Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Seguretat activa i passiva d’un vehicle

Ajuda a reduir el risc d'accident i minimitzar les conseqüències d'un sinistre
Per EROSKI Consumer 28 de març de 2006

Les carreteres espanyoles van registrar l’any passat un descens del 5,3% en el nombre d’accidents mortals. Segons dades de la Direcció General de Trànsit, enfront dels 3.036 sinistres d’aquestes característiques ocorreguts en 2004, les estadístiques van recollir un total de 2.875 en 2005. Per a continuar aquesta tendència i davant l’elevat nombre d’accidents que encara es produeixen, els fabricants de vehicles aposten pels dispositius de seguretat activa i passiva, que permeten disminuir el risc d’accident i minimitzar les seves conseqüències en els ocupants. Frens ABS, coixí de seguretat o sistemes de control d’estabilitat són alguns dels elements que juguen un paper fonamental davant una col·lisió, per la qual cosa els conductors exigeixen que tots els vehicles portin de sèrie aquest tipus de dispositius i reclamen que les mesures de seguretat no siguin considerades un bé de luxe que encareixi l’automòbil, sinó una necessitat per a salvar vides.

Seguretat activa

Els vehicles tendeixen a ser cada vegada més ràpids, però també més segurs. L’objectiu és reduir el nombre d’accidents en la carretera gràcies a un equipament específic que confereix estabilitat als turismes i disminueix el risc de col·lisió. És el que es coneix com a Seguretat Activa, un terme que engloba els dispositius sobre els quals el conductor pot actuar directament:

  • Sistema de frenat: deté el vehicle i evita el bloqueig de les rodes (ABS).
  • Sistema de suspensió: garanteix l’estabilitat durant la conducció.
  • Sistema d’adreça: fa girar les rodes d’acord amb el gir del volant.
  • Sistema de climatització: proporciona la temperatura adequada durant la marxa.
  • Pneumàtics: el seu dibuix és garantia d’agarri, fins i tot en situacions climatològiques adverses.
  • Sistema d’il·luminació: permet al conductor veure i ser vist.
  • Motor i caixa del canvi: fan possible adaptar la velocitat a les circumstàncies de la carretera.
  • Sistema de control d’estabilitat: evita la bolcada del vehicle gràcies al denominat sistema ESP.

Seguretat activa

La seguretat activa està pensada per a garantir el bon funcionament d’un vehicle en moviment i respondre a les ordres del conductor. Precisament, la perícia al volant d’aquest i la precaució són les claus per a evitar un sinistre, sempre que l’automòbil respongui com li demana l’usuari. Segons un informe del Real Automòbil Club de Catalunya (RACC), molts accidents dels quals es registren en les carreteres europees són ocasionats per la deficient seguretat activa dels vehicles. “Així, per exemple, resulta perillós quan un vehicle, a causa d’una maniobra brusca per a esquivar un obstacle, patina i no pot ser controlat pel conductor”, adverteix l’estudi.

Per segon any consecutiu, en 2005 va disminuir el número de morts en accidents de carretera. Dels 4.029 registrats en 2003 (3.443 sinistres), es va passar a 3.511 en 2004 (3.036 sinistres) i 3.329 en 2005 (2.875 sinistres). No obstant això, d’acord amb les dades elaborades per la Direcció General de Trànsit, l’accident més freqüent va ser, com en anys anteriors, la sortida de via del vehicle (39%), mentre que les causes van ser, per aquest ordre, la distracció, la velocitat i les maniobres antirreglamentarias. Totes aquestes dades revelen que el conductor és encara el principal responsable dels sinistres i posen de manifest la necessària intervenció en matèria de seguretat activa per a dotar a l’usuari dels mecanismes suficients que l’ajudin a reduir el risc de col·lisió.

Elements de seguretat passiva

L’Institut Universitari de Recerca de l’Automòbil (INSIA) defineix la Seguretat Passiva com aquella “encaminada a minimitzar les conseqüències sobre el passatger en cas que es produeixi un accident”. En aquest sentit, assegura que constitueix un camp de recerca molt ampli i recorda com “sistemes que avui dia es troben en molts dels vehicles que es venen, han portat una gran quantitat d’anys d’estudi i desenvolupament per part dels laboratoris i fabricants abans de la seva comercialització a gran escala”. En aquest grup es troben molts dels dispositius d’obligat ús en l’actualitat, però la implantació de la qual en els vehicles ha estat progressiva i, en alguns casos, lenta:

  • Cinturó de seguretat: imprescindible en cas d’impacte, evita que els ocupants surtin acomiadats fora del vehicle.
  • Coixí de seguretat: bossa d’aire que s’infla en mil·lèsimes de segon i disminueix el contacte dels ocupants del vehicle amb els elements de l’interior.
  • Reposacaps: frena el moviment del coll en cas d’accident i evita lesions cervicals. Ha d’estar col·locat a un màxim de quatre centímetres del cap.
  • Interiors ergonòmics: aconsegueixen que el conductor circuli d’una manera més còmoda i estigui més atent al que ocorre en la carretera.

Per a Luis Martínez, director de la Unitat de Biomecànica de l’INSIA, tots aquests elements són fonamentals en un vehicle, encara que reconeix que en la seguretat passiva “hi ha dos aspectes encara més importants, que són l’estructura o carrosseria i els sistemes de deformació programada”. Tots dos afecten la protecció dels ocupants i, segons explica, “solen oferir bons resultats perquè els fabricants desenvolupen sistemes més segurs que el mínim exigible per a ser homologats”. A més, recalca la importància de sotmetre els vehicles a assajos per a comprovar com es comporta la carrosseria enfront de diferents tipus d’impacte frontal, lateral, posterior o bolcada i revela que els resultats d’aquestes proves són fonamentals “perquè en elles es trenquen els cotxes tractant de reproduir els accidents que es produeixen en les carreteres i es comprova el nivell de protecció que ofereixen tant als ocupants com als vianants”.

Exigències als fabricants

En 1995, els assajos realitzats amb vehicles es van generalitzar i va sorgir el Programa Europeu d’Avaluació de Vehicles Nous, EuroNCAP, un sistema basat en diverses proves de xoc, els resultats del qual han ajudat a millorar de manera considerable la seguretat dels ocupants, dels vianants i dels sistemes de retenció per als nens. Mitjançant un sistema homologat d’estrelles, l’usuari pot fer-se una idea de la seguretat que ofereix un automòbil: si s’atorga una estrella a un vehicle, la seguretat serà baixa, mentre que si se li atorguen cinc, significarà que aquest cotxe ofereix la màxima protecció. “D’aquesta forma -afirmen des del RACC-, els fabricants han augmentat els seus esforços a equipar als seus models cada vegada amb més i millors sistemes, la qual cosa sens dubte beneficia en la reducció dels accidents i la seva gravetat”.

Gràcies a aquestes proves, alguns dispositius abans considerats un bé de luxe, com el coixí de seguretat, s’han convertit en un equipament de sèrie per a la millora de la seguretat, per la qual cosa moltes veus reclamen que altres dispositius, com l’ESP (control d’estabilitat), estiguin també inclosos de sèrie en tots els vehicles, més encara quan, recalca Antonio Javier Lucas, “s’ha demostrat que eviten accidents i morts”. En concret, segons dades de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC), dels cotxes que es comercialitzen al país, només un 48,7% tenen de sèrie sistema ESP, enfront del sistema antibloqueig de frenada ABS, amb el qual ja compten el 100% dels automòbils:

SistemesAny 1995Any 2005
ABS 48,4% 100,0%
Coixí de seguretat conductor 53,6% 100,0%
Coixí de seguretat passatger 21,8% 96,0%
Coixí de seguretat lateral 77,0%
Control electrònic d’estabilitat 48,7%

La principal reclamació als fabricants de cotxes és, per tant, que incloguin de sèrie tots aquests elements de seguretat,

La principal reclamació als fabricants de cotxes és que incloguin de sèrie tots aquests elements de seguretat

,ja que en els casos en els quals això no és així la instal·lació dels sistemes suposa un sobrecost que l’usuari no sempre està disposat a afrontar degut, explica Antonio Javier Lucas, al fet que l’IVA d’aquests sistemes és el d’un producte de luxe. “Quan parlem de sistemes de seguretat que funcionen, hauria de plantejar-se una reducció de l’IVA, perquè aquests sistemes estan demostrant que salven vides i s’haurien de posar en tots els cotxes de sèrie. De fet, des de la Comissió Europea, es pretén potenciar aquests equipaments i que els cotxes surtin ja al mercat amb aquests sistemes”, agrega.

A més, els conductors defensen la necessitat que els venedors dels concessionaris informin els compradors sobre els sistemes de seguretat que inclou un vehicle, ja que els usuaris coneixen els sistemes de seguretat en un 17% dels casos pel que els compten els venedors i en un 38% pel que llegeixen en les revistes, explica Lucas. D’altra banda, insisteix en la importància d’instruir al conductor en el maneig correcte dels sistemes de seguretat. “Els costos, la informació i la formació són els tres pilars bàsics. Si la seguretat no es treballa de manera conjunta, no s’aconsegueix res”, adverteix.