Suspensions del cotxe

El fet de portar uns amortidors i uns molls correctament revisats millora notablement la comoditat i la seguretat en carretera. Si vol comprovar que la suspensió del cotxe està en condicions correctes cal pujar-se al capó, en la zona de la rodes esquerra o dreta, i baixar de cop. Si el capó torna a la seva posició lentament, l’amortidor encara funciona bé; per contra, si ho fa ràpidament, pot haver-hi problemes. Encara que després d’aquesta revisió ?artesanal?, el millor en cas de dubte és portar-los a un taller i efectuar una revisió.

Però quan ha de revisar-se la suspensió? Quan ha de canviar-se? Quant costarà? Els experts aconsellen revisar les suspensions cada 20.000 quilòmetres, i sol estar establert que els amortidors se substitueixin cada 50.000 quilòmetres, encara que aquesta distància dependrà en bona manera de la mena de zona per la qual es transiti habitualment i el desgast al qual se sotmeti l’amortiment. Quants més sots, menor serà el temps de vida, sobretot si parlem d’un turisme convencional. Però abans de res cal estar atents a qualsevol anomalia que es pugui detectar, com a fugides d’oli o de gas de l’amortidor. Aquesta revisió ocular pot prevenir incòmodes avaries i assegurar que no es compromet la seguretat del conductor ni la dels acompanyants.

Com ens afecta una suspensió deficient?

Cal tenir en compte que un dels majors perills de la carretera és el costum. Quan els amortidors estan desgastats, el conductor pot arribar a acostumés al comportament del vehicle en aquest estat, ja que el desgast es produeix de manera lenta i progressiva. Per aquesta raó cal tenir molta cura. Una de les principals conseqüències de portar els amortidors desgastats és la pèrdua d’estabilitat del vehicle. Es produeixen perillosos balancejos que poden fer sortir el cotxe de la carretera; fins i tot el control d’estabilitat pot funcionar de manera deficient, i sistemes com l’ABS perden eficàcia pel fet que el pneumàtic pot arribar a perdre el contacte amb l’asfalt.

Un altre aspecte important sobre el qual incideix el desgast de les suspensions és la distància de frenat. La suspensió no subjecta bé el cotxe i es produeixen més inèrcies, amb el que la distància de frenat augmenta fins a 2,5 metres si se circula a 100 km/h. En dies de pluja també augmenten el risc d’aquaplanning i, en calçades irregulars, el funcionament incorrecte de les suspensions provoca que els fars davanters vibrin en excés, amb la conseqüent molèstia per als conductors que precedeixen al cotxe en mal estat. Si cap d’aquestes raons serveix per a convèncer de la necessitat de canviar la suspensió, hi ha alguna cosa que no falla: els diners. Unes suspensions mal reglades provoquen el desgast prematur dels pneumàtics, la qual cosa fa que s’hagin de canviar prematurament. De fet, la seva vida útil pot veure’s reduïda fins a un 20%.

A l’hora de substituir-lo, existeixen nombroses marques en el mercat que s’adapten a les necessitats de cada conductor. Els amortidors que més s’utilitzen solen combinar confort i estabilitat. Encara que si es busca un tipus de suspensió més dura, pot optar-se per un amortiment esportiu, encara que això afecta en gran manera a la qualitat de rodadura.

També cal tenir en compte que no sols han de comprar-se els amortidors i molls, sinó que han de muntar-se. Es pot intentar fer-ho a casa, encara que no resulta gens fàcil i cal disposar de les eines adequades. L’ideal és que els amortidors es canviïn en un taller, encara que això suposi un sobrepreu. Cal no oblidar que aquests establiments ofereixen una garantia que cobriria en cas de possibles defectes en la peça o el muntatge, i fins i tot existeixen tallers que en cobrar la peça regalen la instal·lació. Si es vol estalviar una mica de diners, es pot optar per comprar amortidors usats, encara que cal anar amb compte ja que a vegades els desballestaments ofereixen peces que no reuneixen la suficient garantia, valent-se del buit legal que existeix en aquest camp.

Coneix la teva suspensió

Tret que se sigui un expert en cotxes, és estrany conèixer com funciona un automòbil per dins i no molta gent sap què s’amaga en aquest recòndit lloc després de la roda. En l’estructura d’un automòbil, les suspensions són el nexe d’unió entre les rodes i el xassís del cotxe. Segons la definició de la RAE, les suspensions són el conjunt de les peces i mecanismes destinats a fer elàstic el suport de la carrosseria sobre els eixos de les rodes. Dins d’aquest mecanisme existeixen dues peces principals:

• Moll. És l’element elàstic que s’interposa entre les rodes i el bastidor a través de diferents tipus d’unió. Existeixen quatre tipus de moll: l’helicoidal, que és el més utilitzat actualment; la ballesta, que sol muntar-se en vehicles que necessiten una gran capacitat de càrrega i on la comoditat és menys important; el moll pneumàtic, molt utilitzat en els tot terrenys per a poder variar l’altura lliure al sòl quan s’internen en terrenys difícils i, finalment, la barra de torsió.
• Amortidor. S’encarrega de controlar l’energia que el moll absorbeix i que després retorna pràcticament en la mateixa proporció, quan l’automòbil passa per un sot. Redueix així les oscil·lacions de la carrosseria. També existeixen diversos tipus d’amortiment: hidràuliques, hidràuliques amb vàlvules, de doble tub (els més usats en els automòbils convencionals), monotub, de freqüència selectiva, reològic, i regulables en duresa.

Sumant aquests dos elements obtenim els sistemes de suspensió. De manera general, podem trobar-nos amb els següents:

• Suspensió autonivelante. En els vehicles que estan pensats per a portar grans càrregues, l’altura de la suspensió pot variar a causa d’aquest pes. Per a mantenir la mateixa altura, aquest tipus de suspensions té uns sensors que detecten la variació de l’altura de la carrosseria i mitjançant un sistema pneumàtic torna a la posició normal.
• Suspensió d’altura variable. Es basa en els molls pneumàtics. En lloc d’una ballesta o un moll helicoidal es posa un cilindre ple d’aire unit a l’eix de les rodes i un pistó que es desplaça pel seu interior unit a la carrosseria. Per a baixar i pujar la carrosseria, es desinfla o s’infla el cilindre i es puja o es baixa el pistó. Per a inflar-ho o desinflar-ho s’utilitza un compressor que funciona pel motor del cotxe. Aquesta altura pot variar-la el conductor a través d’un comandament situat en el quadre de comandament, o es pot canviar de manera automàtica mitjançant sensors que detectin les necessitats del vehicle. Aquest sistema d’amortiment és dels més cars del mercat. Normalment apareix com a extra en les llistes d’opcions de models de gamma alta.
• Suspensió independent. En ella no existeix unió rígida entre les rodes del mateix eix. És el sistema més usat en els cotxes actuals i el que proporciona major confort i estabilitat. Segons el moviment de la roda en relació a la carrosseria existeixen tres tipus de suspensió independent: macpherson, paral·lelogram deformable i roda tirada.
• Eix rígid. Les rodes del mateix eix estan unides per un element rígid. La seva estructura és més simple i ofereix menys estabilitat i confort que les suspensions independents. Normalment aquest tipus de suspensió es munta en l’eix posterior de tot terrenys i pick-ups. Resulta molt robust per a conducció offroad i per a suportar grans càrregues.