Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Multes de trànsit i sancions

Els Ajuntaments cobren fins a 900 euros per sacsejar catifes o abandonar enderrocs en la via pública
Per miren 10 de abril de 2003

Coneix els tipus de multes de trànsit que li poden aplicar si infringeix la normativa o el període pel qual li poden retirar el permís de conduir?Sabia vostè que li poden sancionar per sacsejar una catifa per la finestra o si la roba mullada que ha tendit esquitxa espais públics? Tant les sancions que s’apliquen per incomplir les ordenances municipals, com les multes, més habituals i que castiguen als infractors del Codi de Circulació, obliguen els ciutadans a abonar sumes que oscil·len entre els 30 i 900 euros. L’habitual és que les sancions s’abonin sense protestar massa, però no ocorre el mateix amb les multes, considerades injustes en la majoria dels casos. Conegui els seus drets respecte a les multes i sancions que ha de pagar així com les vies per a fer les reclamacions pertinents.

Multes de trànsit

A Espanya es tramiten cada any al voltant de tres milions i mig d’aquesta mena de multes, la qual cosa suposa que dues de cada deu conductors són sancionats, almenys, en una ocasió durant aquest període.Les diferències amb altres faltes resideixen, principalment, en les conseqüències: un important desemborsament econòmic a més de la retirada del permís de conduir per un temps determinat, indefinit o definitiu. A això s’afegeix el fet que l’actual Llei de Seguretat Viària redueix el temps de pagament de la multa, la qual cosa significa que, a vegades, s’embarga el compte corrent de l’infractor si no abona en el termini previst la quantitat estipulada.

En aquest sentit, la Direcció General de Trànsit (DGT) estableix un període de quaranta-cinc dies per a pagar la multa o un altre de quinze dies per a presentar un escrit d’al·legacions, que es dirigeix al Cap de trànsit de la província en la qual s’ha comès la infracció. “Sens dubte, el major nombre de queixes que presenten els ciutadans es refereixen a aquesta mena de sancions que consideren desproporcionades en la majoria dels casos”, expliquen des de la Secretaria de l’Oficina del Defensor del Ciutadà d’Oviedo (Astúries).També en aquest cas es distingeix entre infraccions lleus, greus i molt greus, a les quals acompanyen multes de 91 euros, entre 92 i 301 euros i entre 302 i 602 euros, respectivament.

  • Es consideren infraccions lleus:

    Parades que superin els dos minuts en passos de zebra o zones d’ús exclusiu de minusvàlids, circular amb menors de dotze anys situats en els seients davanters o menors de set en motocicletes, utilitzar telèfons mòbils i emissores de ràdio sense sistema de mans lliures i circular amb bicicleta sense elements reflectarios.

  • Per infraccions greus s’entén:

    Conduir de manera negligent, llançar a la via objectes que puguin produir accidents, incomplir les disposicions legals sobre temps de descans, parar o estacionar en llocs perillosos i circular sense llums en situacions de mala visibilitat.

  • La DGT classifica com a infraccions molt greus:

    Sobrepassar en més d’un 50% la velocitat establerta com a màxima, conduir sota la influència de begudes alcohòliques o de manera temerària, no sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia, ocupar en més d’un 50% el nombre de places establertes per a un vehicle, circular en sentit contrari a l’establert i competir o fer carreres de vehicles no autoritzats.

A més, l’actual Llei de Trànsit recull un apartat especial segons el qual és possible imposar altres multes la quantia de les quals oscil·la entre 302 i 1.503 euros, així com la suspensió del permís de conduir per un període d’un any. Aquestes multes s’apliquen quan el conductor comet fins a vuit infraccions com ara conduir sense l’autorització administrativa corresponent, sense matrícula, sense haver fet la transferència del vehicle al seu favor o amb un turisme que incompleixi les condicions tècniques que garanteixen la seguretat viària. També es penalitzen les infraccions relatives a les normes sobre la Inspecció Tècnica de Vehicles o les que regulen els centres de reconeixement de conductors i les autoescoles.

Per ultimo, és important que el propietari d’un vehicle recordi que la sanció pot reduir-se fins a un 30% si es fa efectiva abans que es dicti la resolució sancionadora i que la comissió de tres infraccions molt greus en el termini de dos anys, suposa la revocació “definitiva” del permís de conduir.

Infraccions lleus, greus i molt greus

A mitjan noranta, ajuntaments de diverses localitats van impulsar l’aprovació d’ordenances municipals que obligaven els ciutadans a complir una sèrie de normes de neteja i manteniment de la via pública. Aquestes ordenances es van estendre progressivament a la resta de municipis i, en aquests moments, en qualsevol part del territori nacional es contemplen sancions per a aquells veïns que incompleixin aquesta normativa.

Vetllar per l’existència d’un comportament cívic és la prioritat actual dels Consistoris. Amb aquesta intenció, s’estableixen diferents graus d’infraccions -lleus greus i molt greus-, que penalitzen amb una sanció econòmica la comissió d’alguna de les següents mancades:

  • Infraccions lleus:
    • Falta de neteja dels carrers particulars o espais de similars característiques.
    • Llançar desaprofitaments a la via pública o rentar els cotxes en espais públics.
    • Sacsejar peces o catifes des de finestres, balcons o terrasses.
    • Colgarr la roba mullada o regar les plantes esquitxant en espais públics.
    • Dipositar bosses d’escombraries en els contenidors incomplint l’horari -considerat el més convenient de vuit de la tarda a deu de la nit- o abandonar cartons en l’exterior d’aquests.
    • Incomplir l’obligació de retirar la neu o el gel en les voreres corresponents a la façana de l’immoble en què s’habita.
    • No mantenir en constant estat de neteja les parts de l’immoble que siguin visibles als transeünts, com a aparadors o façanes de centres comercials.
    • Abandonar en la via pública els residus procedents de la neteja d’aquests aparadors.
    • Orinar i defecar en la via pública.
    • Esquinçar, embrutar o arrencar cartells col·locats en llocs o emplaçaments autoritzats.
  • Infraccions greus:
    • Reincidència en infraccions lleus.
    • Canviar l’oli o altres líquids del vehicle en la via pública i espais lliures.
    • Realitzar actes de propaganda, llançament de cartells, fullets, fulles soltes i similars que embrutin els espais públics.
    • Ometre les operacions de neteja després de la càrrega i descàrrega de vehicles.
    • Vulnerar les condicions d’ús dels contenidors i no retirar aquells destinats a la recollida d’enderrocs quan expiri la llicència.
    • No netejar els excrements de gossos o altres animals.
    • Abandonar mobles o estris, així com cadàvers d’animals en la via pública.
  • Infraccions molt greus:
    • Reincidència en faltes greus.
    • Negar-se, sense causa justificada, a posar a la disposició de l’Ajuntament residus sòlids urbans (RSOU) o evacuar-los per la xarxa de clavegueram.
    • Dedicar-se a la recollida, transport, tractament o aprofitament de residus o lliurar-los a qui tingui tal dedicació.
    • Dipositar residus clínics fora dels recipients habilitats per a tal fi.
    • Abocar terres i enderrocs en terrenys de propietat pública o privada.
    • Instal·lar contenidors d’enderrocs o sacs industrials normalitzats al carrer sense llicència municipal.

Sancions: han d’abonar-se?

Una vegada determinada la infracció comesa, l’Ajuntament estableix la sanció corresponent, que oscil·la entre els 30 euros de les infraccions lleus i els 900 euros acordats per alguns òrgans per a la comissió d’infraccions molt greus. En altres casos, la quantia màxima a penes aconsegueix els 100 euros, encara que aquesta decisió queda sempre en mans de l’Ajuntament.

Pel que fa a la notificació de la sanció, aquesta sol produir-se en la majoria dels casos in situ, és a dir, en el propi lloc en el qual es comet la infracció. Agents municipals procedeixen a la imposició de la multa en el moment exacte en el qual adverteixen la falta, per la qual cosa el ciutadà sol tenir poques excuses per a evadir el pagament d’aquesta.”És poc freqüent que els demandants rebutgin el pagament de la multa imposada, ja que aquesta es tramita mentre es produeix la infracció i es tracta d’una reclamació amb poca aparença de ser guanyada”, reconeix el portaveu de la Confederació Espanyola de Mestresses de casa, Consumidors i Usuaris (CEACCU), Antonio López. “Els afectats es queixen, això sí, però no solen interposar reclamacions formals”, afegeix.

D’altra banda, responsables de l’Àrea d’Obres i Serveis d’ajuntaments de localitats com Madrid i Barcelona asseguren que són “escasses” les ocasions en què es cometen la majoria de les infraccions esmentades. “Les multes més habituals són les imposades per no complir la llei respecte al manteniment i retirada dels contenidors amb enderrocs i les que penalitzen el dipòsit de cartons fora dels recipients normalitzats per a la seva recollida”, aclareix un tècnic de la capital madrilenya.Davant aquesta situació, organismes com l’Oficina del Defensor del Poble recomanen als ciutadans abonar el deute quan es reconegui l’autoria de la infracció corresponent i interposar el recurs pertinent en aquells casos en els quals la sanció es consideri “injusta o exagerada”.

Defensor del Ciutadà

Una vegada que l’usuari decideix interposar un recurs per la imposició de qualsevol de les multes anteriorment citades, ha de dirigir-se al propi Ajuntament o a la Prefectura de Trànsit, en funció de la mena d’infracció que hagi comès. No obstant això, algunes ciutats espanyoles han creat l’oficina del Defensor del Ciutadà, la funció principal del qual es basa a servir d’enllaç entre l’Administració municipal i els ciutadans. D’aquesta manera, els afectats reben assessorament, informació, atenció i ajuda en la seva relació amb els organismes municipals i es deslliuren d’afrontar solos enutjosos tràmits burocràtics. Fins ara, únicament existeix una oficina d’aquestes característiques en la localitat asturiana d’Oviedo, encara que algunes ciutats han posat en marxa òrgans similars que centralitzen tot tipus de queixes relacionades amb els habitants d’un mateix municipi.

Pel que fa a la figura del Defensor del Ciutadà, aquest és triat pel ple de l’Ajuntament per un període de quatre anys i queden fora de la seva competència les funcions de control polític de l’activitat municipal. Actua sempre d’ofici o a instàncies de part i poden presentar-se davant ell tant persones naturals com jurídiques.

“Una vegada rebuda la queixa, el Defensor del Ciutadà la comunica directament a l’Alcaldia, sent les seves actuacions privades. Si com a conclusió d’aquestes actuacions apareixen indicis racionals de criminalitat, el Defensor el posa en coneixement del Ministeri Fiscal”, expliquen els estatuts de l’oficina asturiana, que manté una estreta col·laboració amb la del Defensor del Poble per a tots aquells assumptes que són d’interès comú.”L’ideal seria que cada municipi comptés amb aquest òrgan, ja que facilitaria la tramitació de les queixes als reclamants”, lamenten en la Secretaria asturiana del Defensor del Ciutadà.

Què fer per a eliminar multes de trànsit

Desfer-se d’una multa de trànsit resulta, sovint, una labor molt difícil que implica un llarg procés de reclamacions. Cada any, el Real Automòbil Club d’Espanya (RACE) presenta més de 40.000 recursos, dels quals, aproximadament, el 40% es resol de manera favorable per al conductor en un període que oscil·la entre sis i vuit mesos. A més, des d’aquest organisme asseguren que amb l’entrada en vigor de l’última reforma de la Llei de Seguretat Viària “encara serà més difícil guanyar una multa de trànsit”. La raó, al seu judici, es troba en l’ampliació dels terminis de prescripció -que va passar de tres a sis mesos per a les infraccions greus i de tres mesos a un any per a les molt greus- i de la caducitat -que va augmentar de sis mesos a un any.

Des del RACE es destaca també la presumpció de veracitat de l’Agent Denunciant com l’element que fa més difícil el poder guanyar una multa de trànsit i s’anima als interessats a exigir aquelles proves que certifiquen la possible infracció. “Totes aquelles denúncies que estan basades en fets comprovables a través de mitjans mecànics, com per exemple un excés de velocitat sobre la comissió de la qual sempre existeix una foto, convé recórrer-les exigint que se’ns traslladin aquestes proves, per a comprovar l’exactitud d’aquestes”, aconsellen.

En aquest sentit, quan el denunciat es decideix a recórrer una multa ha de seguir una sèrie de fases que comencen en els quinze dies següents a la recepció d’aquesta. “Durant aquest temps és quan, per exemple, en el cas d’una multa per excés de velocitat, cal sol·licitar que s’enviï al domicili copia de la fotografia realitzada i certificat del cinemometro o, si es tracta de qualsevol altra mena d’infracció i existeix una causa justificada, com una urgència mèdica o l’avaria del vehicle, en aquest període s’han d’aportar les proves o justificants de què es disposin”, explica el RACE.

Posteriorment, aquestes al·legacions són traslladades al denunciant, que donarà a conèixer la resolució sancionadora. Si l’afectat no està d’acord amb el resultat té dues opcions:

  • Si es tracta d’una multa notificada per l’Ajuntament, compta amb un mes per a imposar un Recurs de Reposició davant la institució municipal.
  • Si la multa prové d’una Prefectura provincial de trànsit, ha d’interposar en el termini d’un mes un Recurs d’alçada davant la DGT.

“Si no s’haguessin plantejat al·legacions en rebre la denúncia, ara ja no seria possible recórrer en aquesta fase, tret que la sanció portés aparellada suspensió del permís de conduir”, detallen des del RACE.

Resolt el Recurs d’alçada o el de Reposició, el següent pas recau en la via administrativa i la infracció és ferma, és a dir, que si en aquesta fase es confirma la infracció cal abonar la multa en els següents quinze dies hàbils perquè “en cas contrari, s’incorreria en un recàrrec del 20% sobre l’import de la multa”.

Si encara així, el denunciat opta per continuar el procés de reclamació i arriba als tribunals, ha d’abonar prèviament la multa o fer un dipòsit de la quantitat requerida, que li serà reintegrada si, una vegada celebrada la sentència, aquesta li és favorable.