Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Motor > Educació i seguretat vial

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Senyalització correcta d’un accident

Protegir, avisar i socórrer. Aquestes són les tres premisses bàsiques a seguir en un accident de trànsit

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 21deAbrilde2007

Img cocheacciImagen: Tracey R.

“Els usuaris de les vies que es vegin implicats en un accident de trànsit, ho presenciïn o tinguin coneixement d’ell, estaran obligats a auxiliar o sol·licitar auxili per atendre a les víctimes, si les hi hagués, prestar la seva col·laboració per evitar majors perills o danys, restablir, en la mesura del possible, la seguretat de la circulació i esclarir els fets”. Així ho recull l’article 51 de la Llei sobre Tràfic , Circulació de Vehicles i Seguretat Vial, que estableix l’obligació de tots els conductors de detenir-se i ajudar davant un accident. El seu incompliment, especialment si hi ha danys personals, es considera un delicte.

No obstant això, cal evitar l’extrem contrari, la prestació d’una ajuda precipitada i cega, que podria agreujar els danys del propi accident. Les premisses per a una adequada atenció en un accident es resumeixen en els termes “protegir, avisar i socórrer”. A aquest efecte la DGT ha desenvolupat la pàgina web “i-nterate” (http://www.dgt.es/enterate/home.htm) en la qual ofereix consells sobre Seguretat Vial. Respecte a la senyalització i atenció d’un accident.

Aquesta són les normes més importants que tots els conductors han de seguir rigorosament:

Protegir

  • Situar el nostre vehicle en un lloc segur i amb les llums d’emergència.
  • Col·locar a 50 metres en tots dos sentits els triangles reflectors.
  • Desconnectar el contacte dels vehicles accidentats.
  • Immobilitzar i assegurar el vehicle sinistrat.
  • Comprovar possibles vessis de gasolina o oli, senyalitzant la seva existència.

    Avisar

    • Sol·licitar ajuda al 112, Guàrdia Civil, Creu Vermella o al centre mèdic més proper.
    • S’ha de facilitar el número de telèfon des del qual es diu, lloc exacte de l’accident, nombre i estat dels ferit, tipus d’accident i riscos circulatoris a la zona.

    Socórrer

    • No moure als accidentats.
    • En cas de persones atrapades accedir a ells i tranquil·litzar-les.
    • Informar als equips assistencials de les labors realitzades.
    • No mobilitzar ni traslladar als afectats sense ordre de l’Autoritat.

    L’armilla reflectora

    Si un accident ens obliga a sortir del vehicle per socórrer a una altra persona, no cal oblidar col·locar-se l’armilla reflectora, no només per la seva obligatorietat, sinó per la major visibilitat que ens procura davant els conductors que circulen per la via. El seu ús va entrar en vigor al juliol de 2004 amb la previsió de les autoritats de Tràfic d’evitar cent morts anuals per atropellaments. Segons un informe de l’associació Automobilistes Europeus Associats, la mesura no ha contribuït a reduir la sinistralitat en l’asfalt: només ha servit per evitar una mort.

    En les vies on és obligatori, travessies i carreteres, el nombre de vianants morts en horari nocturn en 2005 respecte a 2004 va augmentar de 219 a 248. En vies il·luminades també es va registrar un increment: de 89 en 2004 a 106 en 2005. Les estadístiques de la DGT revelen que en 2004 van resultar atropellats 56 conductors mentre baixaven, pujaven o reparaven el seu cotxe, dels quals 11 van morir. En 2005 la xifra va ascendir a 60 atropellats amb el resultat de 10 morts.

    Aquestes situacions eren, precisament, les que es tractava d’evitar amb l’obligatorietat de l’armilla, per la qual cosa els Automobilistes Europeus en Acció (AEA) parlen del “fracàs d’una norma que va suposar un esforç econòmic de 400 milions d’euros que podrien haver-se dedicat a la millora de les carreteres, mesura que hagués estat més efectiva que obliga a incorporar l’armilla”. L’associació d’automobilistes afirma que s’hauria d’haver insistit en el perillós que resulta baixar d’un cotxe en una calçada i en la recomanació de treure el cotxe de la via quan ocorre una avaria.

    Accidents amb xapa

    Quan es produeix un accident lleu la prioritat és retirar al més aviat possible els vehicles de la via per garantir la seguretat i fluïdesa del tràfic. Això és especialment important en autovies, autopistes i vies interurbanes, on se circula a gran velocitat. El problema és que en retirar els vehicles, i en cas que no hi hagi acord entre les parts, els agents de circulació no poden comprovar la posició d’aquests cotxes al moment de l’accident.

    Julio Pérez, agent de l’empresa Segurs Bilbao afirma que amb aquest tipus d’accidents no sol haver-hi molts problemes. El més habitual en aquest tipus de vies és el d’abast, per la qual cosa la responsabilitat és del cotxe que circulava darrere sense respectar la distància de seguretat.

    Més problemàtic és l’abast per canvi de carril, on pugues haver-hi discrepàncies quant a la responsabilitat. Per aquesta raó és molt important apuntar la matrícula d’algun vehicle que hagi estat testimoni o demanar el telèfon d’algun vianant que hagi vist l’incident. Pérez explica que amb testimonis es pot anar, si no hi ha altre remei, a la via judicial. Si no hi ha testimonis, ens trobem en un cas de ?la teva paraula contra la meva? que haurà de resoldre’s per proves pericials.

    Després de retirar els vehicles al voral, els conductors implicats han de posar-se l’armilla i realitzar el part amistós. Des del moment en què tots dos ho lliuren a les seves companyies, l’altra part té un termini de 15 dies per contestar si ho accepta o no. Actualment, afirma l’expert, la informatització permet resoldre aquesta qüestió en una setmana o deu dies, habitualment.

    La presència cada vegada major de càmeres de vigilància de tràfic pot convertir-se en un aliat del conductor. Les autoritats graven i conserven les imatges durant uns dies. En cas d’accident, es pot comprovar la presència de càmeres i acudir a l’entitat que correspongui (Ajuntament, concessionària de l’autopista, Diputació o DGT) per sol·licitar una còpia del moment de l’accident.

    Accidents amb víctimes

    La majoria dels conductors no disposa de coneixements mèdics per socórrer en un accident. En aquest cas, la labor es redueix a senyalitzar l’accident i comunicar als serveis d’emergència, amb la major exactitud possible, el nombre de ferits, edat, situació i les característiques de les seves lesions. Una altra funció molt important és la d’acompanyar i tranquil·litzar a les víctimes.

    La primera norma és no moure’ls, ja que es poden agreujar lesions internes. Als motoristes, en cap cas cal retirar-los el casc, per la mateixa raó. L’única situació en la qual es pot moure a un ferit és si es produeix un incendi en el cotxe que no es pot sufocar i que amenaci amb cremar o intoxicar al ferit.

    Un curset de primers auxilis pot resultar summament útil i fins i tot salvar vides. En aquest sentit, s’està produint un debat en el sector educatiu sobre la conveniència d’incloure’ls a les programacions escolars. No obstant això, associacions com la Creu Vermella i la DYA ofereixen cursets gratuïts per aprendre a reaccionar adequadament en cas de trobar-nos davant un accident amb ferits.

  • Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions