Ja sigui cada 10 anys, cada 15, o a les vuit hores del seu ús, com succeeix amb els frens ABS, pràcticament tots els elements del vehicle que estan al nostre abast requereixen una revisió periòdica i un seguiment del seu desgast. Moltes d’aquestes revisions són gratuïtes, com la cura dels eixugaparabrises o el bon estat de l’extintor, encara que unes altres, com els controls d’estabilitat, poden costar al voltant de 50 euros.
Revisió anual
Entre els elements que requereixen una vigilància especial pel conductor del vehicle destaquen els eixugaparabrises. Molts experts asseguren que en llocs on neu o plogui molt aquesta revisió s’ha de realitzar als sis mesos. No és necessari acudir a un taller per al seu examen, n’hi ha prou amb tenir en compte l’estat de les escombretes i observar si netegen de manera uniforme.
Un altre dels ‘convidats’ que mai ha de faltar en el cotxe és la farmaciola de primers auxilis. És bastant habitual que es porti amb medicines i antisèptics ja caducats, de manera que quan es necessitin no es podran usar. Com en el cas anterior, convé que cada cert temps es comprovi que l’alcohol no està caducat, així com l’aigua oxigenada i que les tiretes s’han reposat, sobretot si se sol viatjar amb nens. Altres elements imprescindibles que no han de faltar en la farmaciola del cotxe són: pinces, tisores de punta arrodonida, cotó, esparadrap, termòmetre, toallitas antisèptiques, iode o mercurocromo i analgésicos.
La caixa d’eines , a diferència dels anteriors elements esmentats, no caduca, però és habitual que amb el pas dels anys es vegi desproveïda d’alguna que una altra clau, martell, cargols… Per això convé revisar una vegada cada vegada tres mesos que la llanterna funciona, que hi ha unes piles de recanvi, que les tisores no s’han oxidat i tallen, i que el joc de tornavisos també es troba en bon estat, com els guants i la cinta aïllant.
L’extintor de mà, col·locat habitualment en el maleter del cotxe, sol ser un altre dels objectes que passen a formar part del mobiliari del vehicle any rere any sense que ningú adverteixi la seva presència. No obstant això, convé que cada any es llegeixi el manòmetre de pressió que acompanya a l’extintor; si està molt baix significa que la bombona no té pressió i que cal canviar-la per una altra. Normalment caduca als quatre o cinc anys. Aquestes revisions són gratuïtes, ja que les pot fer el propi conductor.
Cada dos anys
Els experts asseguren que el cinturó de seguretat ha de revisar-se cada dia i substituir-se als dos anys. Encara que pugui semblar que els cinturons no tenen cap rasguño ni desgast, a partir dels dos anys comencen a perdre propietats, i els ancoratges poden cedir-se després d’alguns frenazos.
Com succeeix amb els cinturons de seguretat, els pneumàtics precisen d’una cura diària, encara que sigui una vegada a l’any quan se’ls practiqui un examen més profund i cada tres anys quan es canviïn per altres nous (inclosa la roda de recanvi). És en aquest moment quan els ‘testimonis’ de desgast situats en el fons del pneumàtic indiquen que el dibuix de la roda ha arribat a la seva profunditat mínima legal, la qual cosa significa que la seguretat del conductor perilla. En aquestes condicions si el conductor no canvia els pneumàtics, estarà cometent una infracció del Codi de Circulació. Quan se sobrepassa aquest límit, el pneumàtic perd eficàcia, per la qual cosa les distàncies necessàries per frenar seran majors, incrementant-se així el risc de sofrir un aquaplanning.
Finalment, convé advertir que el climatizador d’un automòbil no caduca mai, però els fabricants recomanen que cada dos anys es revisi perquè el gas de l’aire condicionat pot peder propietats. Sempre que es comprovi que el sistema no refredi o calent com correspon cal portar el cotxe al taller.En tots aquests casos les revisions també poden ser gratuïtes perquè estan a l’abast del propi conductor.
Cada cinc anys
La diversitat de dispositius ‘avisadores’, que en els últims anys venen col·locant-se més prop del conductor, han de revisar-se cada cinc anys, encara que això no vol dir que caduquin en aquest període:
- El sensor d’ocupació, que indica si hi ha alguna persona asseguda en algun dels seients amb coixí de seguretat, per així activar-ho o no, comença a fallar als cinc anys i va unit a l’avisador de cinturó. És molt important que es revisi periòdicament perquè en un accident, si està caducat, no s’activaran els coixí de seguretat. Precisament, el coixí de seguretat també es caduca cada cinc anys, encara que l’única forma de saber-ho és a través del ‘testimoni del coixí de seguretat’, que s’encendrà quan ja no funcioni.
- Els pretensores, que tiben de gom a gom els cinturons de seguretat, també cal revisar-los cada quatre o cinc anys, encara que no és necessari esperar tant. Si en algun moment es dubta de la seva eficàcia n’hi ha prou amb tirar fort del cinturó a veure si es bloqueja.
- El sistema que controla la pressió dels pneumàtics mitjançant un testimoni lluminós -l’indicador de pressió- també requereix d’una revisió cada cinc anys, encara que fins als 10 no sol caducar.
Una vegada que s’activen els frens ABS, normalment per evitar un possible obstacle, només funcionaran en òptimes condicions durant vuit hores més. Normalment el testimoni de l’ABS avisarà. El mateix succeeix amb el control d’estabilitat, l’objecte de la qual és augmentar el control sobre la trajectòria del vehicle en situacions difícils. Quan es realitza un gir a velocitat alta, aquest sistema redueix la velocitat a través del frenat d’una de les rodes davanteres o posteriors per corregir els desplaçaments transversals i aconseguir estabilitzar el vehicle. Així el que s’aconsegueix és mantenir l’automòbil dins de la trajectòria marcada pel volant. Aquest dispositiu permet estabilitzar el vehicle amb gran rapidesa i evitar els lliscaments, no obstant això, la fiabilitat d’aquest i qualsevol altre sistema només es podrà mantenir sempre que es condueixi amb precaució i a una velocitat adequada. A les vuit hores de la seva utilització caducarà i si no se substitueix per un altre serà molt difícil controlar el cotxe si derrapa.
