Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Motor > Educació i seguretat vial

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Trams de peatge en autopistes

Els conductors prefereixen pagar i poder circular amb més seguretat alhora que estalvien temps

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 21deSetembrede2007


Les autopistes espanyoles de peatge sumaven a 31 de desembre de 2006 un total de 3.099,57 quilòmetres. Si afegim els 354 en construcció i altres 526,5 en projecte, el total de la xarxa ascendeix, oficialment, a 3.980,07 quilòmetres. L’Associació de Societats Espanyoles Concessionàries d’Autopistes, Ponts, Túnels i Vies de Peatge, ASETA, assegura que en l’últim any s’ha produït un descens del ràtio de sinistralitat fins al 0,47%, un 19,95% inferior al de 2005. El volum de tràfic també es va incrementar, amb una Intensitat Mitjana Diària (IMD) que va aconseguir els 24.331 vehicles, 21.015 lleugers i 3.316 pesats, un trànsit que va deixar en les cabines de peatge un total d’1.822 milions d’euros.

En l’últim any s’ha produït un descens del ràtio de sinistralitat en els trams de pagament

Tenint en compte aquestes xifres és evident que se segueixen traçant carreteres, i també que els carrils es queden escassos al poc temps de ser estrenats. Un informe de l’Associació Espanyola de la Carretera (AEC) alertava a la fi de 2005 de la congestió de les vies de gran capacitat a Espanya. El detonant de l’estudi va ser el monumental embús en l’A-3, Madrid-València, que va atrapar a milers de conductors durant deu hores al retorn de les seves vacances d’agost. Comparant el nombre de carrils i quilòmetres amb països del nostre entorn, l’informe d’AEC arribava a la conclusió que a Espanya s’han construït molts quilòmetres però pocs d’ells s’han dotat amb tres o més carrils, en concret el 6,7% enfront del 71,6% del Regne Unit, el 29,1% de Bèlgica, el 22,8% d’Itàlia, el 20,9% d’Alemanya i el 17,6% de França. Així, els nivells de capacitat d’algunes vies espanyoles comencen a ser insuficients, sobretot tenint en compte que el parc automobilístic ha crescut en l’última dècada de 18 a 26 milions i vehicles.

El pagament del peatge

Les carreteres són infraestructures molt costoses i, entre elles, les autopistes són les més cares de construir i mantenir per les seves exigents normes de traçat i seguretat. Existeixen dues formes de pagar-les: mitjançant impostos o per peatge. ASETA argumenta que la segona opció és més justa: el pagament mitjançant impostos carrega el cost a tots els ciutadans, inclosos els que mai usen un cotxe o circulen per una autopista. Mitjançant el peatge, no obstant això, són els usuaris beneficiats els que assumeixen el cost de l’obra i el seu manteniment. En aquest sentit, no cal oblidar que Espanya és un dels tres primeres destinacions turístics del món i que per les nostres carreteres circulen cada any centenars de milers de vehicles estrangers que també col·laboren, mitjançant el seu peatge, a la construcció i manteniment de noves infraestructures.

El peatge també permet avançar l’execució i disponibilitat de vies d’alta capacitat, alguna cosa fonamental si es considera que l’increment del PIB de les regions que compten amb autopistes de peatge creix més que aquelles que no tenen vies de gran capacitat. Els qui defensen el finançament privat d’aquestes infraestructures argumenten que aquesta permet als governs alliberar fons públics per destinar-los a altres necessitats socials prioritàries. També existeixen alguns trams gratuïts en les autopistes amb l’objecte de solucionar determinats problemes viaris o descongestionar el tràfic pel centre d’algunes localitats. Aquests trams es troben en una pàgina web per qui desitgi consultar-los.

Telepeaje

El telepeaje és un sistema electrònic que detecta el pas d’un vehicle per la cabina de peatge i carrega l’import a l’usuari de forma automàtica, sense necessitat que aquest detingui el seu vehicle. Perquè el sistema pugui detectar el vehicle i obrir la barrera, aquest ha de passar a una velocitat inferior a 15-20 km/hora. Al nostre país, són ja 1.364 estacions les que disposen d’aquest servei, dues-centes més que en 2005. L’Associació de Societats Concessionàries ha estès els sistemes de telepeaje al 100% de les vies de pagament espanyoles seguint estàndards europeus, en concret amb la tecnologia DSRC (comunicacions dedicades de curt abast) de microones en la banda de 5,8 GHz.

Al nostre país són ja 1.364 estacions les que disposen de telepeaje, dues-centes més que en 2005

Aquest dispositiu tècnic s’embolica en un nom comercial més atractiu, “Via-T”, un petit terminal situat a l’interior del vehicle que és detectat per una antena situada en la cabina del peatge, i cobra l’import sense necessitat que l’automòbil es detingui. El gran avantatge d’aquest sistema és la seva validesa en la pràctica totalitat de la xarxa d’autopistes espanyoles. ASETA i el Govern treballen en el futur Servei Europeu de Telepeaje, que pretén que qualsevol europeu pugui pagar amb el seu telepeaje en qualsevol autopista europea, independentment del sistema electrònic utilitzat. Una directiva europea pretén harmonitzar la tecnologia per aconseguir una completa interoperabilitat.

Per abonar el pagament mitjançant el sistema del telepeaje, és necessari que l’usuari disposi en el seu vehicle d’un petit transmissor, denominat OBE. Aquest dispositiu està vinculat a un compte bancari en la qual es carregaran els imports dels peatges corresponents als trànsits de l’usuari per l’autopista, sempre que hagi optat per aquest sistema de pagament en l’estació de peatge. El transmissor es col·loca en el parabrisa del vehicle, seguint les instruccions que l’emissor del mateix facilita. En alguns vehicles s’habilita un lloc específic per a la col·locació del transmissor, per evitar així problemes de recepció que es donen en els vehicles que disposen de parabrises atérmicos. On adquirir l’OBE?: a través de la majoria d’entitats bancàries. La llista completa figura a la web de Via-T, en la secció ‘On aconseguir-ho’.

Nous preus

Circular per qualsevol via de pagament és més car des de l’1 de gener de 2007. Totes les autopistes són concessions administratives i els seus preus s’actualitzen, des de 2002, segons un barem que es basa en l’IPC, l’antiguitat de cada concessió i el tràfic que ha circulat per cada via. L’1 de gener de 2007 van pujar un 3,68%, el segon major increment des de la seva inclusió en 2002 en la Llei d’Acompanyament de Pressupostos de l’Estat, quan van pujar un 3,80%. Automobilistes Europeus Associats, AEA, ha denunciat un “arrodoniment il·legal” en l’autopista A-8 al seu pas per Guipúscoa. Els preus els estableix la Diputació del territori històric seguint una norma foral. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha admès a tràmit el recurs interposat per l’associació.

Cànon i ciutats

El pagament d’un cànon per circular en determinades vies ja no es restringeix a les carreteres interurbanes. Londres va obrir el debat en 2003 en cobrar per circular en àrees restringides del centre de la ciutat. El debat està obert a Espanya i no són poques les veus que des dels dos principals partits polítics han llançat globus-sonda per provar l’opinió pública sobre aquest tema. De fet, Madrid té previst restringir l’accés al centre de la ciutat als vehicles més contaminants en 2008.

La raó és doble: d’una banda, alleujar la congestió de tràfic i per una altra, millorar la qualitat mediambiental en reduir la contaminació i el soroll que suporten els principals carrers de les grans ciutats.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions