Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Motor > Comprar i lloguer

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sidecar: el plaure de viatjar amb moto

El sidecar a Espanya explica en aquests moments amb un mercat testimonial, però creixent, de nostàlgics i amants de la moto

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 21 de Febrer de 2007
img_ural modelos retrod listado

Sidecar és una paraula anglesa composta de ‘side’ (costat) i ‘car’ (cotxe). Es tracta d’un invent gairebé tan antic com la pròpia moto i francesos i anglesos es disputen la seva paternitat. La veritat és que es va popularitzar després de la I Guerra Mundial, quan els exèrcits alemany, francès i britànic van adoptar massivament el sidecar al que acoblaven una metralladora amb l’objecte d’acompanyar als soldats d’infanteria.

Entre 1950 i 1980 el preu dels automòbils era prohibitiu per a una gran part dels europeus, així que molts van optar per la moto amb sidecar, un mitjà més econòmic i molt versàtil, en poder transportar a tres persones o traslladar petits embalums. Després de la crisi dels 70, amb la millora de l’economia i l’abaratiment dels automòbils, el sidecar va quedar relegat a les capes de menor poder adquisitiu de la població o als nostàlgics i col·leccionistes. Socialment conduir un sidecar era una marca de desprestigio.

En l’actualitat el sidecar a Espanya compta amb un mercat testimonial, però creixent, de nostàlgics i amants de la moto.

Reunits en clubs i comunicats a través de fòrums en Internet, acudeixen a les diferents concentracions motoristes que se celebren a Espanya i Europa, com la Pingüins a Valladolid (al gener), Alhama de Murcia (al maig) o les concentracions de Boxer de l’Est (a l’octubre)

Tampoc falten a una altra cita anual: la del saló del vehicle clàssic Retromóvil que se celebra a Madrid a la fi de febrer.

Entre les marques més conegudes destaquen la russa Ural, l’alemanya Dneper, la britànica Royal Enfield o la xinesa Chang Jiang. La majoria es limita a fabricar rèpliques de motos històriques. A Espanya hi ha quatre distribuïdores d’Ural que venen, restauren, reparen i instal·len sidecars a motos de totes aquestes marques, a més de Vespa, BMW o MZ, entre unes altres. Concretament, la mítica Harley Davidson fabrica sidecars per a dos dels seus models més grans, els Touring, encara que es poden adquirir solament al catàleg d’Estats Units.

Els preus d’aquestes joies, fabricades de forma artesanal per encàrrec, oscil·len entre 6.000 i 11.000 euros. Els sidecars, entre 600 i 2.000 euros aproximadament.

Mecànica i legislació

El sidecar s’uneix a la part inferior del xassís de la moto mitjançant una barra metàl·lica rígida i una altra barra telescòpica, de vegades dotada d’un amortidor, que li permet bascular independentment de la moto. També hi ha alguns models de sidecars flexibles, que s’inclinen en el mateix angle que la moto facilitant molt la seva conducció.

El pes oscil·la entre els 35 i els 60 quilograms, segons models, i disposen d’un petit maleter d’uns 50 litres després del respatller del seient. És habitual que disposin de parabrisa i d’un tendal o capota per protegir al passatger en cas de pluja. La grandària i pes del sidecar ha de ser sempre proporcional al de la moto, ja que resulta molt complicat i perillós conduir una moto petita i d’escassa potència amb un sidecar gran i sobrecarregat.

Respecte a la seguretat, el sidecar ha de portar obligatòriament un pilot posterior vermell en l’extrem dret que faci visible a la resta de conductors l’amplària del conjunt

En la part davantera ha de portar un intermitent groc. Per tant, és necessari realitzar les connexions elèctriques als comandaments del manillar i a la bateria de la moto.

Opcionalment, pot portar llums antiniebla davantera i posterior, catadióptricos laterals no triangulars i llums indicadores d’adreça amb senyal d’emergència. No és obligatori que la roda del sidecar porti fre, encara que és habitual incorporar-ho per seguretat. Sí és obligatòria la placa posterior de matrícula.

Per circular amb ell és necessari el permís A, que autoritza a conduir motocicletes amb o sense sidecar, tricicles i cruadriciclos de motor. Es tracta d’un permís específic per a aquest tipus de vehicles, per la qual cosa la possessió de carnet tipus B, C, D o I no permet portar motos amb sidecar. L’edat mínima per obtenir-ho són 18 anys.

Si la motocicleta pot desenvolupar més de 25 quilowatts o la seva relació peso potència és superior a 0,16 kilowatios quilograms, serà necessari comptar amb dos anys d’experiència en la conducció de motocicletes. No explica l’experiència amb ciclomotors o motocicletes de fins a 125 cc autoritzades pel permís A1.

La Llei de Tràfic prohibeix circular amb menors de 12 anys tant en la motocicleta com en el sidecar per qualsevol classe de via. Excepcionalment, es permet aquesta circulació a partir dels set anys sempre que els conductors siguin els pares, mares, tutors o persones majors d’edat autoritzats per ells, s’utilitzin cascos homologats i es compleixin les condicions de seguretat establertes reglamentàriament.

Homologació del sidecar

Rui Viana, de motos Engomar, a Sevilla, és un dels quatre distribuïdors a Espanya d’Ural, l’única marca a tot el món dedicada exclusivament a la fabricació de motos amb sidecar.

Aquestes motocicletes inclouen l’homologació UE de fàbrica, per la qual cosa la seva targeta tècnica i el seu permís són idèntics als de qualsevol altre vehicle

No existeixen xifres oficials, però Viana estima que es venen unes 40 motos amb sidecar cada any a Espanya, això sense explicar els particulars que acudeixen a un taller a posar un sidecar a la seva moto particular. El mercat és petit, però creixent, segons la seva percepció. De fet, a Estats Units les vendes augmenten entre un 20 i un 30% anualment. Al nostre país es venen a afeccionats que gaudeixen del viatge amb moto. De fet, el segur sol ser més barat, ja que les motos amb sidecar no s’utilitzen per córrer, sinó per viatjar.

Els tràmits de la seva homologació es compliquen si s’opta per adquirir les motos sidecar a l’estranger, sense mediació d’importadors o distribuïdors. Si l’adquisició es realitza fora de la Unió Europea, és necessària una homologació específica per a Espanya. En aquest cas, segons el concessionari madrileny Harley Davidson Capital Motorcycles, seria necessari homologar-la en el Regne Unit o Alemanya i circular amb l’homologació de la Unió Europea. En aquests països hi ha una gran cultura entorn del motor i, de fet, són milers els motoristes que compren models de moto amb sidecar o ho instal·len en la seva moto després de la compra. També es pot intentar la seva matriculació com a vehicle clàssic o històric, especialment si es tracta de rèpliques de motos antigues.

Una conducció diferent: consells

La conducció d’una motocicleta amb sidecar és completament diferent a la d’una moto convencional. Per això resulta aconsellable practicar durant unes hores en algun circuit tancat al tràfic o carreteres veïnals amb molt poca circulació.

En prendre una corba sobre dues rodes el vehicle s’inclina per contrarestar la força centrífuga; en comptar amb una tercera roda, això no és possible, per la qual cosa caldrà tenir en compte que el centre de gravetat es desplaça cap al costat on es troba el sidecar i de forma més accentuada com més gran és el pes de la persona o equipatge que viatja en el seu interior.

Abans d’entrar en la corba cal frenar per prendre-la a la velocitat adequada. En una moto, l’excés de velocitat farà derrapar les rodes i la moto caurà al sòl; en un sidecar, el conjunt pot bolcar.

En tots els casos, tant el pilot, el ‘paquet’ i el copilot que viatja en el sidecar hauran d’inclinar-se cap al costat de la corba per facilitar el traçat

Així, en prendre la corba cal frenar o accelerar lleugerament amb l’objectiu d’obligar al conjunt moto-sidecar a ‘sobrevirar’, és a dir, que tenda a desplaçar-se cap a l’interior de la corba.

Això s’aconsegueix en les corbes a la dreta accelerant lleugerament durant el seu traçat. D’aquesta manera s’aconsegueix desplaçar el pes del sidecar cap a la part de darrere. En les corbes a l’esquerra, cal fer el contrari: frenar lleugerament durant el traçat per desplaçar el centre de gravetat cap a davant.

És necessària una certa experiència per traçar bé les corbes amb el sidecar. No és el mateix viatjar amb el sidecar buit que ocupat. En aquest últim cas, les reaccions de la moto variaran lleugerament segons el pes de la persona. Si viatgen dues persones, l’acompanyant i l’equipatge ho faran sempre en el sidecar; dues persones sobre la moto amb el sidecar buit suposa un greu risc de bolcada en les corbes, especialment en les corbes a dreta, on la força centrífuga fa que el sidecar ’empenyi’ la moto cap a l’exterior de la corba. Si viatgen tres persones, la de major pes i l’equipatge viatjaran en el sidecar. Així es reparteix el pes equitativament i s’equilibra el centre de gravetat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions