Des que s’obté el permís de conduir fins que es torna a agafar un cotxe poden passar diversos anys. Les causes que expliquen aquesta circumstància són variades: mancar de vehicle propi, haver presenciat un accident, preferir la comoditat de deixar-se portar per altres persones. Per aquesta raó, quan després d’un llarg període sense conduir es decideix tornar a fer-ho, és important recórrer a una autoescola per a refrescar els coneixements i deixar la formació en mans de professionals. El fet de saber conduir no implica que se sàpiga ensenyar, per la qual cosa no totes les persones adultes -amics i familiars- disposades a ocupar el lloc de l’acompanyant són l’opció més idònia. El principal és transmetre confiança i seguretat a qui se senti al volant, en lloc dels vicis i rutines que algunes persones acumulen al llarg dels anys.
Tornar a l’autoescola
Després de diversos anys sense conduir, algunes persones troben en l’estiu el millor moment per a fer-lo. Les possibilitats de realitzar un desplaçament amb cotxe s’incrementen i, en general, es disposa de més temps lliure per a practicar. José Antonio Amador, president de la Federació d’Autoescoles de Barcelona, assegura que entre un 10 i un 12% de les persones que acudeixen a una autoescola es troben en aquesta situació. Ja sigui per por, per mandra o per no disposar de vehicle propi, a vegades, pot ocórrer que el permís quedi abandonat en un calaix i passin diversos anys fins que torni a treure’s. “Generalment, hi ha un major índex de dones amb carnet que no condueixen perquè prefereixen deixar-se portar per les seves parelles. Elles són les que més acudeixen a les classes de reciclatge”, explica Amador.
Des de la Fundació José Pons, que defensa la formació i l’educació contínua en seguretat viària, la seva directora, María Jesús Magro, considera que encara són pocs els conductors i conductores que aprofiten l’estiu per a posar-se al dia en les deficiències que tenen a l’hora de conduir, encara que aplaudeix a qui ho fa. Reconèixer que no es tenen les habilitats suficients per a conduir, encara que es tingui carnet, és un pas important. Els codis i normes de circulació estan exposats a canvis que cal conèixer abans de sortir a la carretera. És possible que si no s’ha conduït en diversos anys, aquests hagin variat. A més, la falta de pràctica pot portar a oblidar aspectes mecànics o de seguretat, que també cal refrescar. El més encertat per a solucionar aquestes qüestions és acudir de nou a una autoescola. “És totalment necessari i fins de sentit comú”, assenyala el secretari de l’Associació Provincial d’Autoescoles de Madrid, Ricardo Cano.
“El reglament de circulació és una matèria molt viva i hi ha canvis normatius constants”
Durant les classes de reciclatge, la persona torna a adaptar-se al maneig dels comandaments del cotxe, a integrar-se en la circulació i a conèixer modificacions que, probablement, s’han produït des que va obtenir el permís de conduir. “El reglament de circulació és una matèria molt viva i hi ha canvis normatius constants”, insisteix Cano. Les probabilitats que aquests canvis s’hagin produït augmenten quan han transcorregut entre tres i quatre anys des que es va aprovar el carnet. Fins i tot és possible que alguns punts siguin totalment nous, és a dir, que ni tan sols es van aprendre durant el procés de preparació.
El nombre de classes que és necessari per a actualitzar els coneixements depèn de cada persona. Aquest número pot variar en funció del temps que porti sense practicar, l’edat o l’actitud. No és el mateix una persona sense por de manejar un volant que una altra amb por, bé perquè no ha conduït des que va obtenir el permís o perquè s’ha vist implicada en un accident de trànsit. Si es té experiència o no ha passat molt de temps des de l’última vegada que es va conduir, el procés d’adquisició de conceptes serà més ràpid.
D’altra banda, també és recomanable contractar diverses classes de “refresc” quan la conducció es converteix en una sèrie de pràctiques que es realitzen per rutina, “sense valorar si és correcte o no”. “Un reciclatge és bo, almenys, en l’aspecte teòric”, recomana Amador. En el cas de les persones majors, aquestes classes vénen bé per a refrescar els coneixements, “perquè els reflexos no els hi podem retornar”, afegeix Cano. Fins i tot encara que no es perdi l’hàbit de conduir, hi ha certa manca de reflexos que, a vegades, es pot compensar amb experiència. Si la pèrdua de reflexos respon a una pèrdua auditiva o visual, serà molt difícil de recuperar i caldrà valorar fins a quin punt es comprometrà la seguretat pròpia i aliena en la carretera.
Reeducar en la conducció
Un aspecte que pot pesar a l’hora de decidir-se a fer classes de reciclatge és el preu. Amador explica que aquestes són entre tres i quatre euros més cares que les classes d’aprenentatge, “ja que aquests alumnes no paguen el preu de la matrícula, només el cost de les classes”. El preu és lliure i el decideix cada autoescola, que pot tenir en compte diversos factors, com la competència de les autoescoles de voltant. No obstant això, María Jesús Magro insisteix que l’estiu és un bon moment per a buscar solucions a les manques que ens acompanyen a l’hora de conduir, perquè la nostra vida pot dependre d’aquests coneixements.
“El preu és lliure i el decideix cada autoescola, que pot tenir en compte diversos factors, com la competència de les autoescoles de voltant”
Al seu judici, aquesta època es pot aprofitar per a reeducar als conductors i conductores que hagin perdut habilitats, sent conscients que “reeducar implica que prèviament s’ha educat”. En aquest sentit, considera que el sistema actual de formació de conductors se centra en la memorització de coneixements i l’adquisició d’habilitats, “deixant de costat el tema d’adquirir actituds i valors”, i apel·la als professors d’autoescola perquè no sols transmetin els coneixements tècnics, sinó també els perills que la falta de valors davant el volant poden suposar, tant per al propi conductor, com per a la resta de la societat.
Per a Magre, en l’obtenció del permís de conduir generalment, es busca la superació d’un examen en lloc del domini del vehicle o la comprensió dels perills que s’afronten en les vies públiques. Per això, aposta per fomentar l’educació viària dels conductors i conductores, i confia en els professors de les autoescoles com “els professionals que poden desenvolupar aquest paper amb la dignitat necessària”.
Perdre la por de conduir
Quan una persona deixa de conduir pot fer-ho per diversos motius. En aquest sentit, quan la principal motivació per a no asseure’s al volant és la por, cal tenir un tacte especial. Haver presenciat un accident de trànsit o haver estat implicat en ell directament són dos episodis que poden resultar traumàtics i obliguen el copilot a actuar com a element de confiança. Per aquesta raó, no sempre és bo tirar mà d’una altra persona adulta (amiga o familiar) que sàpiga conduir per a acompanyar en els primers trajectes. En tot cas, si es fa, l’acompanyant ha de ser molt pacient i no posar nerviosa a la persona que condueix. “Saber conduir no significa saber formar”, explica Ricardo Cano.
“El que necessita una persona que ha estat diversos anys sense agafar un vehicle és confiança i això li ho dóna l’autoescola”
Algunes persones poden ser molt bones conductores però, no obstant això, no saben transmetre els coneixements. Unes altres puguin “malformar”, segons Cano, a la persona que els rep. Encara que viatjar acompanyat d’un familiar o d’un amic pot reportar una seguretat inicial, els qui estan veritablement capacitats per a formar són els professors d’autoescola. “Fins i tot a risc de parer un consell interessat”, precisa Cano. “El que necessita aquesta persona que ha estat diversos anys sense agafar un vehicle és confiança i això li ho dóna l’autoescola”, apunta Amador. La por de conduir influeix en l’estat anímic fins al punt que la persona pot viure amb sofriment el moment de posar-se al volant. Per això el més important és infondre-li tranquil·litat i confiança, aconseguir que se senti còmoda en el seient i que conegui el vehicle.
Quant a les classes, les primeres preses de contacte haurien de realitzar-se per llocs en els quals la circulació sigui mínima o el recorregut resulti familiar a qui condueix. Quan es domini la conducció per aquestes zones, es podrà passar a circular per altres de major dificultat. L’ideal són els recorreguts i itineraris que una persona coneix i realitza habitualment, encara que sigui com a vianant. D’aquesta manera, s’aconseguirà que coixa confiança en el maneig del vehicle i que, en conèixer la zona, sàpiga on ha de girar o la ubicació de les interseccions de major dificultat. “El que no es poden fer són recorreguts de recerca”, assenyala Amador.
Respecte al fet que s’aprofiti l’estiu per a realitzar aquestes classes de refresc, Ricardo Cano aconsella que s’avancin als mesos d’abril o maig. A l’estiu el número de matriculats augmenta en les autoescoles i, per tant, resulta més complicat trobar un buit per a fer classe. No obstant això, creu “comprensible” que les persones interessades optin per donar les classes en la data més pròxima a quan realment necessitaran la formació, això és, “en vespres de la campanya d’estiu, en els dies més pròxims a la sortida”.
