Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Motor > Educació i seguretat vial

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Punts negres en les carreteres

Un 13% de la xarxa viària espanyola té un nivell de risc elevat, la qual cosa implica un major nombre d'accidents en aquests trams

Les carreteres espanyoles tenien en 2005 fins a 739 punts negres o trams en els quals cada any es produeixen tres o més accidents amb víctimes. Segons l’últim informe EuroRAP, el nivell de risc d’aquests punts és alt (13%), mitjà (24%) o baix (62%), però els resultats de cadascun d’ells preocupen per igual. Les associacions d’automobilistes demanen a l’Administració que incrementi la inversió en conservació i manteniment de la xarxa viària, encara que reconeixen que el factor humà també influeix en l’accidentalitat i, per tant, reduir el nombre de morts no és només una qüestió econòmica. A més, exigeixen la implantació progressiva de radars i la senyalització dels punts negres perquè l’usuari sigui conscient de quins són els trams més perillosos i extremi la precaució. L’objectiu és incrementar els denominats punts blancs, la cara oposada dels negres, que en 2002 suposaven el 12% del total de carreteres convencionals.

Els trams més perillosos

/imgs/2006/12/puntosnegros.jpg

L’informe EuroRAP 2006 ha revelat una dada preocupant: el 13% de les carreteres espanyoles presenta un nivell de risc elevat o, cosa que és el mateix, són vies perilloses. Respecte a l’anterior informe, de 2005, la xifra baixa tres punts i redueix els trams de risc alt de 17 a 10, però les associacions d’automobilistes afirmen que “no és suficient”. L’estudi, realitzat pel Real Automòbil Club d’Espanya (RACE) analitza un total de 15.298 accidents greus i mortals ocorreguts en 1.088 trams (més de 20.627 quilòmetres) des de 2003 a 2005. Les comunitats autònomes amb pitjors resultats són Astúries, amb un 28% de trams de risc alt, i Aragó, amb un 22%. Són els denominats punts negres (PN), aquells en els quals es produeix un major nombre d’accidents. La Direcció General de Trànsit (DGT) els defineix com els emplaçaments en els quals, durant un any, es detecten tres o més accidents amb víctimes, i estableix que la separació entre un i un altre accident ha de ser de 100 metres. Per part seva, el Ministeri de Foment els descriu com a Trams de Concentració d’Accidents (TCA), per la qual cosa amplia l’àmbit d’anàlisi a trams d’un quilòmetre i estudia el nombre d’accidents amb víctimes que es produeixen en un període de cinc anys.

El president d’Automobilistes Europeus Associats (AEA), Mario Arnaldo, considera “més adequat” el criteri utilitzat per Foment ja que, segons explica, “el temps d’observació és més ampli i té en compte diferents factors de perillositat, com la intensitat mitjana diària que hi ha en aquest punt”. “Definir un punt negre, simplement, perquè s’han produït accidents, sense tenir cap altra consideració, és arriscat. Pot ser que en un punt determinat s’hagin produït dos o més accidents per causes externes a la pròpia infraestructura, com l’obertura d’un centre d’oci, o perquè cada dia passen 50.000 vehicles, mentre que en un altre tram passen dos vehicles. La perillositat és diferent”, afirma. Un punt negre pot ser considerat com a tal perquè el paviment està en mal estat o la senyalització és escassa, la qual cosa augmenta les possibilitats de sinistre.“Un punt negre pot ser considerat com a tal perquè el paviment està en mal estat o la senyalització és escassa, la qual cosa augmenta les possibilitats de sinistre” No obstant això, una vegada esmenat aquest problema, es redueix la probabilitat d’accident. “Per això -insisteix Arnaldo-, com a vegades cal fer inversions, cal saber si el nombre d’accidents és imputable a la infraestructura o si hi ha causes externes a la pròpia infraestructura. I en això és en el que s’ha d’actuar”.

Per a determinar l’índex de perillositat de les carreteres, l’informe del RACE descarta els trams pels quals circulen menys de 5.000 vehicles diaris, la qual cosa redueix l’anàlisi a 760 trams. D’ells, 101 presenten un nivell de risc alt, 185 mitjà i 474 mig-baix o baix. Els trams més perillosos es corresponen amb carreteres convencionals de calçada única, amb interseccions al mateix nivell i menys de 10.000 vehicles diaris. Aquests són els punts en els quals cal tenir especial cura. Només en els 25 trams on més accidentalitat hi ha, es produeixen el 12,8% dels accidents mortals i greus, dels quals el 9% correspon a motocicletes i el 16% a vehicles pesants. Quant a les vies més perilloses, el rànquing està compost per deu trams de menys de 20 quilòmetres cadascun i que conformen l’1% de la xarxa viària:

CarreteraPunt quilomètric inicio-fiProvíncia
N-340678,6 – 698,5Múrcia-Alacant
N-330624,2 – 643Osca
N-260193, 9 – 204,4Lleida
N-240185,8 – 204,7Osca
N-50144,4 – 54,6Àvila
N-634364,1 – 374,9Astúries
CA-340 – 0,4Cadis
N-332135,9 -152,4Alacant
N-330480,5 – 492Saragossa
N-340296,3 – 312,9Màlaga

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions