Tallers de reparació, drets i garanties

Sempre que un usuari acudeix a un taller té dret a demanar un pressupost per escrit abans de realitzar qualsevol reparació al seu vehicle, que tindrà una validesa mínima de 12 dies hàbils. Els tallers no poden realitzar cap mena de treball sense tenir la conformitat per escrit del client, o bé la renúncia, també per escrit, que s’elabori tal pressupost. Quan un usuari no accepta el pressupost, el responsable del taller ha de retornar el vehicle en la mateixes condicions en què va ser lliurat i el client haurà d’abonar l’import establert per l’elaboració d’aquest. En el cas que sorgeixin noves avaries o defectes durant la reparació, que no estaven previstes en el pressupost, el taller mai ha de reparar-les sense comunicar-lo abans al client amb l’expressió del seu import, perquè aquest decideixi què fer. En cas que un client decideixi paralitzar l’encàrrec, pot fer-lo en qualsevol moment, però ha d’abonar al taller l’import dels treballs que s’hagin realitzat fins a la retirada del vehicle.

El tallers, a més del pressupost, han de lliurar als clients un resguard acreditatiu del dipòsit del vehicle, sempre que aquest quedi dipositat en el taller per a l’elaboració d’un pressupost o per a la seva reparació. El pressupost tindrà la funció de dipòsit quan aquell ja existeixi i estigui signat pel responsable del taller i l’usuari. La presentació del resguard serà necessària tant per a la recollida del pressupost, com per a la retirada del vehicle.

Tant en el pressupost com en el resguard ha de figurar un contingut mínim:

• El número del taller (segons registre especial).
• Identificació fiscal i domicili.
• Nom i domicili de l’usuari.
• Identificació del vehicle, amb expressió de marca, model, matrícula i nombre de quilòmetres recorreguts.
• Les reparacions que s’efectuaran, els elements que s’han de reparar o substituir i/o qualsevol altra activitat, amb indicació del preu total desglossat a satisfer per l’usuari.
• Data i signatura del prestador del servei.
• Data prevista de lliurament del vehicle ja reparat, a partir de l’acceptació de pressupost, o del lliurament del pressupost, en cas de resguard.
• Indicació del temps de validesa.
• Un espai reservat per a la data i la signatura d’acceptació per part de l’usuari, si es tracta del pressupost.

Entre les obligacions dels tallers figura també la de lliurar al client una factura escrita, signada i segellada, degudament desglossada i en la qual s’especifiquin qualsevol tipus de càrrecs reportats, les operacions realitzades, les peces o elements utilitzats i les hores de treball emprades, assenyalant per a cada concepte el seu import.

Únicament es poden reportar despeses d’estada quan, una vegada que s’ha confeccionat un pressupost o reparat un vehicle, i s’hagi posat en coneixement de l’usuari, aquest no es pronunciï sobre aquest tema en el termini de tres dies hàbils. Les despeses d’estada només procediran quan el vehicle es trobi en locals sota custòdia del taller i pels dies que excedeixin aquest termini.

Respecte a les peces o recanvis utilitzats en la reparació, cal tenir en compte que el taller no pot cobrar més del que figuri com a preu de venda al públic en la seva factura de compra de la peça, és a dir, el taller no pot recarregar cap quantitat sobre el preu de venda al públic d’aquestes. I tots estan obligats a tenir a la disposició del públic per a la seva consulta dins de l’establiment una justificació documental que acrediti l’origen i el preu dels recanvis utilitzats en les reparacions.

L’import facturat per cada peça ha de correspondre’s sempre amb el qual figuri en el pressupost, i el client pot sol·licitar una justificació documental que acrediti tant el preu com l’origen dels recanvis. El taller que efectuï la reparació està obligat a presentar al client i lliurar-li al final d’aquesta, excepte renúncia expressa i per escrit, les peces, elements o conjunts que hagin estat substituïts.

Totes les reparacions o instal·lacions que es realitzin en un taller tenen garantia, almenys, en les condicions que estableix la normativa en vigor. La garantia que dóna el taller caduca als tres mesos o als quinze dies si es tracta de vehicles industrials, o bé als 2.000 quilòmetres recorreguts, independentment de la mena de vehicle. Però l’usuari pot respirar tranquil, perquè les peces substituïdes també posseeixen una garantia legal, en aquest cas molt més àmplia. Així ocorrerà, segons la Llei de Garanties dels Béns de Consum, quan existeixi una falta de conformitat de la peça, és a dir, si la peça presenta un defecte de fabricació o s’aprecia una diferència entre l’ofert i el publicitat, ja sigui en la seva naturalesa, característiques, condicions, utilitat o finalitat.

El període de garantia s’entendrà des de la data de lliurament del vehicle, i tindrà validesa sempre que aquest no sigui manipulat o reparat per tercers. La garantia no s’estén a les peces aportades pel propi usuari. La garantia és total, incloent materials i mà d’obra, i afecta a totes les despeses que es puguin ocasionar, com ara els del transport que la reparació exigeixi, el desplaçament dels operaris que haguessin d’efectuar-la quan el vehicle avariat no pugui desplaçar-se, el valor de la mà d’obra i material de qualsevol classe, així com la imposició fiscal que greu aquesta nova operació. Si es produeix una avaria durant el període de garantia en la part o parts reparades, el taller, prèvia comunicació de l’usuari, ha de reparar-la gratuïtament, tant si l’efectua el propi taller garant com si la realitza un altre que actuï en el seu nom.

El taller, no obstant això, no ha de responsabilitzar-se de les avaries sobrevingudes, ni quan la fallada mecànica es derivi de la no acceptació per part de l’usuari de la reparació d’anomalies o d’avaries ocultes, prèviament comunicades (sempre que la referida falta d’acceptació s’hagi fet constar en la factura, així com la necessitat de la seva reparació).

La necessitat de reparar el cotxe en un taller és una de les situacions que més estrès poden originar en el conductor. A la contrarietat de passar diversos dies sense un bé tan preuat i necessari com l’automòbil, s’uneix la por davant els resultats de la reparació, ja que són moltes les ocasions en les quals el client se sent indefens quan pretén reclamar per un treball que no sempre considera ben fet. En aquests casos és important saber que els tallers de reparació d’utomóviles estan sotmesos a una normativa des que en els anys 70 es dictés, a nivell estatal, el primer Decret sobre l’activitat de reparació de vehicles. Una regulació en l’es incloïa un quadre de drets i garanties de protecció als usuaris de tals serveis. Des de llavors, la normativa s’ha anat adaptant a les noves circumstàncies i evolució de la societat.

En aquests moments, la majoria de les comunitats autònomes té un marc jurídic propi adaptat a les noves tecnologies i a les especialitats derivades d’aquestes. La normativa autonòmica ha recollit i ampliat els conceptes i els criteris establerts per la normativa estatal que va servir de marc general per a regular aquest tipus d’activitats dirigides a l’usuari final. L’última novetat, en aquest sentit, és la recent creació a Andalusia de l’Òrgan de Mediació del Sector de Tallers d’Automòbils i Afins, format per la Conselleria de Governació, empresaris i les associacions de consumidors, per a conciliar els interessos de ciutadans i empreses en cas de conflicte.

Els tallers de reparació d’automòbils es poden definir com a establiments industrials en els quals s’efectuen operacions encaminades a restituir les condicions normals de l’estat i el funcionament de vehicles automòbils, o d’equips i components dels mateixos i el seu manteniment, que han patit alteracions després de la seva fabricació. Tenint en compte que un vehicle mal reparat i lloc en circulació pot suposar un gran perill, els tallers han de complir uns requisits mínims per a poder oferir aquest tipus de servei als usuaris.

Els tallers poden ser de dues classes:

• Genèrics o independents: Quan no estan vinculats a cap marca que impliqui especial tractament o responsabilitat acreditada per la casa en qüestió. En els tallers no classificats com a oficials de marca queda prohibida l’ostentació de referències a marques, tant en l’exterior com a l’interior del taller, amb la finalitat de no induir a confusió o a error a l’usuari.

• Oficials de marca: Quan estan vinculats a empreses fabricadores de vehicles automòbils o d’equips o components nacionals o estrangers, en els termes que s’estableixin en autorització escrita. Els tallers oficials de marca tindran a la disposició del públic, en tot moment, els catàlegs i tarifes, actualitzades, de les peces que utilitzin en les seves reparacions; així com les taules de temps de treballs i el seu sistema de valoració per a aquelles operacions que es fixin prèviament.

La Unió Europea ha aprovat noves normes que permeten als propietaris d’automòbils triar entre un major nombre de proveïdors de serveis postvenda, que podran ser concessionaris o tallers completament independents. Així, no es podrà impedir que un taller de reparació treballi amb vehicles de diverses marques. Les noves normes cobreixen la venda i els serveis postvenda de tots els tipus de vehicles de motor (vehicles de passatgers, vehicles industrials lleugers, camions i autobusos).

D’altra banda, el nou marc jurídic permet triar als concessionaris entre efectuar ells mateixos les reparacions o subcontractar-les amb un altre membre autoritzat de la xarxa del fabricador, ja sigui un altre distribuïdor/taller de reparació integrat o únicament un taller de reparació. A més, permet que qualsevol taller de reparació que compleixi els criteris de qualitat fixats per un fabricant s’integri en la xarxa de tallers de reparació autoritzats d’aquest, sense estar obligat a vendre cotxes nous. D’aquesta forma, el fabricant no pot limitar el nombre de tallers autoritzats, i no pot restringir la llibertat d’un taller autoritzat de reparar vehicles d’altres marques.

Conformement a les noves normes, els fabricants també han de concedir als tallers de reparació independents, que optin per no vincular-se a cap marca concreta, l’accés a tot el que necessitin en matèria d’informació tècnica, eines, equips, inclosos els de diagnòstic, i formació. Així, es prohibeixen les clàusules amb les quals es tractava d’impedir que els tallers autoritzats subministressin als tallers independents recanvis originals o recanvis de qualitat equiparable. Amb aquestes disposicions es pretén garantir que els tallers de reparació independents puguin continuar competint de manera efectiva amb la xarxa de tallers de reparació autoritzats del fabricant. I, especialment, que els consumidors puguin triar on reparar el seu vehicle.