Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Seguretat en els túnels

La situació general d'aquestes infraestructures és acceptable, encara que les més antigues manquen dels requisits mínims exigits per la Comissió Europea
Per miren 14 de maig de 2007
Img carretera
Imagen: Hey Paul

Les conclusions de l’informe Europeu d’Avaluació de Túnels “EuroTAP 2007” llancen resultats positius respecte als túnels espanyols. En total, l’últim estudi sobre la seguretat en aquestes infraestructures, impulsat per la Unió Europea, avalua la situació de 51 túnels. Set d’ells són espanyols i, d’aquests, tan sols un suspèn. No obstant això, aquesta situació recorda que, mentre els nous passos subterranis compten amb els requisits mínims de seguretat exigits per la Comissió Europea, els més antics encara esperen el seu torn per a ser equipats amb les mesures necessàries.

Són segurs els nostres túnels?

L’últim estudi EuroTAP (European Tunnel Assesment Programme), posat en marxa l’any 2007 per a analitzar la situació dels túnels, ha donat l’aprovat a les infraestructures espanyoles. Realitzat en col·laboració amb la Unió Europea i diverses associacions d’automobilistes, en aquesta edició s’han estudiat un total de 51 túnels de 13 països europeus i diversos passos fronterers. D’ells, a Espanya s’han testat set túnels: dos amb qualificació satisfactòria o molt satisfactòria, quatre acceptables i un molt insatisfactori. Per al coordinador de Seguretat Viària del Real Automòbil Club d’Espanya (RACE), Antonio Lucas García, els resultats que s’han obtingut en els últims anys són “espectaculars”. “Fins i tot -continua-, l’any passat vam tenir el millor túnel d’Europa, el de la M-12”.

L’avanç en el camp de les tecnologies ha permès que els túnels de recent construcció comptin amb mesures de seguretat cada vegada més efectives, “encara que encara queden coses pendents”, matisa la Directora tècnica de l’Associació Espanyola de la Carretera (AEC), Elena de la Penya. Implantar aquestes mesures en els nous túnels és una operació cara, però el cost és menor que l’adaptació de les velles infraestructures, una assignatura encara pendent. “En túnels antics, però amb trànsits elevats -prossegueix De la Penya-, s’estan adoptant nous sistemes de seguretat, com ocorre en el túnel de Guadarrama, però hi ha altres moltíssims túnels, que no tenen trànsit molt dens, en els quals no s’està invertint tant”.

“Els túnels de recent construcció compten amb mesures de seguretat cada vegada més efectives, però encara queda molt per fer”

Per aquesta raó, EuroTAP s’ha convertit en una mesura efectiva per a aconseguir infraestructures més segures, davant els exigents criteris de seguretat que requereixen els experts que realitzen l’anàlisi. Des del Real Automòbil Club de Catalunya (RACC), consideren que els exemples més clars són els túnels de Viella (Lleida), La Rovira (Barcelona), Sant Joan (Alacant) i Lorca (Múrcia). Tots ells van obtenir una valoració negativa en anteriors edicions d’EuroTAP, “la qual cosa va servir perquè les administracions responsables impulsessin un programa de millores que s’ha traduït, o el farà en breu, en una millora notable de la seguretat de la infraestructura”, assenyalen. D’altra banda, EuroTAP també ajuda als usuaris i usuàries a saber quin ha de ser el seu comportament a l’interior d’un túnel, ja que dóna recomanacions de seguretat i fixa unes pautes d’actuació en cas d’accident o avaria.

Requisits mínims de seguretat

La Comissió Europea va publicar en 2004 una directiva d’obligat compliment (2004/54/CE) sobre requisits mínims de seguretat per a túnels de la xarxa transeuropea de carreteres. La transposició d’aquesta directiva, que afecta túnels amb una longitud superior a 500 metres, es va fer efectiva a Espanya dos anys després, mitjançant el Reial decret 635/2006 de 26 de maig. Dels 400 túnels que hi ha en la xarxa estatal, un total de 111 estan afectats per aquesta directiva i han d’adequar-se en els pròxims anys a les normes de seguretat establertes. “Els terminis d’actuació són d’un màxim de tres anys per a les infraestructures més noves, cinc per als túnels d’entre tres i deu anys d’antiguitat i deu anys per a les infraestructures més antigues”, expliquen des del RACC.

La citada directiva estableix com a requisits mínims de seguretat la instal·lació d’emissores d’emergència, senyals, apartaderos, sortides d’emergència i retransmissió per ràdio, quan resulti necessari. A més, si es preveu que en 15 anys el volum de trànsit superarà els 10.000 vehicles per dia i carril, és necessari que el túnel tingui dos tubs de trànsit unidireccionals quan s’excedeixi aquesta xifra i, en el cas que puguin circular vehicles amb mercaderies perilloses, ha d’haver-hi embornals de ranures o altres dispositius que permetin el drenatge de líquids tòxics i inflamables. “Un comboi de mercaderies perilloses pot circular perfectament per qualsevol túnel de la xarxa de carreteres sense notificar a l’operador que passarà per aquesta via. Excepte en els túnels urbans, a Espanya no existeix un control del pas de les mercaderies perilloses”, censura Antonia Lucas García. Altres mesures exigeixen un nivell suficient de resistència al foc, il·luminació que asseguri una visibilitat adequada de dia i de nit, sistemes de ventilació, estacions d’emergència amb telèfons i extintors, proveïment d’aigua, centre de control i sistemes de vigilància.

A Espanya no hi ha un control del pas de les mercaderies perilloses, ecepto en els túnels urbans

Elena de la Penya reconeix que en l’actualitat es viu una certa “psicosi dels túnels”, a causa dels accidents ocorreguts en alguns, com el de Mont Blanc (França), on en 1999 van morir 39 persones a causa d’un incendi. Assegura que es té la sensació que els túnels són més perillosos que les carreteres obertes, però revela que, “si es miren les xifres, ocorren molts menys accidents en els túnels que en carreteres obertes, només que les conseqüències dins del túnel poden ser més greus”. De fet, els túnels urbans obliguen a circular a una velocitat menor i redueixen la possibilitat que es produeixi un accident, mentre que els de carretera, més llargs, estan obligats a passar una inspecció periòdica i comptar amb un responsable de seguretat. Aquesta figura garanteix en tot moment una atenció prioritària al compliment dels requisits mínims establerts en la normativa, defensen des del Ministeri de Foment.

“Les conseqüències de sofrir un accident en un túnel poden ser molt més greus”

“Ha d’haver-hi un responsable que, en tot moment, avaluï els sistemes de seguretat i prengui les decisions en cas d’emergència”, subratlla Antonio Lucas García, que indica com, a més, “en tots els túnels de nivell sol haver-hi una sala de crisi”. En aquest lloc, el responsable de seguretat és la persona encarregada de prendre les decisions, juntament amb membres de Protecció civil o Policia. Una altra de les seves funcions és la de formar als qui controlen els monitors de seguretat perquè sàpiguen actuar en cas d’emergència. “El temps en un túnel és fonamental”, afegeix Lucas García.

Com actuar a l’interior d’un túnel

Segons una enquesta realitzada per la Fundació RACC, el 69% dels conductors i conductores creu que és molt més perillós circular per un túnel que en la resta de vies. Per això, el RACC ha editat un tríptic amb consells de circulació a l’interior d’un túnel i els comportaments de seguretat “més adequats” en aquestes infraestructures. “No tots els conductors tenen clar com actuar en cas d’accident, no estan prou informats. Molts ni tan sols saben que hi ha galeries d’evacuació o que és millor sortir a peu que amb el cotxe”, indica Elena de la Penya. Ara es construeixen túnels més llargs, no obstant això, a pesar que la longitud influeix en la seguretat – no és el mateix que un accident ocorri prop d’una sortida que en el centre d’un túnel- si se sap com actuar a cada moment, el nivell de risc és menor.

En un túnel és obligatori respectar la velocitat màxima i mantenir una distància de seguretat suficient amb el vehicle més pròxim

Una de les normes bàsiques de conducció en els túnels és respectar la velocitat màxima, així com mantenir una distància de seguretat suficient amb el vehicle davanter. Tampoc és recomanable efectuar un canvi de sentit, conduir marxa enrere o intentar apagar un incendi que es troba en fase avançada. Respecte a les mesures que s’han de seguir abans d’entrar en el túnel, és important sintonitzar una emissora de ràdio que emeti parts de trànsit, encendre la llum d’encreuament, no conduir amb ulleres de sol i parar esment als semàfors i altres senyals de trànsit. Ja a l’interior, convé recordar on es troben les sortides i els telèfons d’emergència, no sobrepassar la línia central d’un túnel amb doble sentit de circulació i detenir-se només en cas d’emergència. En aquest sentit, quan es produeix una avaria cal encendre les llums d’emergència, immobilitzar el vehicle en un apartadero, en el voral o, almenys, el més a prop possible de la vora dreta de la calçada, posar-se l’armilla reflectora, utilitzar el telèfon d’emergència en lloc del mòbil per a donar part de l’avaria i esperar a l’interior del cotxe l’arribada del servei d’auxili.

En cas d’embús, és recomanable encendre les llums d’emergència, mantenir una distància de seguretat mínima de cinc metres respecte al vehicle que va davant, parar el motor si la marxa és massa lenta i romandre en el vehicle. Finalment, una altra circumstància que es pot donar en un túnel és l’incendi del vehicle propi o aliè. La manera d’actuar en cada cas, segons el RACC, varia:

Incendi en el vehicle propi

  • Encendre les llums d’emergència.
  • Treure el vehicle del túnel, sempre que sigui possible, o aparcar-lo en un lloc segur (via d’estacionament o bord dret de la calçada).
  • Parar el motor amb la clau de contacte posada.
  • Informar de l’ocorregut a través del telèfon d’emergència.
  • Intentar apagar l’incendi si es troba en la fase inicial i accedir a una sortida d’emergència si les flames estan en fase avançada.
  • Ajudar a les persones ferides.

Incendi en un vehicle aliè. A més seguir les recomanacions anteriors cal tenir en compte unes altres:

  • Mantenir una distància de seguretat suficient respecte al vehicle en flames.
  • No efectuar un canvi de sentit ni conduir marxa enrere.