L’arribada del mal temps, les pluges i els embusos a les ciutats propicien un gran nombre d’accidents en la calçada. Per aquest motiu en un dels transports públics més utilitzats, l’autobús, s’hagin d’extremar les mesures de seguretat. Prevenir o evitar els accidents i les lesions associades a les caigudes dels ciutadans que viatgen dempeus en l’autobús, així com els atropellaments produïts a les zones de pujada i baixada dels usuaris ha de ser una de les prioritats de la política i educació vial. En el següent article es detallen algunes millores que han d’explicar els autobusos per augmentar la seguretat, a més de dues instal·lacions obligatòries: els cinturons de seguretat i els sistemes d’il·luminació diürna.
Noves normes de seguretat en els autobusos
Per desplaçar-se per la ciutat, el mitjà més segur és el transport públic. L’any 2010 es van registrar tan sol dos morts en autobusos urbans, la qual cosa representa un 0,4% del total de persones mortes en accident en zones urbanes. I a més, segons les dades de la DGT (Direcció general de trànsit), va haver-hi 1.235 persones lesionades en aquest mitjà de transport, la qual cosa suposa un 2% del total de ferits en zones urbanes. Així i tot, ha de ser encara més segur per evitar accidents, caigudes i lesions dels viatgers.
La quantitat total de viatgers que utilitza la xarxa d’autobusos urbans diàriament ha estat determinant a l’hora d’elaborar un estudi amb el qual millorar els sistemes de seguretat en els vehicles. Des d’octubre de 2007, per la Directiva 2005/40/CE del Parlament Europeu relativa als cinturons de seguretat i els sistemes de retenció dels vehicles de motor, és obligatòria la instal·lació de cinturons de seguretat per a totes les categories de vehicles nous.
Conduir amb il·luminació diürna redueix fins a en un 5% els accidents en carretera i en un 8% els xocs en ciutat
En la Directiva europea es reconeix que l’aplicació d’aquests sistemes redueix de manera significativa el nombre de morts i la gravetat de les ferides, fins i tot quan es produeix la bolcada del vehicle. Cal tenir en compte que la no utilització del cinturó de seguretat és la segona causa de mort en accident, per darrere de l’incompliment dels límits de velocitat.
A les ciutats, els accidents que predominen són els fronto-laterals entre dos vehicles, els atropellaments i els abastos, mentre que a les zones interurbanes destaquen els accidents fronto-laterals, els abastos i els frontals. No obstant això, el tipus d’accident amb conseqüències més greus és la bolcada. D’aquí, la importància del cinturó de seguretat. Amb ell cordat, els viatgers de l’autobús queden agafats als seus seients i, encara que sofreixin lesions greus, es mantenen dins de l’habitacle del vehicle, eviten la projecció a l’exterior i redueixen l’impacte en pit, abdomen i cames, segons les recerques de l’Institut Universitari de Recerca de l’Automòbil (INSIA). De fet, més del 80% de les ferides que sofreix el passatger d’un autobús accidentat s’originen en sortir acomiadat. En aquest sentit, els autobusos han d’anar proveïts, com a mínim, d’un cinturó subabdominal o de dos punts per a cada seient, excepte a les places més exposades, en les quals el cinturó ha de ser de tres punts.
Així mateix, des del passat mes d’agost de 2012 els nous models d’autobusos i camions que es comercialitzin en la UE han d’incloure sistemes d’il·luminació diürna per complir amb la normativa que ja va entrar en vigor per als turismes en 2011.
Les parades de l’autobús han d’estar correctament senyalitzades i han d’estar situades en zones de vorera
D’aquesta manera, totes les categories de vehicles nous, inclosos els autobusos urbans, hauran d’estar equipats amb llums diürnes (DRL, daytime running lamp) que s’accionin de forma automàtica en encendre el motor, per garantir una major visibilitat. Segons HELLA, proveïdor global de la indústria de l’automòbil, conduir amb aquest tipus de llum específica de dia pot reduir fins a en un 5% els accidents en carretera i en un 8% els xocs en ciutat.
Millores en els autobusos per augmentar la seguretat
El 10% de les caigudes que sofreixen els ancians es produeixen en els transports públics
A més de les solucions de seguretat dirigides als usuaris que viatgen asseguts en els autobusos, s’elaboren noves mesures per als viatgers que van dempeus, ja que són els usuaris més vulnerables. És fonamental tenir en compte el problema de les caigudes en l’autobús, sobretot quan es tracta de persones majors. En concret, el 10% de les caigudes que sofreixen els ancians es produeixen en el transport públic.
Per això, amb la finalitat de detectar els moments de major risc al llarg d’un trajecte amb autobús, s’han definit millores necessàries a l’interior dels autobusos perquè siguin més segurs.
Quan es puja a l’autobús:
- Els usuaris han d’estar organitzats en una sola cua a l’hora de pagar el bitllet.
S’ha d’instal·lar un gran nombre escombris de subjecció per afavorir l’accés a l’autobús.
L’accés a l’autobús ha de poder fer-se per diverses portes.
El tancament de portes ha d’anunciar-se a través d’avisos sonors o lluminosos.
En situar-se en l’autobús els usuaris que viatgen dempeus:
- Ha d’haver-hi un bon nombre de barres verticals i horitzontals a diferents altures al llarg de l’habitacle de l’autobús.
Aquestes barres de subjecció han de tenir colors fàcilment identificables.
La zona de finestres també ha d’estar proveïda de barres o agafadors.
En situar-se els usuaris que viatgen asseguts:
- Els seients de primera fila han de comptar amb una mampara de protecció.
Els seients han d’estar adequats als diferents tipus de viatgers (ancians, embarassades, persones amb mobilitat reduïda, amb dificultat per asseure’s o aixecar-se d’ells, etc.). Sovint, els usuaris es queixen que els seients són molt alts.
Els seients individuals han d’estar proveïts de reposabrazos per evitar caigudes laterals. A més, el material dels seients no ha de ser lliscant.
Ha de reduir-se l’altura dels graons sobre els quals estan col·locats els seients.
Els seients enfrontats són incòmodes per asseure’s, perquè els usuaris no tenen on agarrar-se. Així mateix, cal ampliar l’espai entre seients.
Moviments dins de l’autobús:
- S’ha d’incloure un major nombre de timbres de sol·licitud de parada, que siguin accessibles des de qualsevol seient.
Els autobusos han d’incorporar plataformes per a persones de mobilitat reduïda i zones d’ancoratge per a cadires de rodes i cotxets de bebè.
El passadís central de l’autobús ha d’estar buidat d’embalums per poder travessar-ho amb comoditat. En aquest sentit, cal afegir zones habilitades per poder deixar equipatges, motxilles, un carro de la compra, etc.
La falta d’informació a l’interior de l’autobús sobre itineraris i parades durant el trajecte fa que els viatgers hagin d’apropar-se a preguntar al conductor. Aquests moviments poden ocasionar caigudes dels usuaris i distraccions del conductor, amb el consegüent perill.
Quan es baixa de l’autobús:
- La zona de sortida ha de trobar-se buidada de viatgers.
El conductor ha de desaccelerar de manera progressiva en arribar a la parada sol·licitada, per evitar els frenazos bruscs.
La següent parada de l’autobús ha d’anunciar-se a través d’un senyal acústic o lluminosa.
Algunes mesures que poden facilitar la circulació i la puntualitat dels autobusos del transport públic i, en conseqüència, disminuir la freqüència d’accidents, són:
- Els carrils-bus han de tenir una obertura de semàfor avançada pel que fa a la resta de carrils destinats a turismes.
- Les parades de l’autobús han d’estar ben senyalitzades (en una marquesina, per exemple) i han d’estar situades en zones de vorera.
