Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Motor > Manteniment de l'automòbil

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tuning

L'art de personalitzar un vehicle al gust de qui el condueix ha creat un important moviment que no sols advoca per cotxes vistosos, sinó per automòbils que guanyen en seguretat

Img tuning Imatge: Alan

El tuning va arribar a Espanya fa poc més d’una dècada, però representa tot un moviment que mou milers d’euros cada any. Fa referència al canvi dels components mecànics i electrònics d’un cotxe, així com a la transformació de la carrosseria. Precisament, el tuning més conegut és el que mostra vehicles vistosos, però també hi ha un tuning que no es veu i que afecta l’interior de l’automòbil: motor, frens, suspensió… Els seus defensors asseguren que es tracta d’un fenomen que no sols busca cridar l’atenció en la carretera, sinó convertir al cotxe en un producte més segur. A més, reclamen un canvi en la legislació perquè s’eliminin les traves a l’hora de passar la ITV, que exigeix que qualsevol canvi compti amb l’homologació corresponent.

Auge del moviment tuning

/imgs/2007/03/tuning.jpg

El tuning va sorgir als Estats Units després de la II Guerra Mundial. Va ser en aquell país on la personalització de cotxes fabricats entre els anys 1920 i 1940 va aconseguir les seves cotes màximes. Posteriorment, el fenomen es va estendre a altres continents fins a arribar a Espanya fa uns 15 anys. El seu principi: transformar els components mecànics i electrònics d’un vehicle al gust de qui el condueix. David Ordás recorda des del seu lloc al capdavant del portal www.solotuning.com que a Espanya el tuning és un fenomen relativament recent, enfront d’altres països amb més tradició en els quals ens porten molt d’avantatge. “Als Estats Units, el bressol del tuning, els joves americans duien a terme en la postguerra tot tipus de modificacions perquè els seus cotxes lluïssin tan flamants i ràpids com fos possible. Sens dubte, allí les preparacions s’han convertit en una cosa usual i gairebé inherent a la pròpia cultura americana, molt influïda també pel món de les carreres”, explica.

A Europa, les referències més importants es troben en el tuning alemany i anglès, països amb gran tradició automobilística que, segons Ordás, “porten anys produint preparacions al més alt nivell, comptant amb un gran nombre d’afeccionats al motor obstinats a tenir cotxes cada vegada més personalitzats i ràpids”. “A Espanya -agrega-, molt abans que es comencés a parlar del tuning com a tal, ja es podien veure autèntiques preparacions rodant per les nostres carreteres, la majoria d’elles del més pur estil racing”. No va ser fins a finals dels 90 quan aquest fenomen va aterrar amb força en la península i va començar una expansió vertiginosa. No va ser fins a finals dels 90 quan aquest fenomen va aterrar amb força en la península i va començar una expansió vertiginosa “El punt d’inflexió el va marcar el llançament de la revista Maxituning, l’èxit de la qual va ser el fidel reflex d’una tendència que estava latent entre els afeccionats que van veure com la quantitat de peces i possibilitats per a preparar els seus vehicles es multiplicaven”, afegeix Ordás.

Les primeres concentracions de cotxes personalitzats van tenir lloc en 1998 a Sevilla, Granada i Girona. Trobades més aviat espontànies que s’han transformat en grans festivals i esdeveniments. Jesús Pozo és el director d’un d’ells, el Madrid Tuning Xou, considerat el saló del tuning per excel·lència. Aquest esdeveniment se celebra anualment, des de 2005, en el pavelló de cristall de la Casa de Camp, on congrega als cotxes tuning més espectaculars, expositors, preparadors i les marques més importants de pneumàtics, llandes, pintura, electrònica o accessoris. En l’última edició es van superar els 90.000 visitants en una superfície de 20.000 metres quadrats. “Tot aquest moviment fa que avui dia a Espanya el tuning estigui a un nivell millor que en altres països europeus”, assevera Pou, que distingeix dues classes de tuning: “el que transforma els cotxes en un vehicle totalment escandalós i diferent, i el que a penes es nota perquè la preparació afecta al motor o les suspensions”.

Quant al cost, Pou conclou que “el límit és el cel” i que es poden dedicar des d’uns pocs euros fins a milers, encara que David Ordás indica que, si bé fa uns anys personalitzar el cotxe era una tasca cara i complicada perquè l’oferta de peces i complements era molt limitada, avui dia, gràcies al boom del tuning, els preus s’han normalitzat i es poden trobar components de tots els preus i característiques. “Tot depèn de la transformació que pretenguem. No és necessari gastar-se una gran suma de diners per a personalitzar el nostre cotxe, n’hi ha prou amb unes llandes esportives i uns accessoris aerodinàmics discrets, però si volem dur a terme una transformació completa, el preu canvia”, adverteix.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions