvar unes 150 vides cada any si es posés remei a aquest trastorn

La japonesa Lexus, divisió de luxe de Toyota, ofereix ja un sistema per càmera d’infrarojos en el seu model LS460. Renault i Volvo treballen conjuntament en un sistema per radar òptic que redueix la velocitat per evitar les col·lisions per somnolència.

Cap conductor pot oblidar que la somnolència produeix una dràstica reducció en l’atenció del conductor. Un estudi de l’Administració Nacional de Seguretat en el Tràfic d’Estats Units (NHTSA) estima que les possibilitats d’accident es multipliquen per sis després d’una llarga jornada de treball. El resultat serien més d’1.500 morts a l’any. Per la seva banda, les companyies de segur alemanyes estimen que el microsueño és responsable del 24% de les morts en autopistes, la qual cosa significa que a Espanya es podrien salvar unes 150 vides cada any si es posés remei a aquest trastorn.